Macro-sioux

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de família lingüísticaMacro-sioux
Distribució geogràfica Grans Planes de Nord-amèrica
Parlat a Estats Units Estats Units
Classificació lingüística
Macrofamília hipotètica
Subdivisions
Distribució geogràfica
Llengües Macro-sioux
Modifica les dades a Wikidata

La família lingüística macro-siux és una hipòtesi conjecturada que les llengües sioux, les iroqueses, les caddo i el yuchi estan més estretament relacionades entre si, que amb altres grups veïns, i que es remuntarien a una protollengua comuna de la qual derivarien aquests quatre grups.

Introducció[modifica]

La majoria d'americanistes especialistes en aquestes llengües consideren feble l'evidència a favor d'aquesta hipòtesi, encara que plausible. En 1951, Sapir va suggerir que les llengües caddo i les llengües iroqueses estaven llunyanament emparentades. W. L. Chafer (1973, 1976) va aportar certa evidència en favor d'aquest parentiu, incloent en aquesta relació també a les llengües sioux. Posteriorment es va suggerir que el yuchi també podria estar relacionat remotament amb el sioux i per tant amb les altres llengües macro-sioux.

Evidència[modifica]

  1. Chafe esmenta que en les llengües caddo un nom en la seva forma neutral té un sufix (similar a un absolutiu) quan el nom no porta cap altre sufix més. La forma exacta d'aquest sufix varia d'una llengua a una altra però té formes clarament relacionades /-uʔ, -ʔa, -ʔuh/. Aquest autor relaciona aquest sufix amb el que tenen algunes llengües iroqueses amb una funció similar que generalment té la forma /-ʔa/
  2. Chafe suggereix que el sufix locatiu reconstruït pel proto-caddo /*-yih/ podria estar relacionat amb el locatiu de l'iroquès /*-neh/.
  3. L'inventari consonàntic del proto-nordiroquès i el proto-caddo són bàsicament iguals (excepte pel fet que el primer posseeix /*kʷ/ en comptes de /*p/). El sistema del proto-siux conté una nasal addicional /*m/, dues fricatives addicionals /*š, *x/ i una africada menys /*ʦ/.
  4. En el sistema verbal els prefixos de persona en els verbs, alguns sufixos aspectuals semblen comparables en les llengües caddo i les llengües iroqueses.[1]
  5. Les marques de plural en entitats animades semblen també comparables en caddo o iroquès.

Història[modifica]

En el segle XIX, Robert Latham suggerí que les llengües sioux estan relacionades amb les caddo i les iroqueses. El 1931 Louis Allen va presentar la primera llista de les correspondències sistemàtiques entre un conjunt de 25 elements lèxics en sioux i iroquès. En els anys 1960 i 1970, Wallace Chafe va estudiar més a fons el vincle entre les llengües sioux i caddo. En la dècada de 1990 Marianne Mithun va comparar la morfologia i la sintaxi de totes les tres famílies. Actualment, la hipòtesi Macro-Sioux no és universalment acceptada com a provada.[2]

Referències[modifica]

  1. Chafe, 1979, p. 224-230.
  2. Mithun, Marianne. 1999. The languages of native North America. p.305. Cambridge, UK: Cambridge University Press.

Bibliografia[modifica]

  • Campbell, Lyle (1997). American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press.
  • Chafe, Wallace L. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164-1209). The Hague: Mouton. (Reprinted as Chafe 1976).
  • Chafe, Wallace L. (1976). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. Sebeok (Ed.), Native languages in the Americas (pp. 527-572). New York: Plenum. (Originally published as Chafe 1973).
  • Chafe, Wallace L. (1976). The Caddoan, Iroquioan, and Siouan languages. Trends in linguistics; State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.
  • Chafe, Wallace L. (1979). Caddoan. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of Native America: Historical and comparative assessment (pp. 213-235). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-74624-5.