Majoró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de partículaMajoró
Classificacióbosó de Goldstone modifica
EpònimEttore Majorana modifica

En física de partícules, els Majorons (que reben el seu nom del físic italià Ettore Majorana) són bosons de Goldstone hipotètics predits per a explicar la violació del nombre leptònic (o del nombre leptònic menys el nombre bariònic combinats, B − L) en col·lisions d'alta energia com

e + e → W + W + J,

on dos electrons col·lideixuen per a formar dos W bosons i el Majoró J. La simetria U(1)B–L se suposa global de manera que no és espontàniament trencada i el Majoró no és "menjat" pel bosó de gauge corresponent. Els Majorons foren proposats originalment en models de quatre dimensions (per Y. Chikashige, R. N. Mohapatra I R. D. Peccei) per a explicar la generació de masses del neutrí pel mecanisme de balancí ('seesaw'), i s'estan buscant en experiments que cerquen desintegracions beta doble sense neutrins (NEMO,[1] EXO[2] i Kamland-Zen)[3] que han posat límits als modes de desintegració amb emissió de Majorons. Existeixen també extensions d'aquesta idea en teories supersimètriques i en teories amb dimensions extres compactificades.

Referències[modifica]

  1. Arnold, R.; Augier, C.; Baker, J. D.; Barabash, A. S.; Basharina-Freshville, A. «Search for neutrinoless double-beta decay of with the NEMO-3 detector». Physical Review D, 89, 11, 12-06-2014. Bibcode: 2014PhRvD..89k1101A. DOI: 10.1103/PhysRevD.89.111101.
  2. Albert, J. B.; Auty, D. J.; Barbeau, P. S.; Beauchamp, E.; Beck, D. «Search for Majoron-emitting modes of double-beta decay of with EXO-200». Physical Review D, 90, 9, 10-11-2014. Bibcode: 2014PhRvD..90i2004A. DOI: 10.1103/PhysRevD.90.092004.
  3. Gando, A.; Gando, Y.; Hanakago, H.; Ikeda, H.; Inoue, K. «Limits on Majoron-emitting double- decays of Xe in the KamLAND-Zen experiment». Physical Review C, 86, 2, 06-08-2012. arXiv: 1205.6372. Bibcode: 2012PhRvC..86b1601G. DOI: 10.1103/PhysRevC.86.021601.