Mandingo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMandingo
Mandingo movie poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Richard Fleischer
Protagonistes
Ajudant de direcció Frederic W. Brost
Director artístic Boris Leven, John P. Austin
Producció Dino De Laurentiis Company
Guió Norman Wexler, a partir de la novel·la de Kyle Onstott i l'obra de Jack Kirkland
Música Maurice Jarre
Dissenyador de so Donald C. Rogers
Fotografia Richard H. Kline
Muntatge Frank Bracht
Vestuari Ann Roth i Andrea E. Weaver
Distribuïdor Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1975
Durada 127 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Nova Orleans
Color en color
Descripció
Gènere drama
Tema esclavitud als Estats Units
Lloc de la narració Louisiana

IMDB: tt0073349 Filmaffinity: 239127 Allocine: 43424 Rottentomatoes: m/mandingo Allmovie: v31277 TCM: 82805 TV.com: movies/mandingo
Modifica les dades a Wikidata

Mandingo és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Fleischer el 1975. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A Louisiana, el 1840, vint-i-un anys abans del començament de la guerra de Secessió, el vell Warren Maxwell, lisiat de reumatismes dirigeix Falconhurst amb una mà de ferro. Ha perdut la seva dona i voldria que el seu fill únic, Hammond, que coixeja de resultes d'un accident, es casés per tal de tenir una descendència que asseguraria la perennitat de la plantació que periclita. Només que els gustos del seu fill no afavoreixen aquest projecte, ja que aquest és atret per les joves esclaves negres i és subjugat per la potència d'una colossa mandinga que ha comprat a les licitacions del mercat als esclaus de Nova Orleans.

El seu pare l'obliga a casar-se amb la seva cosina Blanche Woodford però la nit del casament descobreix que aquesta no és verge. Amb la seva mentalitat de propietari, decideix dormir en una cambra a part. És també un pretext i un encoratjament per satisfer el seu gust per les joves i boniques africanes, entre les quals Ellen, que fecundarà i Afrodita (Dita) que prendrà el relleu durant l'embaràs de la precedent.

Simultàniament, Hammond es dedica a la seva altra passió: entrena Ganimede, més simplement anomenat Mede, el seu «semental» negre, a combatre a mans nues amb altres esclaus. No és només un lluitador únic que s'exhibeix al bordell de Madame Caroline a Nova Orleans, sinó també un esclau sacrificat que és molt útil per al manteniment de l'explotació.[2]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

  • 1977: Premi al Golden Screen d'Alemanya
  • L'adaptació cinematogràfica està allunyada de la novel·la que insisteix llargament en els aspectes econòmics de l'esclavitud i en els costums que se'n desprenen mentre la tensió dramàtica de la pel·lícula es concentra en les relacions de Hammond, de Ganymede, d'Ellen d'una banda i de Blanca esposa per a les conveniències d'altra banda.
  • Django Unchained fet referència a la pel·lícula en els combats organitzats pel personatge de Leonardo DiCaprio.

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Mandingo (en català). esadir.cat. 
  2. «Mandingo». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]