Manel Arcos i Martínez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaManel Arcos i Martínez
Manel Arcos.jpg
Manel Arcos a Santiago de Compostel·la, a l'estiu de 2012
Dades biogràfiques
Naixement 11 de setembre de 1965 (1965-09-11) (51 anys)
Oliva, Safor, País Valencià
Nacionalitat Valencià
Activitat professional
Ocupació Periodista, historiador i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Manel Arcos i Martínez (Oliva, Safor, País Valencià, 11 de setembre de 1965)[1] és un periodista, escriptor i investigador valencià d'història contemporània, conegut pels seus assajos sobre el bandolerisme valencià del segle XIX i per la divulgació d'aquest fenomen.[1][2][3]

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, ha treballat en diferents mitjans de comunicació, com ara Ràdio Puça (1985), Ràdio Oliva (1986-1989), Ràdio 4 a València (1989-1991), Radio Nacional de España (1991-1992), Canal Nou (1992) i Ràdio 9 (1999).[1][3] Entre el 2 d'octubre de 2012 i el 23 de juny de 2015, va dirigir i va presentar el programa Paraules en silenci a Ràdio Pego, programa que va ser guardonat el 29 d'abril de 2013, en la 13 edició dels Premis Ràdio Associació convocats per la RAC de Catalunya, amb una Menció de Qualitat en la categoria de millor programa de ràdio local,[4][5] “per divulgar amb llenguatge actual i utilitzant els recursos del mitjà, la qualitat de la literatura catalana, en especial la poesia".

Des d'abril de 2011, és director de la revista Cabdells, editada per l'Associació Cultural Centelles i Riusech d'Oliva.[6] Ha guanyat el XV Premi d'Investigació Històrica Francesc Ferrer i Pastor (2008), per La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839),[7] i la XIV Beca d'Investigació Ciutat de Dénia (2011), per Els segrestadors de la Marina: bandolerisme en temps de revolució (1869-1875).[8]

Obra[modifica | modifica el codi]

Assaig
  • 2009: Josep Poler i Cangròs: un roder xeresà que va acabar com Camot, Ajuntament de Xeresa.
  • 2009: La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), Universitat de València.[9]
  • 2010: El Tio Joan de la Marina: un bandoler d'Ador en terres del Xúquer i el Túria (1851-1878), Edicions Tivoli.[10]
  • 2011: Acabaren com Camot: bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), Edicions Tivoli.[11][12]
  • 2012: Els guerrillers de la Marina: el Campaner i el saqueig de Xàbia de 1812, CIRNE.[13]
  • 2012: Quan els trabucs refilaven: recull d'estudis i assajos sobre el bandolerisme valencià del segle XIX, Edicions Tivoli.[14]
  • 2013: El robatori de Benimassot: un misteri, una llegenda i uns quants roders de la Marina, Edicions Tivoli-IECMA.[15][16]
  • 2015: Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada: tres germans, tres bandolers i una història oblidada, Edicions Tivoli.
  • 2015: Conflicte d'interessos: bandolerisme i vendetta a la Marina Alta en temps de cacics (1844-1875), El Petit Editor.
  • 2015: El robo de Benimassot: un misterio, una leyenda y un puñado de bandidos de La Marina, El Petit Editor.
Poesia
  • 2014: El vol del silenci, Edicions Tivoli.
  • 2016: Llibre de Guardamar de la Safor, El Petit Editor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mora, Ignasi. «Català i valencià» (en català). ara.cat, 11-02-2014. [Consulta: 9 març 2015].
  2. Garzó, Agustí. «Una puesta de largo de 23.339 km» (en castellà). Levante-EMV, 05-01-2015. [Consulta: 9 març 2015].
  3. 3,0 3,1 Calatayud, Adrià. «´Los bandoleros eran violentos, choca que se hayan convertido en leyenda´» (en castellà). Levante-EMV, 27-08-2011. [Consulta: 9 març 2015].
  4. «'Paraules en silenci', de Ràdio Pego, Menció de qualitat al millor programa de Ràdio Local» (en català). La Veu del País Valencià, 01-05-2013. [Consulta: 8 març 2015].
  5. «Pego reivindica su radio tras el galardón a ´Paraules en silenci´» (en castellà). Levante-EMV, 15-05-2013. [Consulta: 8 març 2015].
  6. «Manel Arcos i Martínez» (en català). Associació d'Editors del País Valencià. [Consulta: 9 març 2015].
  7. «El Micalet premia un estudio sobre el bandolerismo valenciano con ´La senda dels lladres´» (en castellà). Levante-EMV, 30-11-2008. [Consulta: 8 març 2015].
  8. «Manuel Arcos gana la beca de investigación del Ayuntamiento de Dénia» (en castellà). DENIA.COM, 28-03-2011. [Consulta: 8 març 2015].
  9. Sanz, Zoa. «La cuna de los bandidos» (en castellà). Las Provincias, 05-07-2009. [Consulta: 9 març 2015].
  10. Sanz, Zoa. «El bandolero más audaz de la Valencia del XIX» (en castellà). Las Provincias, 12-08-2010. [Consulta: 9 març 2015].
  11. Moreno, María. «Los bandoleros del siglo XIX» (en castellà). Las Provincias, 11-08-2011. [Consulta: 9 març 2015].
  12. Rodrigo, Bea. «El que 'va quedar com Camot'» (en castellà). Las Provincias, 19-08-2011. [Consulta: 9 març 2015].
  13. Sanz, Zoa. «La Safor y la Marina, tierras de los guerrilleros que se enfrentaron a Napoleón» (en castellà). Las Provincias, 27-10-2012. [Consulta: 9 març 2015].
  14. Sanz, Zoa. «El bandolerismo más sangriento» (en castellà). Las Provincias, 22-11-2012. [Consulta: 9 març 2015].
  15. Font, Miquel. «Una ´sociedad clandestina´ protegía al jefe de la banda» (en castellà). Levante-EMV, 18-08-2013. [Consulta: 9 març 2015].
  16. Ripoll, Inca. «La verdad del 'robatori de Benimassot'» (en castellà). Las Provincias, 16-08-2013. [Consulta: 9 març 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]