Ettore Majorana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEttore Majorana
Ettore Majorana.jpg
Medalla del Premi Majorana, establit en honor al físic Ettore Majorana.
Biografia
Naixement 5 d'agost de 1906
Catània, Sicília
Mort 27 d'abril de 1938(1938-04-27) (als 31 anys) (desaparegut)
Itàlia
Causa de mort Ofegament
Educació Universitat de Roma La Sapienza
Liceo Classico Massimiliano Massimo Tradueix
Activitat
Director de tesi Enrico Fermi
Camp de treball Física quàntica
Ocupació Física
Ocupador Universitat de Roma La Sapienza
Universitat de Nàpols Frederic II
Família
Pares Fabio Majorana TradueixDorina Majorana-Corso Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Ettore Majorana (1906- mort probablement el 27 de març de 1938) va ser un físic italià que treballà en les masses dels neutrins. Desaparegué sota circumstàncies misterioses anant en vaixell de Palerm a Nàpols. L'equació de Majorana i el fermió de Majorana reben el seu nom. El fermió de Majorana, que era una de les poques partícules teòriques de la teoria quàntica que restaven sense haver-ne estat comprovada l'existència real, va ser detectada l'any 2012 per un equip de l'Institut Kavli de Delft.[1]

Biografia[modifica]

Majorana nasqué a Catània, Sicília. dotat per les matemàtiques des de la infantesa, de ben jove s'uní a l'equip d'Enrico Fermi a la Universitat de Roma La Sapienza com un dels "Nois de via Panisperna" al Viminal.

El seu oncle Quirino Majorana també era un físic.

Començà estudiant enginyeria el 1923 però ho canvià per la física el 1928 a instàncies d'Emilio Segrè.[2] les seves primeres publicacions acadèmiques tractaven de la espectroscopia atòmica.

En totals, els assajos realitzats per Majorana en física foren 9, tots ells escrits entre 1928 i 1933.[3]

El 1931, Majorana publicà sobre el fenomen de l'autoionització en els espectres atòmics el mateix any que ho va fer de forma independent Allen Shenstone.

El 1932, publicà un escrit respecte al paper dels àtoms alineats en camps magnètics que varien en el temps, aquest problema també va ser estudiat per part de I.I. Rabi i altres i dóna lloc a la branca de la física atòmica, la de l'espectroscopia d'alta freqüència. El mateix any publicà sobre la base teòrica de l'espectre de massa de les partícules elementals, Majorana publicava en italià i això feia que les seves descobertes quedessin en foscor relativa durant dècades.

Ell va ser el primer a proposar que la partícula desconeguda dels experiments de Irène Curie i Frédéric Joliot tindrien la massa d'un protó, aquesta partícula seria el neutró. Com que Majorana no ho va publicar va ser James Chadwick qui ho va fer i va guanyar el Premi Nobel.[4]

Treball amb Heisenberg, malaltia i aïllament[modifica]

Seguint consells de Fermi, Majorana deixà Itàlia el 1933 i a Leipzig, Alemanya, es trobà amb Werner Heisenberg de qui es va fer també amic.[5] Majorana també viatjà ao Copenhaguen, on treballà amb Niels Bohr, que era amic i mentor de Heisenberg.

A l'alemanya dels nazis Majorana treballà en la teoria del nucli atòmic. El darrer escrit científic de Majorana és de l'any 1937 i tracta de la teoria simètrica dels electrons i positrons.

A la tardor de 1933,Majorana tornà a Roma per una malaltia de gastritis desenvolupada aparentment per esgotament nerviós i es va tancar en les seves relacions socials i va deixar de publicar.[5]

Majorana també va escriure sense publicar sobre geofísica, a enginyeria elèctrica, de matemàtica a la relativitat. Aquests escrits es conserven a la Domus Galileiana a Pisa, i han estat recentment editats per Erasmo Recami i Salvatore Esposito.

Va ser professor de física teòrica a la Universitat de Nàpols el 1937.[6]

Desaparició[modifica]

Última carta de Majorana.
«Benvolgut Carrelli,
Espere que t'hagen arribat junts el telegrama i la carta. El mar m'ha refusat i retornaré demà a l'hotel Bologna, força viatjant amb aquest mateix foli. Tinc, però, intenció de renunciar a l'ensenyament. No em prengueu per una noia ibseniana perquè el cas és diferent. Sóc a la teua disposició, per més detalls. Ettore Majorana.»

L'escriptor Leonardo Sciascia va escriure un llibre, Il Caso Majorana (1972) sobre les hipòtesis de desaparició de Majorana. Majorana va desaparèixer en circumstàncies desconegudes anant en vaixell de Nàpols a Palermo. El seu cos no s'ha trobat mai, va retirar tots els diners del seu comte bancari abans de la seva marxa.[6]

El seu cos no fou mai trobat i en la seua última carta escrita no s'hi troba cap indici sobre la futura desaparició.

Es creu que potser es va suïcidar, emigrar a l'Argentina, ingressar en un monestir, haver estat segrestat o assassinat o haver-se convertit en un rodamón. Leonardo Sciascia va escriure un llibre sobre això: La Scomparsa di Majorana.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sciencedaily
  2. Great Mysteries of the Past, Reader's Digest Association, Pleasantville, New York, 1991, pp. 69-72.
  3. Licata, Ignazio «Abstract. Majorana Impact on Contemporary Physics» (en italià). Electronic Journal of Theoretical Physics, 3, 10, 2006.
  4. Ettore Majorana: genius and mystery, CERN courier.
  5. 5,0 5,1 Great Mysteries of the Past, Reader's Digest Association, Pleasantville, New York, 1991, p. 71.
  6. 6,0 6,1 Holstein, B. «The Mysterious Disappearance of Ettore Majorana» (PDF). USC Neutrino Symposium, 16-05-2008. [Consulta: 5 abril 2009].
  7. E. Majorana, Teoria simmetrica dell’elettrone e del positrone, Nuovo Cimento 14, 171 (1937). Versió en anglès
  8. Amos, Jonathan. «Majorana particle glimpsed in lab» (en anglès). BBC News, 13-04-2012. [Consulta: 14 abril 2012].
  • Per tal de tenir un resum de la producció científica de Majorana, vegeu el següent article (en Italià): E. Amaldi, "L'opera scientifica di Ettore Majorana", Physis, vol. X, pp. 173–187 (1968).
  • Col·lecció de publicacions de Majorana, acompanyats de les traduccions en anglès i comentaris, publicats a Ettore Majorana Scientific Papers on the occasion of the centenary of the birth (en anglès).
  • Appunti inediti di Fisica teorica, Zanichelli, 2006. (Edited by E. Recami and S. Esposito)
  • Carlo Artemi, Il plano Majorana: una fuga perfetta (The Majorana plan: a perfect escape), De Rocco press, Rome, 2007.
  • E. Amaldi, Ricordo di Ettore Majorana, Giornale di fisica, 9, 1968.
  • E. Recami, Il caso Majorana, Di Renzo Editore, Roma, 2001.
  • I. Bascone, Tommaso l'omu cani amara e miserabile ipotesi sulla scomparsa di Ettore Majorana fisico siciliano al tempo del fascismo, ed. Ananke, 1999.
  • I. Licata (ed), Majorana Legacy in Contemporary Physics, Di Renzo Editore, Roma, (2006).
  • L. Castellani, Dossier Majorana, Fratelli Fabbri, 1974 (edited again in 2006).
  • L. Sciascia, La scomparsa di Majorana, Adelphi ed., 1975.
  • S. Bella, Rivelazioni sulla scomparsa di uno scienziato : Ettore Majorana, Italia letteraria, 1975.
  • S. Esposito, Ettore Majorana and his heritage seventy years later, arxiv:physics.hist-ph/0803.3602 (2008).
  • S. Esposito, E. Recami, A. Van der Merwe: Ettore Majorana: Unpublished research notes on theoretical physics, Fundamental Theories of Physics 159, Springer, 2009, 978-1-4020-9113-1, e-ISBN 978-1-4020-9114-8
  • Reader's Digest Association, Great Mysteries of the Past, Pleasantville, New York, 1991, ISBN 0-89577-377-5, pp. 69–72.
  • U. Bartocci, La scomparsa di Majorana: un affare di stato?, ed. Andromeda, 1999.
  • J. Magueijo, A Brilliant Darkness, New York City, Basic Books, 2009, ISBN 978-0-465-00903-9

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Majorana Modifica l'enllaç a Wikidata