Manacme (filòsof)

Manacme
Activitat
Ocupació	filòsof

Per a altres significats, vegeu «Manecme».

Manacme (grec antic: Μάναιχμος Mánaichmos) fou un antic filòsof platònic grec. La seva vida és desconeguda.

Segons la Suida, era originari d'Alopeconès, una ciutat a la Península de Gal·lípoli o a l'Illa de Màrmara (en grec Proconnesos). Per tant, també se l'anomena Manecme (Manacme) d'Alopeconès (tot i que hi ha el famós matemàtic Menecme també rep aquest nom, en ser originari d'aquesta ciutat). D'acord amb l'entrada de la Suda va escriure obres filosòfiques, incloent una revisió del diàleg de Plató Politeia en tres llibres.

Diversos investigadors, sense gaire èxit, l'han tractat d'identificar amb altres persones també anomenades Menecme (Μέναιχμος)^[1] per identificar-lo, en particular, amb el conegut matemàtic Menecme, un amic de Plató. La identificació amb el matemàtic es va proposar al segle xix. És sobretot al segle XX que François Lasserre ha suggerit, sobre aquesta base, una sèrie de presumpcions extretes de Politeia,^[2] però aquesta hipòtesi no ha estat reeixida. L'argument en contra és que l'autor de l'entrada "Manaichmos" de la Suda només considera el comentarista de Plató com un filòsof, i no com un matemàtic.^[3]

Fonts[modifica]

Heinrich Dörrie, Matthias Baltes (Eds.): Der Platonismus in der Antike. Volum 3,, Frommann-Holzboog, Stuttgart-Bad Cannstatt 1993, ISBN 3-7728-1155-8, S. 46–47 (Text de l'entrada de la Suda amb traducció a l'alemany)
Ada Adler (Eds.): Suidae Lexicon. Volum 3, Leipzig 1933, pàg 317-318 (Adler-M No. 140 en línia)

Bibliografia[modifica]

Pedro Pablo Fuentes González: Manaichmos d'Alopéconnèse. A: Richard Goulet (Eds.): Dictionnaire des philosophes antiques. Volum 4, CNRS Éditions, Paris 2005, ISBN 2-271-06386-8, pàgs. 246–247

Notes[modifica]

↑ Aquesta és la forma més comuna del nom en l'antiguitat; la Suda, però, cita no només els filòsofs, sinó també l'historiador Manecme de Sició Manaichmos
↑ François Lasserre: De Léodamas de Thasos à Philippe d'Oponte, Nàpols 1987, pàgs. 546–550.
↑ Heinrich Dörrie, Matthias Baltes (Eds.). Der Platonismus in der Antike, Vol. 3, Stuttgart-Bad Cannstatt 1993, pàg 203 Nota 4. Vegeu, en aquesta i altres proves d'identificació Pedro Pablo Fuentes González: Manaichmos d'Alopéconnèse. A: Richard Goulet (Hrsg.): Dictionnaire des philosophes antiques, Vol. 4, Paris 2005, pàg. 246

[1] Aquesta és la forma més comuna del nom en l'antiguitat; la Suda, però, cita no només els filòsofs, sinó també l'historiador Manecme de Sició Manaichmos

[2] François Lasserre: De Léodamas de Thasos à Philippe d'Oponte, Nàpols 1987, pàgs. 546–550.

[3] Heinrich Dörrie, Matthias Baltes (Eds.). Der Platonismus in der Antike, Vol. 3, Stuttgart-Bad Cannstatt 1993, pàg 203 Nota 4. Vegeu, en aquesta i altres proves d'identificació Pedro Pablo Fuentes González: Manaichmos d'Alopéconnèse. A: Richard Goulet (Hrsg.): Dictionnaire des philosophes antiques, Vol. 4, Paris 2005, pàg. 246

[1]

[2]

[3]