Manjiroïta

Manjiroïta
Fórmula química	Na(Mn4+ 7Mn3+)O16
Epònim	Manjirō Watanabe (en)
Localitat tipus	Mina Kohare, Karumai, Prefectura d'Iwate, Regió de Tohoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DK.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DK.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.03b
Dana	7.9.1.3
Heys	7.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 9,916Å; c = 2,864Å;
Grup puntual	4/m - dipiramidal
Color	marronós-gris
Tenacitat	fràgil
Duresa	7
Lluïssor	resinosa, mat
Color de la ratlla	negre marronós
Densitat	4,29 g/cm³ (mesurada); 4,23 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1966-009
Any d'aprovació	1967
Símbol	Mji
Referències

La manjiroïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la coronadita. Rep el nom en honor del Dr. Manjiro Watanabe (1891-1980), mineralogista, geòleg i professor de la Universitat de Tohoku, al Japó.

Característiques

La manjiroïta és un òxid de fórmula química Na(Mn4+
7Mn³⁺)O₁₆. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. És una espècie isostructural amb la coronadita, la criptomelana, la ferrihol·landita, l'hol·landita i l'estronciomelana.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manjiroïta pertany a «04.DK: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel» juntament amb els següents minerals: akaganeïta, coronadita, criptomelana, hol·landita, mannardita, priderita, redledgeïta, henrymeyerita, estronciomelana, romanechita i todorokita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Kohare, a la localitat de Karumai, a la Prefectura d'Iwate (Regió de Tohoku, Japó). A band d'altres indrets del Japó, també ha estat descrita al Canadà, Xile, els Estats Units, la República Democràtica del Congo, Sud-àfrica, Alemanya, Grècia, Portugal, Romania i Rússia.