Majoró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de partículaMajoró
Classificació bosó de Goldstone
Epònim Ettore Majorana
Modifica les dades a Wikidata

En física de partícules, els Majorons (que reben el seu nom del físic italià Ettore Majorana) són bosons de Goldstone hipotètics predits per a explicar la violació del nombre leptònic (o del nombre leptònic menys el nombre bariònic combinats, B − L) en col·lisions d'alta energia com

e + e → W + W + J,

on dos electrons col·lideixuen per a formar dos W bosons i el Majoró J. La simetria U(1)B–L se suposa global de manera que no és espontàniament trencada i el Majoró no és "menjat" pel bosó de gauge corresponent. Els Majorons foren proposats originalment en models de quatre dimensions (per Y. Chikashige, R. N. Mohapatra I R. D. Peccei) per a explicar la generació de masses del neutrí pel mecanisme de balancí ('seesaw'), i s'estan buscant en experiments que cerquen desintegracions beta doble sense neutrins (NEMO,[1] EXO[2] i Kamland-Zen)[3] que han posat límits als modes de desintegració amb emissió de Majorons. Existeixen també extensions d'aquesta idea en teories supersimètriques i en teories amb dimensions extres compactificades.

Referències[modifica]

  1. Arnold, R.; Augier, C.; Baker, J. D.; Barabash, A. S.; Basharina-Freshville, A. «Search for neutrinoless double-beta decay of with the NEMO-3 detector». Physical Review D, 89, 11, 12-06-2014. Bibcode: 2014PhRvD..89k1101A. DOI: 10.1103/PhysRevD.89.111101.
  2. Albert, J. B.; Auty, D. J.; Barbeau, P. S.; Beauchamp, E.; Beck, D. «Search for Majoron-emitting modes of double-beta decay of with EXO-200». Physical Review D, 90, 9, 10-11-2014. Bibcode: 2014PhRvD..90i2004A. DOI: 10.1103/PhysRevD.90.092004.
  3. Gando, A.; Gando, Y.; Hanakago, H.; Ikeda, H.; Inoue, K. «Limits on Majoron-emitting double- decays of Xe in the KamLAND-Zen experiment». Physical Review C, 86, 2, 06-08-2012. arXiv: 1205.6372. Bibcode: 2012PhRvC..86b1601G. DOI: 10.1103/PhysRevC.86.021601.