Malintzin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMalintzin
Cortez & La Malinche.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) La Malinche Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1500 Modifica el valor a Wikidata
riu Coatzacoalcos, a prop de Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1527 Modifica el valor a Wikidata (26/27 anys)
Corona de Castella () Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióIntèrpret, Traductora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
ParellaHernán Cortés Modifica el valor a Wikidata
FillsMartín Cortés (el mestís) Modifica el valor a Wikidata

Malintzin (o Malintzi), més coneguda amb el nom castellanitzat La Malinche (Malintxe) o Doña Marina, va ser una dona ameríndia. Probablement va ser nahua. Va acompanyar a Hernan Cortés, amb un paper molt important en la conquesta de Mèxic, com a traductora, consellera i intermediària. Va ser amant de Cortés, amb el qual va tenir un fill, considerat el primer mestís a Mèxic.

En retrospectiva, Malintzi té un paper conflictiu, considerada com a dona poderosa i alhora la víctima per excellence. Per altres historiadors, és el símbol de la mare del nou poble que sorgiria arran de la conquista i el mestissatge a Mèxic.

Història[modifica]

Orígens[modifica]

No hi ha prou informació sobre la vida d'aquesta dona abans de l'arribada dels espanyols. Les úniques fonts sobre la seva vida provenen dels registres dels conquistadors: Andrés de Tapia, Gómara (el biògraf oficial de Cortés) i de Bernal Díaz del Castillo. D'acord amb Díaz del Castillo, Malintzi va ser filla primogènita del senyor de Paynala (avui dia la ciutat de Coatzacoalcos, a l'estat de Veracruz), aleshores una regió fronterera entre els dominis de l'Imperi Asteca i dels pobles tributaris maies del Yucatán. Els seus pares es casarien per segona vegada; en convertir-se en un fillastre incòmoda, va ser venuda als traficants d'esclaus maies de Xiacalango, una ciutat comercial important del sud sobre la costa est. Díaz diu, en les seves cròniques, que la família de Malintzi va fingir la seva mort. Amb el temps va ser venuda un altre cop, i va ser portada a Potontxan (que es trobava al territori que avui dia conforma l'estat de Tabasco), on van trobar-la els espanyols.

La Conquesta de Mèxic[modifica]

Malintzin va ser regalada com a esclava sexual[1] pel txontal maia de Potontxan als hispans a l'abril, 1519 com a part d'un grup de vint esclaves dones. No se sap quina va ser la seva edat. Els registres dels conquistadors suposen que tenia poc més de vint anys, i que era molt bella. Els hispànics la van anomenar "Marina". Per la seva bellesa, Cortés havia decidit "obsequiar-la" a Alonzo Hernando Puertocarrero, un dels membres més reconeguts de l'expedició. Però, Puertocarrero va ser enviat cap a Hispània [2]com a emissari de Cortés davant Carles I, i Cortés va decidir que ella era massa bella, i que havia de romandre amb ell.

Al cap d'unes setmanes, d'acord amb les cròniques hispániques i algunes cròniques indígenes, Marina s'havia convertit en traductora del nàhuatl al maia, una llengua que comprenia el sacerdot hispánic Gerómino de Aguilar, ja que havia viscut molts anys entre el poble maia (molt abans de l'arribada de Cortés), després del naufragi d'un vaixell hispánic a la costa de Yucatán. Aquest mateix any, els hispanics van arribar a Tenochtitlan, on van viure com a convidats del hueyi tlaotan' o emperador asteca. Marina ja havia après prou castellà per traduir directament del nàhuatl. No obstant això, com que el poble de La Malinche estaba sotmés a la voluntat dels asteques, la Malinche va decidir traduir i aconsejar afavorint les aliances dels hispànics amb alguns poblats indígenes. Tribus que els ajudaren a enderrocar el Imperi Asteca.

Tot i que la “Malinche” té un paper molt important, no apareix en els manuals de text espanyols ni es dona la importància que té en els mexicans. Ja que per aquests últims, la “Maliche” els resulta una vergonya i traïció mentre que, per als espanyols, des del punt de vista eurocentrista que hi ha als manuals de text, es vol donar a entendre que la “conquesta” d'Amèrica va ser un acte de valentia i astúcia dels “espanyols”. Així mateix, els indígenes li van donar el nom de Malintzin.

Després de la conquesta[modifica]

Després de la caiguda de Tenochtitlan el 1521, i el naixement del seu fill, Don Martín Cortés, les cròniques no esmenten res sobre la seva vida fins al 1524 any és que es convertiria en la traductora durant l'expedició de Cortés cap a Hondures, la qual cosa suggereix que coneixia diversos dialectes de la llengua maia, a més del txontal i el yucatec. Malintzin va casar-se amb Juan Jaramillo, amb qui tindria una filla. No hi ha cap registre de la seva vida després d'aquest any, i fins i tot, no es coneix l'any de la seva mort. Algunes fonts indiquen que va morir el 1529 i d'altres el 1551.

El nom[modifica]

Origen del nom, el volcà de la Malinche[modifica]

El volcà La Malinche i la ciutat de Puebla

No se sap quin va ser el seu nom original. Després que les vint dones van ser ofertes a Cortés, ell va demanar que fossin batejades, i Marina va rebre aquest nom cristià. Els registres indiquen que els nahues li deien "Malintzin", la qual cosa podria ser una pronunciació nàhuatl de Marina, "Malin", i la terminació de reverència "tzin". Malinche, el nom amb el qual és coneguda en castellà a Mèxic, és una castellanització de Malintzin. Avui dia, un volcà inactiu del centre de Mèxic, prop de la ciutat de Puebla, es diu "La Malinche" (Matlatcueitl) en honor seu.

La terminología[modifica]

A Mèxic utilitzen el terme col·loquial "malinche" per a referir-se a la preferència prestigiosa de tot allò estranger abans que allò propi o autòcton del país. Per altra banda, també s'utiliza la terminología "hijo de la chingada" com a un insult que fa referència a La Malinche fent vure, d'una forma indirecta, que aquesta va ser la culpable de la colonització d'Amèrica.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malintzin
  1. Ferri, Pablo; Álvarez, Pilar «El doble relato de la historia de México y España» (en castellà). El País [Madrid], 12-10-2016. ISSN: 1134-6582.
  2. Blanco, Patricia R. «España no es la nación más antigua de Europa por mucho que Rajoy insista» (en castellà). El País [Madrid], 05-03-2017. ISSN: 1134-6582.