Manganoschafarzikita
 Manganoschafarzikita | |
|---|---|
 Agregat lamel·lar de color vermell fosc a negre de manganoschafarzikita que envolta nadorita groga  | |
| Fórmula química | MnSb₂O₄ |
| Epònim | manganès i schafarzikita |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JA.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,65159(8) Å; c = 5,97175(8) Å |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | p4₂/mbc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2022-129 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Data de publicació | 25 març 2024 |
| Publicat a | European Journal of Mineralogy |
| Símbol | Msfz |
| Referències | [1] |
La manganoschafarzikita és un mineral de la classe dels òxids que des de l'any 2023 pertany al grup del mini.[2]
Característiques[modifica]
La manganoschafarzikita és un antimonit de fórmula química MnSb₂O₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2023,[3] i publicada en el mes de març de 2024.[4] Cristal·litza en el sistema tetragonal. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És l'anàleg de manganès de la schafarzikita, i químicament és semblant a la melanostibita.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: geo-nrm #19339699, i al Museu d'Història Natural, a la Universitat d'Oslo, amb el número de mostra: knr 44410.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad del comtat de Värmland (Suècia), sent aquest indret l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manganoschafarzikita |
- ↑ «Manganoschafarzikite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 72». European Journal of Mineralogy, 35, 2, 20-04-2023, pàg. 285–293. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-285-2023 [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ Holtstam, Dan; Langhof, Jörgen; Friis, Henrik; Karlsson, Andreas; Erambert, Muriel «Igelströmite, Fe3+(Sb3+Pb2+)O4, and manganoschafarzikite, Mn2+Sb3+2O4, two new members of the newly established minium group, from the Långban Mn–Fe deposit, Värmland, Sweden». European Journal of Mineralogy, 36, 2, 25-03-2024, pàg. 311–322. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-311-2024 [Consulta: 25 març 2024].