Mainà riberenc

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuMainà riberenc
Acridotheres ginginianus Modifica el valor a Wikidata
3485c myna,bank bithur 2007may05 09.46.54.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes72 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22710929 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSturnidae
GènereAcridotheres
EspècieAcridotheres ginginianus Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1790

El mainà riberenc[1] (Acridotheres ginginianus) és una espècie d'ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae)[2] que habita als camps oberts, terres de conreu i encara ciutats del Pakistan i Índia central i septentrional.[3]

Descripció[modifica]

El cap és negre a la corona i als costats i el plomatge superior és de color gris pissarra, mentre que la part inferior és de color gris clar amb un plomatge de color rosa pàl·lid cap al centre de l'abdomen. L'ala és de color negre, però té un pegat d'ala a la base de les primàries i les puntes de les plomes externes de la cua són de color rosa pàl·lid. La pell nua darrere de l'ull és de color vermell maó, les potes són grogues mentre que l'iris és de color vermell intens. Els sexes no es poden distingir al camp.[4] Els ocells joves tenen el cap i el coll més marrons.[5][6]

L'espècie és evolutivament més propera a la myna comuna.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mainà riberenc
  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia
  2. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 673. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  3. Ali, Salim; Sidney Dillon Ripley. Handbook of the Birds of India and Pakistan. 5. 2nd. New Delhi: Oxford University Press, 1986, p. 181–182. 
  4. Whistler, Hugh. The Bank Myna. Gurney and Jackson, London, 1949, p. 205–206. 
  5. Baker, E C S. The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. Birds. Volume 3. 2nd. Taylor and Francis, London, 1926, p. 55–56. 
  6. Oates, EW. The Fauna of British India, Including Ceylon and Burma. Birds. Volume 1. Taylor and Francis, London, 1889, p. 538–539. 
  7. Zuccon, D.; Pasquet, E.; Ericson, P. G. P. «Phylogenetic relationships among Palearctic–Oriental starlings and mynas (genera Sturnus and Acridotheres: Sturnidae)». Zoologica Scripta, 37, 5, 2008, pàg. 469–481. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2008.00339.x.