María Esther Biscayart de Tello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaría Esther Biscayart de Tello
Biografia
Naixement31 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 2015 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Quarta Marxa de la Resistència, desembre de 1984

María Esther Biscayart de Tello (La Plata, Buenos Aires, 31 d'agost de 1930, ibídem, 1 d'abril de 2015) va ser una activa defensora dels drets humans, militant i integrant de l'associació Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora. Els seus tres fills van ser detinguts i fets desaparèixer per l'última dictadura cívico militar de l'Argentina.[1]

Biografia[modifica]

S'havia format en escoles rurals i com a treballadora social del Departament d'Extensió Universitària i va exercir la docència a la seva ciutat natal.[2] En els anys 50 va ser integrant del grup anarquista Voluntad juntament amb Pablo Tello, que seria després el seu company i pare dels seus tres fills.[3]

El 1976 es va exiliar a França i va iniciar una campanya de denúncies de la persecució política i els crims de la dictadura a l'Argentina.[1] A París, María Esther Biscayart no va deixar d'acudir a l'ambaixada argentina cada dijous per presentar les seves reclamacions. Va presentar denúncies davant Amnistia Internacional i la Justícia francesa i també va buscar ajuda en personalitats del cinema i de l'art.[4]

En tornar al país el 1984, María Esther Biscayart es va integrar a l'agrupació Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora, un dels eixos de treball de la qual era impulsar el judici als repressors. Va tornar a França després de la sanció de les lleis de Punt Final, el 1986, i d'Obediència Deguda, el 1987, que d'alguna manera garantien la impunitat dels genocides. El 2009, María Esther Biscayart es va instal·lar definitivament a La Plata. Aquest mateix any va declarar en el primer judici pels crims del circuit repressiu Atlètico-Banco-Olimpo. Al desembre de 2014 va participar de la Primera Trobada Nacional contra la Impunitat i la Repressió, que va ser impulsada per desenes d'organitzacions de tot el país, on al costat d'una delegació de l'Assemblea de Mexicans a Argentina, va exigir l'aparició dels 43 normalistes desapareguts a Iguala.[5]

Tres fills desapareguts[modifica]

Pablo, Marcelo i Rafael Tello eren tots tres militants de Resistencia Libertaria.[1] El seu nebot, Eduardo Daniel Pereyra Rossi, també va ser segrestat al costat d'Osvaldo Cambiasso a Rosario i assassinat per un grup comandat pel repressor Luís Patti.[5]

  • Marcelo Rodolfo Tello Biscayart (n. 31 d'agost de 1950, La Plata, detingut desaparegut el 9 de març de 1976, Còrdova), va ser segrestat al seu domicili, en hores del matí.[6] Roman desaparegut.[7]
  • Pablo Daniel Tello Biscayart (n. 25 d'abril de 1949, La Plata, detingut desaparegut el 31 de maig de 1978, Tigre). Treballava com a fuster a la Drassana Quarton (José Martí i A. Del Valle, Tigre).[8] Segrestat en el seu lloc de treball, a primeres hores de la tarda. Segons testimoniatges d'exdetinguts, fou traslladat al Centro Clandestino de Detención y Tortura (CCDT) d'El Banco i La Cacha. Roman desaparegut.[7]
La seva cònjuge, María del Carmen Rezzano, va ser privada en forma il·legal de la seva llibertat el mateix dia, al seu domicili, situat a Olivos, província de Buenos Aires, i conduïda a El Banco, fins que va ser alliberada a la localitat de Banfield, província de Buenos Aires, el 16 de juny de 1978.[9]
  • Rafael Arnaldo Tello Biscayart (n. 13 d'abril de 1952, La Plata, detingut desaparegut el 31 de maig de 1978, Tigre), casat amb Mariana Patricia Arcondo de Tello,[10] treballava al costat del seu germà Pablo com a fuster a la Drassana Quarton.[11] Segrestat en el seu lloc de treball, a primeres hores de la tarda. Segons testimoniatges d'exdetinguts, fou traslladat al Centro Clandestino de Detención y Tortura (CCDT) d'El Banco i La Cacha. Roman desaparegut.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Luis Hessel. «El último vuelo libertario». marcha.org.ar, 07-04-2015. [Consulta: 2 juny 2017].
  2. ↑ «"Fue una militante con sus hijos en los ’70, era una revolucionaria en serio”». infojus.gob.ar, 12-04-2015. [Consulta: 2 juny 2017].
  3. ↑ «María Esther Biscayard de Tello, nuestro homenaje». anarkismo.net, 09-04-2015. [Consulta: 2 juny 2017].
  4. ↑ «El adiós a la Madre de Plaza de Mayo Esther Biscayart de Tello». clarin.com, 02-04-2015. [Consulta: 2 juny 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Falleció María Esther Biscayart de Tello, madre de Plaza de Mayo». laizquierdadiario.com, 02-04-2015. [Consulta: 2 juny 2017].
  6. ↑ «Tello, Marcelo Rodolfo». parquedelamemoria.org.ar. [Consulta: 2 juny 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «ANEXO I - LISTADO L-Z» p. 1194. Secretaría de Derechos Humanos de la Nación, 08-12-2015.
  8. ↑ «Tello, Pablo Daniel». parquedelamemoria.org.ar. [Consulta: 2 juny 2017].
  9. ↑ «TELLO BISCAYART, MARCELO RODOLFO». eldiariodeljuicio.com.ar. Arxivat de l'original el 2017-04-03. [Consulta: 2 juny 2017].
  10. ↑ «Fundamentos de la sentencia en la causa ABO condenando a Samuel Miara, Julio Simón y otros por homicidio calificado». derechos.org, 02-03-2011. [Consulta: 2 juny 2017].
  11. ↑ «Tello, Rafael Armando». parquedelamemoria.org.ar. [Consulta: 2 juny 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Esther_Biscayart_de_Tello&oldid=32976701»