Malik Ayaz Abu l-Nadjm
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Regne d'Abkhàzia  | ||
| Mort | 1058 (Gregorià) Lahore | ||
| Religió | Islam | ||
Malik Ayaz Abu l-Nadjm (Regne d'Abkhàzia - Lahore, 1058 (Gregorià)) fou un esclau turc dels gaznèvides, fill d'Aymak Abu l-Nadjm, i servidor a la cort del sultà Mahmud de Gazni del que fou el favorit.[1][2] La passió del sultà pel seu esclau és un tema recurrent a la poesia de la seva època on també apareix com a Ayas.
Era el guardavaixelles reial (saqi). Mahmud el va nomenar el 1021 com a sobirà de Lahore, que acabava de conquerir després d'un llarg setge. Va reconstruir i repoblar la ciutat que havia quedar seriosament damnada i despoblada. A la mort de Mahmud vno va acceptar al successor Muhammad ben Mahmud (1030) i amb altres nobles va fugir de Gazni per unir-se a l'altre germà pretendent Masud I ben Mahmud (1030-1040) sota el qual va continuar gaudint del favor del sobirà.
Ahmad ibn Hasan Maymandi el va recomanar per ser governador de Rayy, però el sultà va decidir que no estava prou capacitat per manca d'experiencia. Però més tard fou governador de Kusdar i Kirman. Segon Ibn al-Athir va morir el 1057/1058. La seva tomba es conserva a Lahore i una altra tomba anomenada d'Ayaz prop de Mashad correspon de fet al governador gaznàvida Arslan Djadeb.
La naturalesa de la relació entre Mahmud i Ayaz és controvertida. Algunes fonts escrites diversos segles després, particularment de poesia persa,[3] afirmen que els dos homes eren amants.[4] Tanmateix, autors gaznèvides contemporanis com Al Biruni, Gardizi, Farrukhi i Bayhaqi no esmenten cap relació romàntica entre Mahmud i Ayaz,[5] sinó que descriuen Ayaz com un comandant, un noble o un soci proper del sultà Mahmud.[5] Nizami Aruzi, escrivint aproximadament un segle després de la mort de Mahmud, presenta una narrativa alternativa sobre la relació entre Mahmud i Ayaz al seu llibre Chahar Maqala, on no són amants, tot i que Mahmud encara està enamorat d'Ayaz. Aruzi explica una història molt dramatitzada en què Mahmud, per ser un musulmà pietós, reprimeix els seus sentiments i es nega a actuar en conseqüència, cosa que resulta en un incident en què Mahmud ordena a Ayaz que es talli els cabells, per tal que se senti menys atret per ell i així pugui contenir-se millor per no cometre un pecat.
Referències
[modifica]- ↑ Allsen, Thomas. The Royal Hunt in Eurasian History, p. 264.
- ↑ Pearson, Michael Naylor. Merchants and Rulers in Gujarat: The Response to the Portuguese in the Sixteenth Century, p. 67.
- ↑ Matīnī, Jalal. «AYĀZ, ABU’L-NAJM» (en anglès americà). iranicaonline.org. Arxivat de l'original el June 21, 2022. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ Matthewson-Grand, Alisha. «Queer History: a tour of gender and identity through time and culture» (en anglès). University of Cambridge. [Consulta: 20 gener 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Raza, S. Jabir Proceedings of the Indian History Congress, 72, 2011, pàg. 286–293. ISSN: 2249-1937.