Marc Claudi Marcel VII

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarc Claudi Marcel VII
 Cònsol de la República Romana 


 Senador romà 


 Edil romà 

Dades biogràfiques
Naixement 94 aC
Mort 45 aC (48/49 anys)
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Mestres Cràtip de Mitilene
Dades familiars
Dinastia Gens Clàudia
Pare Marcus Claudius Marcellus
Modifica dades a Wikidata

Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou fill de Marc Claudi Marcel (edil) (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus).

Apareix com edil curul el 56 aC junt amb Publi Clodi. El febrer d'aquest any va defensar Miló (a petició de Ciceró) acusat per Clodi. També va defensar Marc Escaure i a la mort de Clodi va defensar activament Miló d'aquest càrrec.

Aquell mateix any fou escollit cònsol pel 51 aC junt amb Servi Sulpici Lemònia Ruf segurament amb el suport de Gneu Pompeu. Durant el seu període es va mostrar un partidari decidit d'aquest i contrari a Juli Cèsar i va trobar l'oposició del seu col·lega i d'algun tribú, mentre Gneu Pompeu no li va donar un suport actiu.

L'any 50 aC, davant la ruptura entre Pompeu i Cèsar que es veia venir, va intentar moderar els pompeians i va urgir al senat per influir en els tribuns per retirar la seva oposició a les mesures proposades pels pompeians; al començament del 49 aC va indicar la necessitat de reclutar tropes per estar preparats. Després fou dels primers a sortir de Roma i d'Itàlia i se'n va anar a l'Epir.

Després de la batalla de Farsàlia es va retirar a Mitilene i es va dedicar a la retòrica i la filosofia sense participar en política i Cèsar el va deixar tranquil en una espècie d'honorable exili.

Ciceró li va demanar de tornar assegurant-li el perdó de Cèsar; el seu cosí Gai Marcel també va demanar el perdó a Cèsar amb el suport del senat i el conqueridor el va perdonar i el va deixar tornar amnistiat i amb tots els seus antics honors; Marcel es va mostrar fred però va iniciar el retorn; en la tornada va passar pel Pireu on es va entrevistar amb el seu antic col·lega Servi Sulpici Ruf (llavors procònsol a Grècia) i allí fou assassinat per un servidor, Publi Magi Quiló, suposadament per algun ressentiment privat (encara que es va corre el rumor que seguia instruccions de Cèsar). Sulpici li va fer funerals amb els honors corresponents, i fou enterrat a l'Acadèmia on els atenencs li van erigir un monument pagat amb diners públics.