Vés al contingut

Madaxus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMadaxus
Biografia

Madaxus (Madaix) va ser un jutge contemporani de Guifré el Pilós i proper a la família comtal. Està documentat actuant entre els anys 888 i 919 i ja traspassat l'any 938, sent al costat del jutge Trasovadus una de les figures de l'estament judicial de finals del segle IX més ben testimoniades.[1]

Destaca la seva presència en la sèrie de disputes judicials que un Revell tingué amb el bisbe de Girona Servus Dei entre els anys 892 i 893. També és especialment rellevant la seva actuació com mandatari de l'abat Lupursuello del monestir de Santa Maria d'Amer, quan s'enfrontà a Trasovadus que actuava de part del comte Gausfred a Girona per la possessió d'un alou en el Palau Merlac (a prop de La Cellera de Ter) l'any 898.[2][3][4]

Un cop traspassat, trobarem l'any 938 com un hereu seu, un Scluva, possiblement el mandatari de l'abadessa Emma li ven a ella el castell Madexone i la vila de Cornudellos (en l'actual Sant Joan de Cornudell).[5]

El seu nom, Madaxus, possiblement d'origen grec,[6] o got,[7] podria ser la forma antiga de l'actual Mataix/Madaix.[8]

Bibliografia

[modifica]
  • Un jugement original de Wifred le Velu pour l'abbaye d'Amer (17 avril 898), par J. Calmette : Bibliothèque de l'École des chartes - revue d'erudition, consacrée spécialment à l'étude du moyen age : nº 67 (1906) pgs. 60-69
  • Figures de l'època comtal catalana Ferran Valls i Taberner Consejo Superior de Investigaciones Científicas ; Barcelona : Escuela de Estudios Medievales, 1952-1953 p.79-81

Referències

[modifica]
  1. «Dossier documental de Madaxus». cathalaunia.org, 21-06-2010. [Consulta: 23 febrer 2019].
  2. IEC. Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada D.91. IEC, 2003. 
  3. Salrach i Marès, Josep Maria. Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica segles IX_XI D.42. Generalitat de Catalunya, 2018. 
  4. Mallorquí Garcia, Elvis. Precepte del 844 concedit pel rei Carles el Calb al monestir de Sant Medir i Sant Genís -de Cartellà- que al segle X esdevingué Santa Maria d'Amer. Generalitat de Catalunya, 2017. 
  5. Udina i Martorell, Frederic. El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos D.113. Consejo Superior de Investigaciones Científicas ; Barcelona : Escuela de Estudios Medievales, 1951. 
  6. Pérez Orozco, Santiago. Topónimos catalanes de origen griego. Real Academia de Cultura Valenciana. Sección de Estudios Ibéricos, 2009. 
  7. Kermer, Dieter. Die Germanischen Personennamen in Katalonien. Namensammlung und Etymologisches. IEC, 1949. 
  8. Valls i Taberner, Ferran. Figures de l'època comtal catalana. Consejo Superior de Investigaciones Científicas ; Barcelona : Escuela de Estudios Medievales, 1952-1953, p. 81.