Manuel Matoses
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1844 València |
| Mort | 29 març 1901 (56/57 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista i dramaturg |
| Nom de ploma | Andrés Corzuelo Leal Ambrosio Lamela |
Signatura  | |
Manuel Matoses (València, 1844-Madrid, 1901), que va usar el pseudònim Andrés Corzuelo, va ser un periodista i dramaturg espanyol.
Biografia[modifica]
Nascut en València en 1844,[1] va ser redactor o col·laborador de publicacions periòdiques com Gil Blas,[2] La República Ibérica, El Mundo Cómico, La Libertad, El Perro Grande,[3] El Globo (1879-1893),[2] Blanco y Negro,[3] El Resumen,[2] Madrid Cómico, La Ilustración Española y Americana o Gente Vieja,[4] entre altres. A més del pseudònim «Andrés Corzuelo»,[2] va usar també els de «Leal» i «Ambrosio Lamela».[3] Com a dramaturg va estrenar obres en teatres com el Variedades.[5]
Entre les seves obres dramàtiques es van trobar títols com Sin cocinera (1874), A primera sangre (1875), Una prueba (1875), Ni tanto ni tan calvo (1875), El número 107 (1876), Sin dolor (1876), A diez reales con dos sopas (1876), El frac nuevo (1876), Los gorrones (1882) o La fierecilla domada (traducció de Shakespeare).[6] Fou també autor de Zaragata, fragmentos de la historia de un infeliz (1873),[6] Del montón: retratos de sujetos que se ven en todas partes (1887), prologat per Clarín i amb dibuixos d'Eduardo Sáenz Hermúa «Mecachis»,[7] Loza ordinaria, apuntes de la vida cursi (1888),[8] Danza de monos (1892) i Aleluyas finas (1895).[6] Va morir a Madrid el 29 de març de 1901.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Torres, 1984, p. 25.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ossorio y Bernard 1903, p. 268 ; Maxiriarth 1904, p. 36.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ossorio y Bernard, 1903, p. 268.
- ↑ Rubio Cremades, 2012, p. 150-151.
- ↑ Cejador y Frauca, 1918, p. 14.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Cejador y Frauca, 1918, p. 100-101.
- ↑ Rubio Cremades 2012, pp. 149-160 ; Cejador y Frauca 1918, pp. 100-101; Matoses 1887.
- ↑ Cejador y Frauca 1918, pp. 100-101 ; Matoses 1888.
Bibliografia[modifica]
- Obres de Matoses
- Matoses, Manuel. Del montón: retratos de sujetos que se ven en todas partes. [prólogo de Clarín; dibujos de Mecachis]. Madrid: Imp. de E. Rubiños, 1887.
- Matoses, Manuel. Loza ordinaria: apuntes de la vida cursi Manuel Matoses. [prólogo de E. Blasco; dibujos de Mecachis]. Madrid: Librería de la Viuda de Hernando y Cª, 1888.
- Fonts
- Cejador y Frauca, Julio. Historia de la lengua y literatura castellanas. IX. Madrid: Tip. de la «Revista de Archivos, Bibl. y Museos», 1918.
- Maxiriarth. Unos cuantos seudónimos de escritores españoles: con sus correspondientes nombres verdaderos. [con prólogo de José Fernández Bremón]. Madrid: Est. tip. "Sucesores de Rivadeneyra", 1904.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Matoses (Manuel)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- Rubio Cremades, Enrique. «Del montón. Retratos de sujetos que se ven en todas partes, de Manuel Matoses». A: Dolores Thion Soriano-Mollá. El costumbrismo, nuevas luces. Pau: Presses de l'Université de Pau et des Pays de l'Adour, 2012, p. 149-160. ISBN 2-35311-032-0 [Consulta: 26 febrer 2016]. Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.
- Torres, David. Los prólogos de Leopoldo Alas. Editorial Playor, 1984. ISBN 8435903567.
Enllaços externs[modifica]
- Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
- Publicacions de Manuel Matoses a HathiTrust