Mare de Déu de la Riera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de la Riera
MDRiera.jpg
Dades bàsiques
Tipus ermita
Arquitecte Francesc d'A. Berenguer i Mestres
Començament 1904
Construït XX (1904 i 1954)
Característiques
Estil Modernisme
Materials utilitzats pedra
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Camí de l'Ermita. Les Borges del Camp (Baix Camp) 41° 10′ 31″ N, 1° 00′ 37″ E / 41.175139°N,1.010278°E / 41.175139; 1.010278Coord.: 41° 10′ 31″ N, 1° 00′ 37″ E / 41.175139°N,1.010278°E / 41.175139; 1.010278
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 9398
Activitat
Modifica dades a Wikidata

L'Ermita de la Mare de Déu de la Riera és una ermita ubicada al terme municipal de les Borges del Camp (Baix Camp), a uns 800 m a ponent de la vila, a la dreta de la riera d'Alforja.

És una edificació modernista de 1904, obra de l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Construïda sobre una anterior romànica, va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruïda el 1954.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una ermita de planta central, d'estil modernista. A la façana principal presenta una porta alçada sobre una petita escalinata. El conjunt, igual que les tres finestres de la part superior, és emmarcat amb decoració d'obra vista. Al centre del creuer l'ermita és coberta amb una cúpula en volta d'aresta, coronada a l'exterior per una creu. Entre la façana nord i oest s'alça un campanar que és encapçalat per un conjunt de rivets d'obra vista.[1]

El conjunt és construït amb pedra, essent el maó usat com a element decoratiu, com es pot veure en la indicació d'obertures a la part alta del campanar.

Història[modifica | modifica el codi]

Prop del santuari s'han trobat útils prehistòrics i un fragment de sarcòfag romà anomenat "sarcòfag Quintus Clodius", amb una inscripció funerària mutilada, avui al Museu Diocesà de Tarragona.[1]

L'ermita tenia un origen romànic, datada aproximadament al segle XII. Estava dedicada a la devoció de Sant Bartomeu[1] i era la primitiva parròquia de la població i dels llocs de Riudecols, les Voltes, la Quadra dels Tascals i els Diumenges. La tradició oral diu que la gent de Cambrils hi pujava a batejar els seus fills.[2]

Una de les seves més fervents devotes, la senyora Magdalena Martorell i Ferrer, va morir el 1901, deixant al seu testament una quantitat "per a la seva restauració". Un error d'interpretació dels seus marmessors va fer que en comptes de ser restaurada fos "reconstruïda" i, a més, ho varen fer amb l'estil constructiu de l'època, ja que l'anterior construcció, que fou totalment enrunada, era massa antiga. De res va servir l'oposició dels vilatans.[3]

El 1903 fou enderrocat el primitiu santuari, i el 1904 en fou inaugurat un de nou, construït segons el projecte de l'arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres, amic íntim i deixeble de Gaudí, però que va ser signat per Jaume Vagó perquè Berenguer encara no tenia el títol.[1] Un cop construït el nou Santuari que va provocar bastant malestar, ja que el campanar no es va acabar de rematar amb punta, al cambril no hi havia un tron per posar la Mare de Déu de la Riera..., es va reintegrar la Mare de Déu de la Riera el 8 de desembre del 1904. La nova obra no va estar exempta de conflictes, ja que l'estil no acabava d'agradar a tothom i el rector de la parròquia va reclamar un seguit de canvis que no li varen ser atesos.[3]

Degut a la guerra civil espanyola, els republicans van cremar l'altar i els sants excepte els bancs que varen ser portats a la carretera i la talla de la Verge de la Riera, la qual va ser amagada en una casa del poble. A les acaballes de la guerra civil espanyola, amb motiu de la reculada de l'exèrcit republicà, el santuari va ser volat junt amb tot l'arsenal d'armes i municions que emmagatzemava.[1] La seva reconstrucció es va dur a terme el 1954, seguint més o menys fidelment el model original, segons un projecte del despatx de l'arquitecte Francesc Adell.

La imatge de la Mare de Déu[modifica | modifica el codi]

La Mare de Déu de la Riera és una talla romànica de fusta policromada d'una alçada de 90 cm, datada a començaments del segle XIII. Representa la Mare de Déu asseguda, amb Jesús també assegut damunt del seu genoll esquerre, al qual sosté amb la mà del mateix costat. La talla ha tingut diverses restauracions i transformacions. El braç dret, que ara té flexionat pel colze i l'avantbraç enlairat fins a l'alçada del coll, originàriament el tenia estès endavant, sostenint un lliri, i no una bola, que és el que ara porta. També li va ser transformat el cap i la corona, que era a l'estil del de la Mare de Déu de Montserrat. El nen Jesús també té el braç dret enlairat amb actitud de beneir. A la mà esquerra hi sosté un llibre tancat. A començaments del segle XX, un incendi fortuït del mantell de la Mare de Déu va cremar part de la cara del nen Jesús, que va ser apedaçat una mica barroerament amb un tros de cara d'una nina de fusta. Més endavant, el 1968, se la va portar al Museu d'Art de Catalunya on li van fer una profunda restauració. Quan va tornar al poble se li van treure totes les robes postisses que portava, i que no deixaven veure la bellesa i simplicitat de la imatge.

La imatge original de la Mare de Déu va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria Assumpta el 1981, on se li va construir una cambra de seguretat a la Capella del Santíssim. La Festa de la Mare de Déu de la Riera se celebra el 8 de setembre, dia de les marededéus trobades.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mare de Déu de la Riera». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 Jové i Hortoneda, Ferran. Guia de les Borges del Camp. Tarragona: La Diputació, 1983, p. 31. ISBN 8400053478. 
  3. 3,0 3,1 Estudi sobre l'ermita fet per a les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya-2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Riera Modifica l'enllaç a Wikidata