Mare de Déu de la Serra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Mare de Déu de la Serra (Farrera)».
Infotaula d'edifici
Santuari de la Serra
Santuari de la Serra (Montblanc) - 6.jpg
Dades
Tipus santuari i convent
Característica
Estil arquitectònic gòtic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
MunicipiMontblanc
Localització Pl. de la Serra. Montblanc (Conca de Barberà)
41° 22′ 43″ N, 1° 09′ 26″ E / 41.378506°N,1.157311°E / 41.378506; 1.157311Coord.: 41° 22′ 43″ N, 1° 09′ 26″ E / 41.378506°N,1.157311°E / 41.378506; 1.157311
BCIL
Identificador IPAC: 12821
Modifica les dades a Wikidata

La Mare de Déu de la Serra és un santuari i antic convent de germanes clarisses al municipi de Montblanc (Conca de Barberà). Al segle XV, fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, després del de Montserrat. El convent de clarisses era el sisè més antic de Catalunya. S'hi venera la Mare de Déu de la Serra. És un edifici protegida com a bé cultural d'interès local.

El Santuari està al capdamunt del turó de La Serra. L'edifici i el convent de germanes clarisses daten del segle XIII, però han patit nombroses destrosses, saquejos, rehabilitacions i construccions afegides. Les últimes quatre monges van marxar el novembre de 2008 cap a un convent de clarisses de Reus. El temple que hom pot apreciar actualment és d'estil gòtic, molt senzill, amb capelles laterals com les de Santa Llúcia o de Santa Clara, per exemple. També hi ha la capella de Sant Sepulcre, amb la imatge de Jesucrist mort, que és la que es treu en processó pels carrers de Montblanc el Divendres Sant al vespre. Hi ha diversos sepulcres d'abadesses del convent i de famílies nobles de la vila.

Descripció[modifica]

Entrada al santuari.

L'estructura de l'església ha estat molt alterada, amb nombroses destruccions i posteriors restauracions. L'interior manté un estat de conservació bo, i la seva façana fou restaurada.[1]

La pica baptismal està composta per una columna de granet de factura molt senzilla i sense decoració i un contenidor de pedra amb incisions longitudinals de forma el·líptica i mida desigual. La seva forma correspon a la de les piques de tradició romànica.[1]

Hi ha quatre osseres destacades. L'ossera 1 és feta de pedra tallada encaixada, en un rectangle de nova construcció, en el mur del presbiteri al costat de l'evangeli. Tant a la tapa, inclinada, com a la part frontal del vas, hi ha tres escuts encerclats per una fina línia cisellada. Al camper mostren tres motius circulars i dues franges horitzontals.[1] L'ossera 2 està situada al mur de l'epístola. La caixa se sustenta sobre dues mènsules de perfil dentat. El vas té dos escuts que mostren tres cercles sobre camper llis. La coberta, inclinada, mostra un llibre obert.[1] L'ossera 3 està situada també al mur de l'epístola. El conjunt està encastat i sobre ell es disposa un arc apuntat trilobulat. La cara del sarcòfag mostra la imatge d'una monja entre dos escuts iguals aquests es repeteixen a la tapa i presenten cinc cercles sobre un camper llis. El fons de la part frontal està pintat d'un color ocre fosc. Aquest mateix color decora els cercles dels escuts de la tapa.[1] L'Ossera d'una abadessa és d'una gran meticulositat, la figura de la finada sosté un llibre amb la mà esguerra. Està flanquejada per dos escuts alats. Corona l'ossari un arcosoli flamíger d'arc decorat amb crochet i flanquejat per esvelts escuts alats de la família Alenyà. La lauda no té cap inscripció però l'abadessa està documentada l'any 1396.[1]

La Llosa sepulcral és un enterrament que es compon d'una urna-ossera encastada en el mur i coberta amb una llosa inclinada. Sobre l'urna s'obre un arc de mig punt adovellat amb la dovella inferior dreta més gran que la seva bessona. Sobre aquesta dovella s'aprecien les restes d'un escut avui irreconeixible. El frontal de l'urna presenta la imatge d'una abadessa amb el bàcul i a l'altre costat les restes d'una altra imatge totalment escapçada. En el centre, dos escuts amb els motius del camper totalment erosionats.[1]

Conserva la Creu Verda de la Serra, de pedra policromada. És una creu romànica del segle XII. Al seu interior també es pot veure la Mare de Déu de la Serra, gòtica.[1] És una creu de terme del segle XII, molt venerada. És romànica, de jaspi verd, amb una petita imatge de la Verge Maria (35 cm) encastada a la part central. Té 118 cm i la part superior de fusta és més recent, ja que fou mutilada al segle XIX. Al seu costat hi ha una capella, nexe entre l'església i el convent de germanes clarisses, zeladores de la imatge de la Mare de Déu.

La imatge de la Mare de Déu de la Serra es troba en un cambril darrere l'altar major. S'hi accedeix per unes escales construïdes als laterals del santuari. La imatge és una talla gòtica d'alabastre policromada del segle XIII, probablement d'origen italià. Mostra la Mare de Déu a mida real (175 cm i 371 kg). Fou coronada canònicament el 1906 i d'aleshores ençà cada 25 anys se celebra una festa de commemoració extraordinària. Està custodiada per 4 imatges de dones bíbliques: Raquel, Esther, Rebeca i Judit.

La paret de darrere l'altar major està pintada al segle XX, ja que a la Guerra Civil va quedar totalment malmesa. S'hi pot observar diverses imatges de la vida de Maria; la presentació al temple, l'Anunciació, la visita a Elisabet i el naixement de Jesús. A la part baixa hi han representades les muralles de Montblanc i diversos devots de la Verge.

El 2006 es va presentar la Imatge Petita de la Verge. Anteriorment n'hi havia una d'alabastre del segle XVII de mig metre, però que es va perdre durant la Guerra Civil.

A l'exterior del Santuari hi ha una plaça amb bancs i una font. A un cantó de la plaça queda el Santuari i a l'altre hi ha el carrer Pujada de la Serra que baixa cap al Portalet de la Serra i entra a la vila a tocar de l'antic hospital de Sant Marçal. També s'accedeix a la plaça de la Serra pel Passeig Conangla i Fontanilles, que arriba fins al Foradot.

Història[modifica]

Vista des del Pla del Castell

Fundació[modifica]

El seu santuari és esmentat en el 1295 i, segons la tradició, fou fundat per la princesa grega Irene Làscaris. Al llarg de la història el convent va obtenir gran renom, essent protegit per diversos reis i papes.[1] Les diferents modificacions que ha sofert l'església han variat la situació de l'ossari en el mur.[1]

El 20 de gener de 1296 es va signar, per part de la princesa grega Eudòxia Làscaris i de diversos nobles de Montblanc, el document fundacional del Santuari de La Serra. Deia, en llatí, per part dels nobles:

« Prometent, amb ferm i solemne conveni que de cap manera ni nosaltres ni la dita universitat no actuarem en contra de l'esmentada donació i concessió vitalícia. »

El lloc escollit no era casualitat; diu la llegenda que la imatge de la Verge es va aturar allí, però se sap que al capdamunt del turó hi havia una Creu Verda de terme (avui dins el santuari) que deien que assenyalava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns cinc noiets cristians.

La infanta Làscara es comprometia a bastir una església i un convent de Sors menors de Santa Clara. La monja clarissa va demanar al comte-rei Jaume el Just el 1311 les pedres de la recent enderrocada sinagoga del Call jueu de Montblanc per a les obres de construcció de la primitiva església de la Serra.

Devoció[modifica]

L'església es va consagrar el 1365 i el santuari aviat va agafar anomenada per tota Catalunya fins a arribar a ser el segon més visitat (darrere de Montserrat) durant l'època medieval. Diversos papes de Roma van concedir indulgències als peregrins que visitessin la Serra i diferents monarques catalans van concedir-li règims fiscals i jurídics afavoridors.

Al llarg dels segles va augmentar la devoció per la Verge; es va declarar patrona de Montblanc i de tota la Conca de Barberà, es va treure nombroses vegades en processó (la imatge petita) pels carrers de Montblanc en súplica de pluges o en anys d'epidèmies.

Durant la Guerra del Francès va servir de caserna a tropes franceses, que van evitar malmetre l'església, fent marxar a les monges i quedant-se al convent. La imatge de la Verge es va traslladar gairebé d'amagat a l'església de Santa Maria. El 1811 les van foragitar els sometents catalans però el conjunt va quedar molt malmès.

Poc després de la guerra, el rector Maties Jové va guanyar 5.000 duros a la rifa de Madrid i es va poder reconstruir el Santuari. L'any 1816, enmig d'unes grans festes, la imatge fou retornada al Santuari.

L'any 1835, durant la revolta anticlerical, es va llençar la imatge del segle XIII des de dalt del seu cambril, resultant molt danyada. Anys més tard s'acabaria restaurant, tot i que encara avui es poden apreciar alguns danys al mantell de la Verge i en un braç del nen Jesús.

Coronació canònica[modifica]

L'any 1906 es va coronar canònicament la Mare de Déu. Només cinc imatges havien estat coronades a tota Espanya abans; Montserrat (1881), la Mercè de Barcelona (1888), la Misericòrdia de Reus i la Verge de Reyes de Sevilla (1904) i la Verge del Pilar de Saragossa (1905). El Papa Pius X va signar l'acta d'aprovació, el 10 de setembre de 1905. Un any després, el 9 de setembre de 1906, l'Arquebisbe de Tarragona, el Dr. Tomàs Costa, presidia l'ofici solemne de la coronació a l'església de Santa Maria plena de gom a gom.

Festes commemoratives[modifica]

L'any 1916 es van fer unes primeres festes per celebrar la primera dècada amb la Mare de Déu de la Serra coronada canònicament. Però els montblanquins tampoc es van oblidar del centenari de l'inici de la restauració del convent i el retorn de les monges clarises i de la Mare de Déu de la Serra. - La següent celebració en aquest motiu va ser el 2016.

El 1926 es van fer unes festes de commemoració de la coronació. Van ser unes festes bàsicament religioses.

El 1930 es va fer un referèndum local per canviar la Festa Major de Montblanc cap al dia 8 de setembre, Diada de la Mare de Déu de la Serra. Així, l'any següent, quan es complien 25 anys de la coronació es van fer unes festes molt especials, ja que quedaven unides la Verge de la Serra i Montblanc a través de la Festa Major.

Des de llavors se celebren grans festes cada 25 anys. La imatge gran de la Mare de Déu es treu en processó fins a l'església de Santa Maria, on hi passa la nit. Els carrers de la vila s'engalanen i es fan multitud d'actes de tots els tipus durant una setmana.

L'any 1936, milicians republicans es van apropiar de tots els objectes valuosos del Santuari i van destruir tot el mobiliari, totes les imatges de sants i la imatge petita de la Mare de Déu, però, curiosament, la imatge gran va ser salvada de la destrucció religiosa pel mateix Comitè Antifeixista. Aleshores el cap de la Brigada Municipal, Anton Fotent, va embolicar-la amb papers de diari i trossos de xapa creuada amb cordills, després va escampar una gruixuda capa de guix pastat, de manera que la figura de la imatge quedés dissimulada, i, finalment, la va emparedar. El gener del 1939, la van tornar a treure pels carrers de Montblanc per a celebrar la fi de la guerra. - De moment, no es farà cap celebració per commemorar-ho.

El 1956 es van celebrar les festes de Cinquantenari de la Coronació Canònica. Van ser unes festes molt boniques però influenciades pel règim franquista. Es recorda la imatge de la Verge escortada per militars, que li havien concedit el grau de Capitana General.

El 1981 es van celebrar les festes més lluïdes (75è Aniversari de la Coronació). La dictadura havia estat vençuda definitivament (23-F) i l'ambient va ser molt especial.

El 1996 es va tornar a treure la imatge, però aquest cop per commemorar el 7è Centenari de l'arribada de la Mare de Déu a Montblanc i la fundació del convent de monges clarisses. - De moment no es farà cap celebració per commemorar-ho

El 2006 es va celebrar el Centenari de la Coronació Canònica amb grans festes i amb la conceció de jubileu als peregrins de La Serra, atorgat pel Papa Joan Pau II. - Les següents festes per commemorar la Coronació Canònica, tocarien 25 anys després, el 2031, però no podrem confirmar-ho fins al setembre del 2030 on es proclamaran les Festes en cas de que es celebrin.

El 16 de novembre de 2008, la vila ducal de Montblanc s'acomiadava de les últimes quatre germanes clarisses de clausura que quedaven al Santuari. En un acte molt emotiu, presidit per l'Arquebisbe de Tarragona, el poble i el seguici popular de Montblanc van veure com s'acabaven 712 anys de presència de les germanes zeladores de la imatge de la Mare de Déu. Poc després de la marxa de les últimes clarisses, el grup catòlic Seminari del Poble de Déu es feia càrrec del Santuari.

El 26 de juny de 2015, l'Ajuntament de Montblanc organitzà unes festes extraòrdinaries, juntament amb el plebà de la vila, per poder celebrar el 2016 el bicentenari de l'inici de la restauració del convent, retorn de la imatge de la Mare de Déu de la Serra i les monges clarisses. També fou llabors que s'adonaren que ja seria la tercera decàda que se celebraven i van decidir de celebrar les festes decennalment a partir de l'any següent. Així doncs des del 2016 se celebrarà cada 10 anys, tal com ho han fet durant aquest últims 20 anys, 1996, 2006, i proximàment 2016.

Actes essencials de les darreres festes "FESTES DE LA SERRA 2016"; L'11 d'Agost, durant la celebració de Santa Clara, missa en homenatge al bicentenari del retorn de les monges clarisses i de la imatge de la Mare de Déu de la Serra, també de l'inici de la restauració del convent després d'haver sigut destruït després de la guerra del francés, abans de la missa es va fer una petita processó amb els barris,la Parròquia de Montblanc i el consistori de la vila. El dia 7 de Setembre, Missa de vígilia i Salve Solemne. Tampoc hi faltarà, el matí, el retoc de campanes, la tronada d'inici de Festa Major i el pregó popular. El dia 8 de Setembre, Te Deum, Ofici Solemne a la Mare de Déu de la Serra i tot seguit processó reseguint una petita part de la muralla de Montblanc, la plaça de Sant Francesc, i mig Carrer Major, tot seguit pujada a l'església de Santa Maria la Major passant per la Plaça Major. L'entrada a l'església serà un moment molt especial ja que la última vegada que la Mare de Déu va entrar-hi va ser fa 10 anys, i també la mateixa imatge va estar a l'església de Santa Maria durant la guerra del francés, que és el que celebrem enguany. Durant la nit se celebrarà la Vetlla. El dia 9 de Setembre Ofici Solemne a Sant Maties i processó de retorn, amb parades a les imatges dels diferents barris i pedanies de Montblanc, recorrerà el mateix que la processó de Divendres Sant, i acabarà al Santuari de la Mare de Déu de la Serra, amb el Castell de focs de la Festa major. Els dies abans es faran rosaris, eucaristies i pregàries, per no perdre el fil conductor de les festes que és un tema religiós.

Any Causa de la celebració
1926 20è aniversari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra.
1930 La primera Festa Major dintre de les dates de la coronació de la Mare de Déu de la Serra. (7, 8, 9 i 10 de Setembre).
1931 25è aniversari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra.
1946 650è aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra.
1956 Cinquantenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra.
1981 75è aniversari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra.
1996 7è Centenari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra.
2006 Festes del Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra.
2016 Bicentenari de la restauració del santuari.

(Encara s'està programant)

Llegenda[modifica]

Segons diu la llegenda, la infanta Eudòxia Làscaris portava una imatge de la Verge Maria cap a Saragossa. De sobte, els bous que portaven el carro on es traslladava la imatge es van aturar. Els esforços dels homes per fer-los tornar a arrencar van ser inútils. La infanta va interpretar el succés com que la Mare de Déu es volia quedar en aquell indret. En aquell indret hi havia una Creu Verda de terme que indicava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns cinc vailets cristians. Així que era un lloc sant, i en aquell turó van decidir edificar-hi una església per a la Verge; era el turó de la Serra. També es conta que la infanta va tallar-li un dit a la imatge per dur-lo a Saragossa, en lloc de tota la imatge. De fet, a la imatge de la Mare de Déu li falta un dit, clarament tallat, i que ningú no sap des de quan.[cal citació]

Abaciologi del Monestir [cal citació][modifica]

Les abadesses eren escollides per sufragi de totes les monges -entre 12 i 20, segons els temps- entre una terna proposada per l'Arquebisbe de Tarragona. Aleshores se li retia homenatge davant un representant de l'Arquebisbe i quedava nomenada per 3 anys. A mitjans de segle XVII el càrrec passà a anomenar-se Presidenta. A continuació es citen diverses abadesses del convent de les que es coneixen algunes dades. El 2008 les monges van marxar del monestir. Per això la llista s'acaba el 2008.

Núm. Nom Període Ressenya Biogràfica
1 Aldonça de Masdovelles 1296-? -
Raimunda de Masdovelles ?-1302 Mor el 24 de juny de 1302, essent abadessa
Alamanda de Masdovelles ?-? Abadessa el 1305
G. Bateta ?-? Abadessa el 1319
R. Ricarda ?-? Abadessa el 1329
Agnès ?-? Abadessa el 1330
Constança de Llobets 1349-1378 El 1330 ja consta com a monja del santuari
Blanca Nuch 1382-1392 -
Blanca Alenyà 1396 El 1357 ja consta com a monja del santuari
Annés Moliner 1397-1399 -
Aldonça de Vilafranca - Abadessa el 1412
Beatriu Eroles - Abadessa el 1535
Caterina Mascarella - Abadessa el 1578
Esperança Daniel 1594-1599 -
Caterina Segura 1599-1605 -
Elisabet Osorio 1606-? -
Jerònima Palau - Abadessa el 1615
Francesca de Soldevila - -
R Jerònima Palau 1626-1629 -
R Francesca de Soldevila 1629-1631 -
Lluïsa de Llordat i d'Alenyà 1632-1635 -
R Jerònima Palau 1636-1637 -
R Lluïsa de Llordat i d'Alenyà - Abadessa el 1638 i 1639
Teresa Arau - Ingressà el 1628 i era Abadessa el 1651
R lluïsa de Llordat i d'Alenyà - Abadessa el 1652
Victòria Estall - Abadessa el 1665
Maria Agnès Armant - Abadessa el 1666 i el 1670
Clara Molner - Abadessa el 1670
R? Maria A. Armant - Abadessa el 1678. Probablement és l'abadessa Armant anterior.
Bonaventura Pujalt 1679-1683 -
Jerònima Magrinyà 1685-1688 -
Margarida Busquets 1689-1690 -
R Jerònima Magrinyà - Abadessa el 1700
R Margarida Busquets - Abadessa el 1702
Cecília de Potau - Abadessa el 1706 i 1707
Maria Elisabet Alba - Abadessa el 1710
Gertrudis de Gible 1712-1713 -
R Margarida Busquets 1715-1718 -
Maria Alberta Folch i Giner 1719-1723 El 1722 fou denunciada per una novícia
R Maria Alberta Folch i Giner 1725-1726 -
R Maria Alberta Folch i Giner 1728-1730 -
R Maria Alberta Folch i Giner 1737-1740 -
R Maria Alberta Folch i Giner 1742-1744 -
Maria Àngela molins 1748-1750 -
Gertrudis de Recasens 1751-1753 -
Maria Francesca Alba i Foraster 1754-1756 -
Maria Teresa Mestre 1757-1758 -
R Maria Àngela Molins - Abadessa el 1760
Felícia Oller i Dalta - Abadessa el 1763, 1767 i 1773
Ignàsia Solsona 1778-1779 -
Maria Clara Josa 1781-1784 -
R Maria Teresa Mestre - Abadessa el 1786
Maria Cateria Vallosera 1789-1791 -
Mònica Mestre - Abadessa el 1792
R Maria Clara Josa - Abadessa el 1795
Maria Teresa Aixalà 1798-1813 -
Josefa Maria de Castellví ?-1820 -
Teresa Pons 1827-1829 -
Esperança Amorós 1830-1833 -
Teresa Pous i Ríos 1833-1836 -
Maria Paula Duch - Abadessa el 1846
Marianna Pons - Abadessa el 1847
Maria Francesca Bergadà 1850-1853 -
Maria Clara Trens 1853-? -
R Maria Paula Duch - Abadessa el 1858
R Maria Francesca Bergadà - Abadessa el 1859
R Maria Paula Duch 1863-1868 -
R Marianna Pons 1868-? -
Maria Rubió - Abadessa el 1880
Raimunda Batalla - Abadessa el 1888
Josefa Maria Sabaté - Abadessa el 1897
Teresa Vilalta 1900-1903 -
Dolors Barberà 1903-1906 -
Magdalena Mateu 1906-1909 -
Filomena Valls 1909-1915 Assassinada per anarquistes el 1936
Margarida Figuerola 1915-1921 -
Sebastiana Grau Gili 1921-1939
Lluïsa Cabré Jané 1939-1942 -
Presentació Sanahuja Gatell 1942-1948 -
R Lluïsa Cabré Jané 1948-1951 -
R Presentació Sanahuja Gatell 1951-1955 -
R Lluïsa Cabré Jané 1955 -
Gemma Bergadà Piñol 1955-1961 -
Trinitat Oliveras Bes 1961-1964 -
Purificació Piñol 1964-1973 -
Concepció Llurba Borrull 1973-1981 -
Maria Celina Roca Espasa 1982-1984 -
R Concepció Llurba Borrull 1985-2008 Última abadessa

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Santuari de la Serra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Secall i Güell, Gabriel. Notícia històrica de les jueries medievals de la Conca de Barberà. Valls, 1980.
  • Grau i Pujol, Josep M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
  • Badia i Batalla, Francesc. Guia turística de Montblanc. 2ª ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
  • Sánchez Real, José. Abaciologi del Monestir de la Serra de Montblanc. Museu Arxiu de montblanc i Comarca.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de la Serra Modifica l'enllaç a Wikidata