Supersimetria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La supersimetria (coneguda pel seu acrònim anglés SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa. En les teories supersimètriques, cada fermió fonamental té un company supersimètric (o supercompany) bosònic i cada bosó fonamental té un supercompany fermiònic.[1]

La supersimetria fou proposada per primera vegada el 1973 per Julius Wess i Bruno Zumino. Abans, a finals dels anys 60, l'àlgebra supersimètrica ja havia estat proposada pels teòrics soviètics Gol'fand i Likhtman, però aquests no la van aplicar directament als problemes de la física de partícules.

La primera versió supersimètrica realista del model estàndard fou proposada el 1981 per Howard Georgi i Savas Dimopoulos i s'anomena model estàndard supersimètric mínim (denotat per les seues sigles en anglés MSSM). Fou proposat per resoldre el problema de la jerarquia de gauge que té el model estàndard quan és encastat en un marc teòric que té altes escales d'energia. El model estàndard supersimètric mínim prediu supercompanys amb masses entre 100 GeV i 1 TeV, i unificació de les constants d'acoblament electromagnètica, feble i forta a l'escala de GUT (1016 GeV). Un altre aspecte interessant de la teoria és que aporta noves partícules pesants estables (WIMP, com el neutralí) amb característiques similars a les esperades per a explicar la matèria fosca.

Fins a la data, no existeix cap prova experimental que demostri que la supersimetria és una simetria de la natura. La recerca actual directa de senyals de SUSY té lloc a l'accelerador LHC del CERN, en col·lisions de protons a energies mai abans assolides.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supersimetria Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «A Supersymmetry primer» (en anglès). Adv.Ser.Direct.High Energy Phys. 21, (2010).