Madaxus
Madaxus (Madaix) va ser un jutge contemporani de Guifré el Pilós i proper a la família comtal. Està documentat actuant entre els anys 888 i 919 i ja traspassat l'any 938, sent al costat del jutge Trasovadus una de les figures de l'estament judicial de finals del segle IX més ben testimoniades.[1]
Destaca la seva presència en la sèrie de disputes judicials que un Revell tingué amb el bisbe de Girona Servus Dei entre els anys 892 i 893. També és especialment rellevant la seva actuació com mandatari de l'abat Lupursuello del monestir de Santa Maria d'Amer, quan s'enfrontà a Trasovadus que actuava de part del comte Gausfred a Girona per la possessió d'un alou en el Palau Merlac (a prop de La Cellera de Ter) l'any 898.[2][3][4]
Un cop traspassat, trobarem l'any 938 com un hereu seu, un Scluva, possiblement el mandatari de l'abadessa Emma li ven a ella el castell Madexone i la vila de Cornudellos (en l'actual Sant Joan de Cornudell).[5]
El seu nom, Madaxus, possiblement d'origen grec,[6] o got,[7] podria ser la forma antiga de l'actual Mataix/Madaix.[8]
Bibliografia[modifica]
- Un jugement original de Wifred le Velu pour l'abbaye d'Amer (17 avril 898), par J. Calmette : Bibliothèque de l'École des chartes - revue d'erudition, consacrée spécialment à l'étude du moyen age : nº 67 (1906) pgs. 60-69
- Figures de l'època comtal catalana Ferran Valls i Taberner Consejo Superior de Investigaciones Científicas ; Barcelona : Escuela de Estudios Medievales, 1952-1953 p.79-81
Referències[modifica]
- ↑ «Dossier documental de Madaxus». cathalaunia.org, 21-06-2010. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ IEC. Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada D.91. IEC, 2003.
- ↑ Salrach i Marès, Josep Maria. Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica segles IX_XI D.42. Generalitat de Catalunya, 2018.
- ↑ Mallorquí Garcia, Elvis. Precepte del 844 concedit pel rei Carles el Calb al monestir de Sant Medir i Sant Genís -de Cartellà- que al segle X esdevingué Santa Maria d'Amer. Generalitat de Catalunya, 2017.
- ↑ Udina i Martorell, Frederic. El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos D.113. Consejo Superior de Investigaciones Científicas ; Barcelona : Escuela de Estudios Medievales, 1951.
- ↑ Pérez Orozco, Santiago. Topónimos catalanes de origen griego. Real Academia de Cultura Valenciana. Sección de Estudios Ibéricos, 2009.
- ↑ Kermer, Dieter. Die Germanischen Personennamen in Katalonien. Namensammlung und Etymologisches. IEC, 1949.
- ↑ Valls i Taberner, Ferran. Figures de l'època comtal catalana. Consejo Superior de Investigaciones Científicas ; Barcelona : Escuela de Estudios Medievales, 1952-1953, p. 81.