Mare de Déu de la Riera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de la Riera
MDRiera.jpg
Dades
TipusErmita Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc d'A. Berenguer i Mestres
Creació1904 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX (1904 i 1954)
Cronologia
1954 reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaBaix Camp
Municipiles Borges del Camp Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de l'Ermita. Les Borges del Camp (Baix Camp)
 41° 10′ 31″ N, 1° 00′ 37″ E / 41.175139°N,1.010278°E / 41.175139; 1.010278Coord.: 41° 10′ 31″ N, 1° 00′ 37″ E / 41.175139°N,1.010278°E / 41.175139; 1.010278
BCIL
IdentificadorIPAC: 9398

L'Ermita de la Mare de Déu de la Riera és una ermita ubicada al terme municipal de les Borges del Camp (Baix Camp), a uns 800 m a ponent de la vila, a la dreta de la riera d'Alforja.

És una edificació modernista de 1904, obra de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Construïda sobre una anterior romànica, va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda el 1954.

Descripció[modifica]

És una ermita de planta central, d'estil modernista. A la façana principal presenta una porta alçada sobre una petita escalinata. El conjunt, igual que les tres finestres de la part superior, és emmarcat amb decoració d'obra vista. Al centre del creuer l'ermita és coberta amb una cúpula en volta d'aresta, coronada a l'exterior per una creu. Entre la façana nord i oest s'alça un campanar que és encapçalat per un conjunt de rivets d'obra vista.[1]

El conjunt és construït amb pedra, essent el maó usat com a element decoratiu, com es pot veure en la indicació d'obertures a la part alta del campanar.

Història[modifica]

Prop del santuari s'han trobat útils prehistòrics i un fragment de sarcòfag romà anomenat "sarcòfag Quintus Clodius", amb una inscripció funerària mutilada, avui al Museu Diocesà de Tarragona.[1]

L'ermita tenia un origen romànic, datada aproximadament al segle xii. Estava dedicada a la devoció de Sant Bartomeu[1] i era la primitiva parròquia de la població i dels llocs de Riudecols, les Voltes, la Quadra dels Tascals i els Diumenges. La tradició oral diu que la gent de Cambrils hi pujava a batejar els seus fills.[2]

Una de les seves més fervents devotes, la senyora Magdalena Martorell i Ferrer, va morir el 1901, deixant al seu testament una quantitat "per a la seva restauració". Un error d'interpretació dels seus marmessors va fer que en comptes de ser restaurada fos "reconstruïda" i, a més, ho varen fer amb l'estil constructiu de l'època, ja que l'anterior construcció, que fou totalment enrunada, era massa antiga. De res va servir l'oposició dels vilatans.[3]

El 1903 fou enderrocat el primitiu santuari, i el 1904 en fou inaugurat un de nou, construït segons el projecte de l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres, amic íntim i deixeble de Gaudí, però que va ser signat per Jaume Vagó perquè Berenguer encara no tenia el títol.[1] Un cop construït el nou Santuari que va provocar bastant malestar, ja que el campanar no es va acabar de rematar amb punta, al cambril no hi havia un tron per posar la Mare de Déu de la Riera..., es va reintegrar la Mare de Déu de la Riera el 8 de desembre del 1904. La nova obra no va estar exempta de conflictes, ja que l'estil no acabava d'agradar a tothom i el rector de la parròquia va reclamar un seguit de canvis que no li varen ser atesos.[3]

Degut a la guerra civil espanyola, els republicans van cremar l'altar i els sants excepte els bancs que varen ser portats a la carretera i la talla de la Verge de la Riera, la qual va ser amagada en una casa del poble. A les acaballes de la guerra civil espanyola, amb motiu de la reculada de l'exèrcit republicà, el santuari va ser volat junt amb tot l'arsenal d'armes i municions que emmagatzemava.[1] La seva reconstrucció es va dur a terme el 1954, seguint més o menys fidelment el model original, segons un projecte del despatx de l'arquitecte Francesc Adell.

La imatge de la Mare de Déu de la Riera[modifica]

La Mare de Déu de la Riera es venera a les Borges del Camp, on té la seva ermita que porta el seu nom. La seva festa es celebra, com totes les Marededéus trobades, el dia 8 de setembre. El dia 7 es baixa en processó al poble amb una festa declarada per la Generalitat de Catalunya com a “Festa Tradicional d’Interès Nacional”. Com totes les Marededéus trobades té una llegenda que comenta la troballa de la imatge, en aquest cas expliquen els seus goigs antics que fou trobada buscant un pastor l’ovella. La imatge de la Mare de Déu de la Riera, del segle xiii, és una escultura exempta tallada en fusta i policromada, que podem enquadrar dins de la imatgeria mariana popular de tradició romànica tardana, que representa una marededéu asseguda sobre un escambell i en posició frontal asimètrica.[2]

La Mare sosté el Nen, que ha estat representat assegut per damunt el genoll esquerra i és considerablement separat del volum del cos d’ella. El nen, a la mà esquerra, sosté un llibre i la dreta la manté aixecada amb símbol de benedicció. La Mare te la mà esquerra ajuntada al cos sostenint l’Infant. El seu avantbraç dret, cobert per la màniga llisa i molt arrapada de la túnica, està estès obliquament i amb la mà aixecada i semi-tancada aguanta una esfera en una posició molt forçada. Les imatges (Mare de Déu i Jesuset) vesteixen túnica i mantell. Fa 90 cm d’alçada i, als peus, presenta una disposició gairebé quadrangular de 30-32 cm de frontal per 23-24 cm de fons. Tot sostingut per un sòcol quadrat de 0,32 cm de costat. Carme Farré i Sanpera a Palium considera la possibilitat que inicialment les dues figures fossin coronades i que en el llarg del temps degut a alguna restauració se li tragueren.[2]

La imatge, al llarg dels anys, ha patit diferents restauracions, unes més reeixides que d’altres. La última va tenir lloc entre els anys 1967 i 1969, al Museu d'Art de Catalunya, on li van fer una profunda restauració. Quan va tornar al poble se li van treure totes les robes postisses que portava, i que no deixaven veure la bellesa i simplicitat de la imatge. La imatge, durant la Guerra Civil dels anys 1936-39 es va salvar de la seva crema gràcies a alguns borgencs que la protegiren retirant-la de l’ermita i guardant-la amagada a la casa que l’ermitana tenia al poble. Actualment la imatge del segle XIII es conserva a la parròquia de les Borges del Camp i en el cambril de l’ermita és venera una reproducció feta pel restaurador Eustaqui Vallès l’any 1979.[2]

La imatge original de la Mare de Déu va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria Assumpta el 1981, on se li va construir una cambra de seguretat a la Capella del Santíssim. La Festa de la Mare de Déu de la Riera se celebra el 8 de setembre, dia de les marededéus trobades.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mare de Déu de la Riera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jové i Hortoneda, Ferran. Guia de les Borges del Camp. Tarragona: La Diputació, 1983, p. 31. ISBN 8400053478. 
  3. 3,0 3,1 Estudi sobre l'ermita fet per a les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya-2001

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Riera