Manuel Fernández Varela
.JPG) Retrat del canonge Manuel Fernández Varela (1828) de Vicent López i Portaña conservat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1772 Ferrol (província de la Corunya) |
| Mort | 28 setembre 1834 (62 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals (Còlera ) |
| Comissari General de la Croada | |
| 1824 – 1834 | |
| Nominació de | Francisco Tadeo Calomarde |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
| Membre de | |
Premis | |
Manuel Fernández Varela (Ferrol, 1772-Madrid, 1834)[1][2] va ser un religiós i teòleg gallec, Comissari General de Croada, i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Biografia[modifica]
Va ser canonge degà de la catedral de Lugo el 1807.[2] Conseller d'Estat, va travar una bona amistat amb el Duc del Infantado, del rei Ferran VII. Persona d'idees il·lustrades i amb gran sentit polític, va exercir una gran influència política durant el període absolutista i va acumular grans riqueses al llarg de la seva vida.[3] Arran d'això, va ser nomenat per Francisco Tadeo Calomarde[4] Comissari General de Croada el 1824.[1]
Va ser també un notable protector de les arts, va mantenir una bona relació amb el pintor de cambra del rei, i la seva tasca com a mecenes va ser molt destacada.[1] Sempre va procurar reanimar les arts i ciències,[4] entre els seus actes, va donar a la Reial Acadèmia de Belles Arts, de la qual va ser vicerector, diversos llenços.[1] En l'àmbit literari destaca el fet de fer remembrança de Miguel de Cervantes col·locant una làpida a la casa on va viure a Madrid.[5] També va ser afeccionat a la música,[1] fins al punt que Rossini, amb qui va mantenir una bona amistat,[2] va compondre en honor seu un Stabat Mater.[1]
L'escriptor Benito Pérez Galdós, el descriu com algú de cor generós, amant d'allò esplèndid, de les arts les lletres, sempre distingit, amb un tracte cortesà, va viure de nombroses rendes que el van convertir en un magnat i mecenes. Era arrogant i simpàtic, afable i galant, de bons modals i amb un vestir que destacava més enllà de la sobrietat dels seus hàbits sacerdotals.[6]
Va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història el 27 de setembre de 1802, a més també va rebre el collar de l'Orde de Carles III.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Manuel Fernández Varela, Comisario General de Cruzada» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 AADD «Siglos XIX-XX». Índice Histórico Español, 2001, pàg. 383.
- ↑ Álvarez Barrientos, Joaquín; Ferri Coll, José María. Larra en el mundo: la misión de un escritor moderno (en castellà). Alacant: Universitat d'Alacant, 2011, p. 302.
- ↑ 4,0 4,1 Historia de la vida y reinado de Fernando VII de España... (en castellà). Madrid: Imprenta Repullés, 1842.
- ↑ Mesonero Romanos, Ramón de. Escenas matritensenses (en castellà). Madrid: Imprenta de Yenes, 1842, p. 133-134.
- ↑ Pérez Galdós, Benito. Los Apostólicos (en castellà). Fundación Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2012.
- ↑ Memorias de la Real Academia de la Historia (en castellà). Madrid: Imprenta de Sancha, 1817, p. 70.