Vés al contingut

Manuel Lassala i Solera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Lassala i Solera
Biografia
Naixement5 desembre 1801 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1894 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Capità general de València
6 gener 1875 – 1r abril 1876
← Ignacio María del Castillo y Gil de la TorreEulogi Despujol i Dusay →
Capità general d'Andalusia
11 març 1867 – 7 juliol 1868
Governador civil de Barcelona
6 setembre 1852 – 20 juny 1853
← Martín Foronda y ViedmaMelchor Ordóñez y Viana →
Governador civil de Barcelona
11 setembre 1846 – 8 març 1847
← Ramón CerutiJoaquim De Gispert i Anglí → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Manuel Lassala i Solera (Barcelona, 5 de desembre de 1801 - València, 3 de febrer de 1894) fou un militar i polític català que fou governador civil de Barcelona, entre 1846 i 1853.

Fill de Joan Rafel Lassala i Francisca Solera,[1] s'inclinà per la carrera militar. El 1810 arribà al grau de cadet i el 1824 ingressà a la Guàrdia Reial, de la que en fou nomenat capità el 1834. A la mort de Ferran VII no acceptà la successió d'Isabel II d'Espanya i es posà de part del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. En la primera guerra carlina va participar en el setge de Bilbao i en la batalla de Luchana, assolint el grau de coronel.[2]

Es va acollir al conveni de Bergara de 1839 i passà a l'exèrcit de la reina Isabel II d'Espanya. Fou nomenat governador civil de la província de Barcelona en 1846-1847 i en la guerra dels matiners de 1849 va lluitar contra els carlins al Principat de Catalunya. El 1851 fou ascendit a mariscal de camp, en 1852-1853 fou novament governador civil de Barcelona i el 1857 capità general d'Andalusia, on va reprimir amb duresa un aixecament de caràcter carlí a Sevilla.[3]

El 1867 fou ascendit a tinent general i arribà a conseller d'estat i director general d'administració militar. El 1866 fou nomenat senador, però no arribà a jurar el càrrec.[4] Amb la restauració borbònica acceptà al nou rei Alfons XII i fou nomenat capità general de València el 1875-1876.

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramón Ceruti
Governador Civil de Barcelona

1846-1847
Succeït per:
Ventura Díaz Astillero de los Ríos
Precedit per:
Martín Foronda y Viedma
Governador Civil de Barcelona

1852-1853
Succeït per:
Melchor Ordóñez y Viana