Mare de Déu de Fabregada
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Serra del Montsec | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art romànic | |||
| Altitud | 945 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Sant Esteve de la Sarga | ||||
| Localització | Fabregada | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 25073 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Santuari, depenent de Sant Esteve de la Sarga | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | |||
El santuari de la Mare de Déu de Fabregada està situat a tocar de l'antic nucli de població de Fabregada a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Tot i que ara és una ermita aïllada, fou l'església parroquial del nucli de població més important de l'actual terme de Sant Esteve de Sarga.
És un edifici romànic del segle XII, amb nau amb coberta de canó, lleugerament apuntada, absis semicircular i una petita espadanya sobre la paret de ponent.
Una motllura bisellada recorre tot el ràfec de la teulada. A l'interior, un arc toral parteix la nau, que és de planta lleugerament irregular, en dos trams. La porta té una ornamentació molt senzilla, amb una arquivota en degradaciói les dovelles extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics com boles o mitjos cilindres.
L'absis té una finestra de doble esqueixada, i enfront, a la façana de ponent, n'hi ha una altra, però aquesta és de traçat recte. L'aparell de tot l'edifici és de carreus llisos, regulars i bastant grossos, que mostren una obra del segle XII. L'obra no és ben bé igual: la nau presenta uns carreus més ben polits, posats alternativament del dret i de través, mentre que l'absis presenta uns carreus menys polits, posats de manera més irregular.
El lloc de Ipsa Fabricata està documentat ja el 1038, quan hom l'esmenta com a part del terme del Castell de Mur. El lloc i l'església de Fabregada, situats en el terme del castell de Mur, foren donats a Bertran Ató de Montanyana pel comte Ramon IV de Pallars Jussà. Posteriorment el mateix Bertran Ató dotava l'església de Sant Esteve de la Sarga (el 1076).
| « |
Del Montsec a mitja altura |
» |
| — Goig popular | ||
Aquest és un fragment dels goigs de la Mare de Déu de Fabregada, que es canten durant l'aplec del darrer diumenge de maig,q uan s'apleguen a Fabregada gairebé tots els habitants de la Feixa.
L'ermita ha donat lloc a un altre costum popular: el de les Majorales del Roser, càrrec honorífic que distingia les dones de Sant Esteve de la Sarga que tenen cura tant de l'església parroquial com del santuari.
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Mare de Déu de la Fabregada", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies; 8). ISBN 84-85180-25-9
- PAGÈS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.