Magatzems Jonass

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Magatzems Jonass
Imatge
Dades
TipusGran magatzem Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGustav Bauer Modifica el valor a Wikidata
Úsgran magatzem, edifici d'oficines i hotel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicNova Objectivitat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPankow (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTorstraße 1, 10119 Berlin Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 31′ 39″ N, 13° 24′ 56″ E / 52.5275°N,13.4156°E / 52.5275; 13.4156
Monument cultural
Activitat
Utilització1929 Modifica el valor a Wikidata –
Propietat dePartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1942–1945) Modifica el valor a Wikidata
OcupantPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1934)
Gründungsparteitag der SED (en) Tradueix
Partit Socialista Unificat d'Alemanya
Partit Socialista Unificat d'Alemanya (1959–1990)
Soho House (en) Tradueix (2010) Modifica el valor a Wikidata

Els Magatzems Jonaß (també escrit Jonass), situats al districte berlinès de Pankow, es van inaugurar el 1929 com el primer gran magatzem de crèdit. Després que els propietaris jueus fossin expropiats durant el període nacionalsocialista, l'edifici es convertí en la seu de les Joventuts Hitlerianes i més tard en la seu del Partit Socialista Unificat d'Alemanya.[1] El maig del 2010 l'edifici es transformà en l'hotel Soho House Berlin.[2]

Localització[modifica]

L'edifici està situat a Torstraße 1 (cantonada amb Prenzlauer Allee) al barri de Prenzlauer Berg, districte de Pankow. El límit del districte amb Mitte es troba just davant de la línia de la propietat.[3] Com que el carrer va ser rebatejat diverses vegades, l'adreça inicialment fou Lothringer Straße 1, i de 1951 a 1994 Wilhelm-Pieck-Straße 1. L'edifici ocupa 21 metres de façana a Torstrasse 1 i 56 metres a Prenzlauer Allee 259.[4]

Característiques[modifica]

El 1928/1929 Kaufmann Hermann Golluber, juntament amb el seu soci comercial Hugo Halle, va encarregar als arquitectes Gustav Bauer i Siegfried Friedländer la construcció d'un nou edifici per als grans magatzems Jonaß & Co. AG a la cantonada no urbanitzada de Lothringer Straße/Prenzlauer Allee. El nou complex es va construir a l'estil de la Nova Objectivitat, anomenat en arquitectura Neues Bauen (Nou edifici).[1] Les dues primeres plantes estan revestides de pedra natural, sobre la qual hi ha un edifici de cinc plantes i un àtic on durant uns anys va funcionar un restaurant.

Història[modifica]

Anunci de la nota de compra, vers 1930.

L'inici a la dècada de 1920[modifica]

L'empresa Jonass & Co, GmbH fundada el 1889 era una gran empresa de comandes per correu de rellotges[5] i després de la Primera Guerra Mundial va tenir el seu negoci principal a l'edifici de l'oficina berlinesa de Telefunken al carrer Belle Alliance, 7–10.[6] El 1928/1929 s'encarregà als arquitectes Gustav Bauer i Siegfried Friedländer la construcció d'un nou edifici per allotjar els grans magatzems Jonaß & Co. AG.

Sota el Nacionalsocialisme[modifica]

Després de la presa del poder el 1933 per part de l'NSDAPGolluber i Halle van quedar fora del negoci. Golluber va fugir als EUA el 1939, on va morir poc després.[7] Els nous propietaris van tancar els grans magatzems a Lothringer Strasse i el van llogar a l'NSDAP, que el va utilitzar com a administració de les Joventuts Hitlerianes encapçalada pel líder de les joventuts del Reich Artur Axmann. El maig de 1945 l'empresa es va dissoldre després de l'expropiació per part de l'administració militar soviètica a Alemanya.[8]

Durant la postguerra[modifica]

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, l'edifici va ser cedit a l'estat i s'hi va instal·lar la seu de l'SPD. Després que l'SPD es fusionés amb el KPD l'edifici es va convertir el 1946 en la seu del Comitè Central del SED i es va anomenar Haus der Einheit. L'edifici va allotjar el Politburó del SED sota la direcció del general i més tard primer secretari Walter Ulbricht, i per tant el centre de poder de la RDA. Durant la insurrecció del 17 de juny 1953 fou envoltada i atacada pels obrers. De 1959 a 1990, l'edifici va ser utilitzat per l'Institut per al Marxisme-Leninisme.

Després de la reunificació[modifica]

L'any 1996, l'edifici va ser cedit a una hereva i va romandre buit fins a l'any 1995. No es va poder dur a terme el projecte d'utilització de l'edifici com a hotel i oficines i, per tant, els hereus van posar l'edifici a la venda. El grup inversor britànic-alemany Cresco Capital va comprar l'edifici el 2004[9] per 9 milions d'euros.[10] El despatx d'arquitectura JSK de Berlín va rebre l'encàrrec de renovar l'edifici. La Soho House Berlin, inaugurada el maig de 2010, es va construir per uns 30 milions d'euros.[11]

A la vorera davant de l'entrada, fotografies i textos breus en quatre idiomes documenten la història de l'edifici en una estela de vidre descoberta per Rainer Eppelmann el 5 de juny de 2008. Sota el títol de Casa de la Unitat, forma part d'un projecte global del Senat per fer visibles els llocs de la història de Berlín.

Galeria[modifica]

  • 1933. Seu de les Joventuds Hitlerianes.
    1933. Seu de les Joventuds Hitlerianes.
  • 1949. Seu del Comitè Central del SED.
    1949. Seu del Comitè Central del SED.
  • 1951. Seu del Comitè Central del SED.
    1951. Seu del Comitè Central del SED.
  • 1954. Seu del Comitè Central del SED.
    1954. Seu del Comitè Central del SED.
  • 2008. Estela de vidre de el títol de Casa de la Unitat.
    2008. Estela de vidre de el títol de Casa de la Unitat.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Kaufhaus Jonass (heute Soho House, Berlin)» (en alemany). Unterwegs Antiquariat. [Consulta: 9 maig 2023].
  2. ↑ Beader, Biljana «The Queen speaks – Übernachtung im Soho House Berlin» (en alemany). HRS Das digitale Reisemagazin, 06-11-2013 [Consulta: 9 maig 2023].
  3. ↑ Karte von Berlin 1:5000 (K5 – Farbausgabe): Tor-/Mollstraße – Karl-Liebknecht-Straße/Prenzlauer Allee
  4. ↑ «Luftbild 96900 Baustelle am Haus der Einheit, dem ehemaligen Kaufhauses Jonaß in Berlin-Mitte» (en alemany). 14.05.2009. euroluftbild.de. [Consulta: 9 maig 2023].
  5. ↑ «Jonass & Co Berlin Katalog 1920/21 - Uhren Taschen usw». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 27 d'abril de 2014. [Consulta: 9 maig 2023].
  6. ↑ «Jonass & Co A.G. Issue1929». Berliner Adreßbuch. [Consulta: 9 maig 2023].
  7. ↑ «Jonass & Co A.G. Issue1938». Berliner Adreßbuch. [Consulta: 9 maig 2023].
  8. ↑ «Kreditkaufhaus, HJ-Führung, SED-Zentrale» (en alemany). helmutcaspar.de. [Consulta: 9 maig 2023].
  9. ↑ Hubschmid, Maris «Die Zukunft der Warenhäuser: Konkurrenz auf allen Kanälen» (en alemany). Tagesspiegel, 23-02-2014 [Consulta: 9 maig 2023].
  10. ↑ «Berlin: Engländer kaufen frühere SED-Zentrale» (en alemany). Tagesspiegel, 19-04-2007 [Consulta: 9 maig 2023].
  11. ↑ Zylka, Jenni «München-Frisuren und Disco-Romper» (en alemany). Spiegel, 01-05-2010 [Consulta: 9 maig 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Magatzems_Jonass&oldid=32604696»