Maestà de la catedral de Siena
 | |
| Tipus | retaule, políptic, peça d'altar i high altar (en)   |
|---|---|
| Creador | Duccio di Buoninsegna |
| Creació | 1308–1311 |
| Període | Prerenaixement i Imperi Romà d'Orient |
| Gènere | pintura religiosa i Imperi Romà d'Orient |
| Moviment | Gòtic |
| Material | tremp sobre taula daurada |
| Mida | 213 ( ) × 396 ( ) cm |
| Col·lecció | |
 | The Raising of Lazarus (en) Museu d'Art Kimbell Inv:APx1975.01 |
 | The Temptation of Christ on the Mountain (en) Col·lecció Frick Inv:1927.1.35 |
 | Three Marys at the Tomb (en) Museo dell'Opera Metropolitana del Duomo (en) |
 | The Annunciation (en) National Gallery de Londres Inv:NG1139 |
 | Jesus opens the Eyes of a Man born Blind (en) National Gallery de Londres Inv:NG1140 |
 | Maestà - front of the altarpiece of Siena (en) |
| Predella (en) | |
 | Angel (en) Museu d'Art de Filadèlfia Inv:Cat. 88 |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| 1771 | tall |
La Maestà de la catedral de Siena, o Maestà de Duccio és un retaule compost de moltes pintures individuals encarregat per la ciutat de Siena el 1308 a l'artista Duccio di Buoninsegna.[1] L'obra té dues cares, representant als plafons frontals una gran Maestà o Mare de Déu amb Nen entronitzada i envoltada de sants i àngels; sota té una predel·la amb escenes de la Infantesa de Crist amb profetes. La cara posterior o revers conté un total de quaranta-tres escenes petites amb combinació del cicle de la Vida de Maria i la Vida de Crist. Alguns d'aquests plafons estan actualment dispersos o es van perdre. La base del plafó té una inscripció que traduïda diu: "Santa Mare de Déu, ets tu la causa de la pau per Siena i vida a Duccio perquè ell et va pintar per tant."[2] Encara que va requerir una generació per a sentir el seu veritable efecte artístic, la Maestà de Duccio va situar la pintura italiana en una línia que l'allunyava de les hieràtiques representacions de l'art romà d'Orient cap a presentacions més directes de la realitat.
Història[modifica]
La pintura va ser instal·lada a la catedral de Siena el 9 de juny de 1311. Un testimoni d'aquest esdeveniment el descrivia:
I en aquell dia quan va ser portat a la catedral, tots els tallers van quedar tancats, i el bisbe va manar a una gran multitud de sacerdots i monjos per a desfilar en solemne processó. Van estar acompanyats per tots els alts representants de la Comuna i per tot el poble; tots els ciutadans honorables de Siena van envoltar el retaule portant espelmes a les seves mans, i les dones i els nens seguien humilment darrere. Van acompanyar el panell enmig del gloriós repic de campanes després d'una solemne processó a la Piazza del Camp a la mateixa catedral; i tot això preocupats pel cost del retaule… Els pobres van rebre moltes almoines, i vam pregar a la Santa Mare de Déu, el nostre sant patró, perquè pogués, en la seva infinita misericòrdia, preservar aquesta nostra ciutat de Siena de tota desgràcia, traïdor o un enemic.
A més la Verge Maria i el Nen Jesús, els sants representats a la pintura són Joan l'Evangelista (a l'esquerra del tron); Sant Pau; Caterina d'Alexandria; Joan Baptista (a la dreta del tron); Sant Pere, i Sant Agnès.[3] Al front hi ha diversos santspatrons de Siena: Sant Ansano; Sant Sabino; Sant Crescenci; i Sant Víctor.[3]
El retaule es va mantenir a lloc fins a 1711, quan va ser desmantellat per tal de distribuir les peces entre dos altars. L'obra de cinc metres d'alçada va ser desmantellada i serrada, i les pintures danyades en el procés. Una restauració parcial va tenir lloc el 1956. El desmantellament també va fer que algunes peces desapareguessin, ja sigui per a ser venudes o, simplement, en parador desconegut. Restes existents del retaule fora de Siena es van repartir entre diversos museus.
Anàlisi estilística[modifica]
- Devallament
Al revers de la Maestà, part dels "Episodis de la Passió de Crist". Els seus deixebles, Josep i Joan, el treuen de la creu mentre Nicodem li treu els claus dels peus. Els aspectes de la verge Maria mira els seus ulls tancats, mentre Maria Magdalena aguanta el seu braç, i es pot veure l'expressió dolorosa als ulls de tothom mentre estenen a Crist mort. El fons té la mateixa textura d'or que la "Crucifixió" i la creu que va tenir Crist té la sang que cau a terra, augmentant el sentit de realisme de l'escena. Aquest panell va despertar les emocions de les seves audiències i la història ajudava a simbolitzar el naixement del cristianisme.
- Enterrament
Immediatament després del davallament hi ha la imatge de la preparació de l'enterrament de Crist, envoltat dels seus seguidors de dol. La seva mare s'inclina a prop seu i el besa per última vegada i Maria Magdalena aixeca els seus braços cap al cel amb angoixa. El fons conserva la configuració d'or del "Davallament" i la "Crucifixió", i les muntanyes del fons són similars a les muntanyes retratades als panells anteriors i posteriors. Aquestes muntanyes dirigeixen la mirada de l'espectador cap a Maria, i després a la cara de Crist. Aquesta escena també provoca una intensa resposta emocional dels espectadors i es pot veure l'estreta relació que l'enterrament té amb Crist, i especialment amb la Mare de Déu.
Llista de panells[modifica]
A Siena[modifica]
- La Mare de Déu Entronitzada amb el Nen Jesús entre Àngels i Sants, plafó central
- Les noces de Cana
- La Temptació de Crist al Temple
- L'Anunciació de la mort de Maria
- Comiat de la Verge a Sant Joan
- Comiat de la Verge als Apòstols
- La Mort de la Verge
- El Funeral de la Verge
- L'Enterrament de la Verge
- L'Aparició de Crist a porta tancada
- La incredulitat de Sant Tomàs
- La Pentecosta
- L'Aparició de Crist al Llac Tibaries
- L'Aparició de Crist a la Muntanya de Galilea
- L'Aparició de Crist als Apòstols al sant Sopar
- L'Adoració dels Mags; Solomó
- La Presentació al Temple; el profeta Malachi
- La Massacre dels Innocents; el profeta Jeremies
- La fugida a Egipte; el profeta Hosea
- El Nen Jesús entre els Doctors
- Episodis de la Passió de Crist. Tremp i or sobre fusta. L'obra, consistint de 26 episodis sobre 14 plafons, era al principi la superfície inversa de la Maestà.
En altres llocs[modifica]
- Àngel (anteriorment en el Stoclet Col·lecció, Brussel·les)
- Àngel (Museu de Filadèlfia d'Art, Filadèlfia)
- Arcàngel Gabriel (Castel Huis Bergh, dins és-Heerenberg, Països Baixos)
- Àngel (Mont Holyoke Universitat, Sud Hadley, Massachusetts)
- La Coronació de la Verge (Szépmüveszéti Muzeum, imatge – de Budapest)
- L'Anunciació (Galeria Nacional, Londres)
- Isaïes; Nativitat; Ezequiel (Andrew W. Mellon Col·lecció, Galeria Nacional d'Art, Washington DC)
- Temptació de Crist a la Muntanya (Frick Col·lecció, Nova York)
- Cridant de SS. Pere i Andreu (Samuel H. Kress Col·lecció, Galeria Nacional d'Art, Washington DC)
- Crist i la dona samaritana (Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid)
- Curant l'Home Cec (Galeria Nacional, Londres)
- La Transfiguració (Galeria Nacional, Londres)
- La resurrecció de Llàtzer (Kimbell Museu d'Art, Valor de Fort, Texas)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Medieval Italy: An Encyclopedia by Christopher Kleinhenz (Nov 2003) Routledge, ISBN 0415939305 page 310
- ↑ "Art History: Fourteenth to Seventeenth Century Art" by Marilyn Stokstad (2011) page 543
- ↑ 3,0 3,1 The Maestà by Duccio di Buoninsegna – Olga's Gallery (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Bellosi, Luciano (1999). Bellosi, Luciano. Duccio: The Maestà. Nova York: Thames and Hudson, 1999. ISBN 9780500237717. Bellosi, Luciano. Duccio: The Maestà. Nova York: Thames and Hudson, 1999. ISBN 9780500237717.
- Ragioneri, Giovanna. Duccio. Florence: Cantini, 1989. ISBN 88-7737-058-0. Ragioneri, Giovanna. Duccio. Florence: Cantini, 1989. ISBN 88-7737-058-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maestà de la catedral de Siena |