Malpertuis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMalpertuis
Fitxa
DireccióHarry Kümel
Protagonistes
ProduccióPaul Laffargue
Pierre Levie
GuióJean Ferry,
adaptació de la novel·la Malpertuis de Jean Ray
MúsicaGeorges Delerue
FotografiaGerry Fisher
MuntatgeRichard Marden
Dades i xifres
País d'origenAlemanya
Bèlgica
França
Estrena1971
Durada110/119 minuts
Idioma originalholandès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMalpertuis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereFantàstic, Terror

IMDB: tt0067386 Filmaffinity: 817890 Allocine: 13071 Rottentomatoes: m/malpertuis_2001 Letterboxd: malpertuis Allmovie: v101056 TCM: 82505 TMDB.org: 46362 Modifica el valor a Wikidata

Malpertuis és una pel·lícula de Harry Kümel adaptació de Malpertuis de Jean Ray, estrenada el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El jove marí Yann torna del mar a Anvers. És seguit per homes misteriosos, i segueix una dona en una taverna. Yann es desperta al seu llit a Malpertuis, la casa familiar. El seu oncle Cassave mor, i crida tota la família i tots els seus familiars al voltant d'ell per compartir les seves últimes voluntats. Encarrega Yann de continuar la seva obra, precisant que la seva cosina Euryale està vinculada a ell. Després de la mort de Cassave, es manifestaran fenòmens estranys: Mathias Crook és assassinat clavat al mur, apareixen follets, tot es carrega de bogeria.

Malpertuis presentarà lentament la seva cara amagada, la de l'asil secret dels últims déus grecs, condemnats per una mena de màgia negra a errar sota rampoines humanes i a compartir les pors i els impulsos dels mortals, tot guardant un vague record de la seva condició anterior.[2]

Papers[modifica]

L'actriu Susan Hampshire fa simultàniament tres personatges centrals de la història: la germana de Gransire, Nancy, la filla adoptiva de la parella, Euryale, així com la més jove Dame Cormélon, Alice. També apareix furtivament en el final de la pel·lícula, en l'escena de l'hospital.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis
  • 1973: Medalla CEC pel director al Festival Català de Sitges
Nominacions

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Malpertuis. esadir.cat. 
  2. «Malpertuis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]