Margaret Bonds

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMargaret Bonds
Margaret Bonds.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Margaret Allison Bonds Modifica el valor a Wikidata
3 març 1913 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Northwestern - títol de grau
Bienen School of Music - màster
Francis W. Parker School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, música de jazz Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFlorence Price i William L. Dawson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
PareMonroe Alpheus Majors Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 5rAjCNBtMjC6cP6IVpaC9l Musicbrainz: 0aa851f8-4407-4cbc-9c1b-2a6edc6a6e84 Lieder.net: 3489 Discogs: 1949161 Allmusic: mn0000676047 Modifica el valor a Wikidata

Margaret Allison Bonds (3 de març de 1913 - 26 d'abril de 1972) va ser una compositora, pianista, arranjadora i professora nord-americana. Bonds és una de les primeres compositores i intèrprets negres a obtenir reconeixement als Estats Units.[1]

Família i Infància[modifica]

Margaret Jeanette Allison Majors va néixer el 3 de març de 1913 a Chicago, Illinois. El seu pare, Monroe Majors, era un metge i professor que s’involucrava activament en la política i la seva mare, Estella Bonds, era músic que va ensenyar com a professora de piano i va exercir com a organista i directora coral a l’església.[2]

A partir del 1917, Margaret hereda el cognom de la seva mare, Bonds, en comptes de Majors, el del seu pare, a causa del divorci dels seus pares quan ella tenia 5 anys. Des d’aquell moment ella viu amb la seva mare, Estella C. Bonds, en una casa on hi ha una considerable activitat cultural ja que allà hi passen els estudiants de la mare i també era un lloc de trobada d’escritors, artistes i músics afro-americans que passaven per Chicago.[3]

Estudis[modifica]

Margaret Bonds va començar a estudiar piano amb la seva mare quan era ben petita. Als vuit anys, va preparar-se per entrar a estudiar a la Coleridge-Taylor Music School.[4] Finalment, va estudiar composició amb Florence Price i William Dawson, dues persones que van actuar com a referents per a la pianista i compositora, tant Prince com Dawson eren persones negres que passaven sovint per casa de la seva mare en les ja esmentades trobades culturals.[5]

Northwestern University la va admetre com a estudiant l’any 1929[3] però no la deixaven ni viure allà ni utilitzar els recursos de la universitat.[6] Els seus anys allà van representar la seva primera exposició directa al racisme. Bonds descriu així la seva experiència, com va aprendre a afrontar-ho i de un amic seu que va ser important durant la seva vida, Langston Hughes:

I was in this prejudiced university, this terribly prejudiced place…. I was looking in the basement of the Evanston Public Library where they had the poetry. I came in contact with this wonderful poem, "The Negro Speaks of Rivers," and I'm sure it helped my feelings of security. Because in that poem he tells how great the black man is. And if I had any misgivings, which I would have to have – here you are in a setup where the restaurants won't serve you and you’re going to college, you’re sacrificing, trying to get through school – and I know that poem helped save me.’ [7]

Un cop portava tres anys estudiant a la Northwestern University, la seva cançó, ‘The Sea Ghost’, va guanyar el prestigiós premi Wanamaker.[8] Va ser aquesta competició de 1932 que va fer que cridés l’atenció de Frederick Stock, que va dirigir la Chicago Symphony en una interpretació de la composició de Bonds, Symphony in E minor, l’any 1933 al Century Progress Exhibition in Chicago.[9] Aquest fet va significar la primera vegada que una orquestra interpreta una obra composada per una dona negra.[6]

Carrera[modifica]

Bonds va continuar perfeccionant les seves habilitats com a compositora, treballant amb compositors professionals com Will Marion Cook i la seva dona, la cantant Abbie Mitchell. També es guanyava la vida ensenyant piano a estudiants de la zona, Ned Rorem inclòs.[10] Després d'un intent sense èxit d'obrir una acadèmia de música a Chicago, Bond es trasllada a Nova York el 1939.[7]

Al cap d'un any de la seva arribada a Nova York, es va involucrar activament en la vida del teatre musical, com a compositora i com a pianista.[7] Bonds també va estudiar composició en privat amb el famós compositor Roy Harris i piano amb Djane Herz a Julliard.[6] Va fer gires com a part d'un duo de piano i, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, com a solista interpretant una varietat d'obres clàssiques i contemporànies.[10] Una de les seves composicions més gravades d'aquest període és "Troubled Water", de la Spiritual Suite per a piano.[2]

Durant la dècada dels anys 50, Bonds va compondre una sèrie d'obres utilitzant els poemes de Langston Hughes, a qui havia conegut l’any 1936 i amb qui es va fer amiga íntima al llarg dels anys. Els cicles de cançons d'aquest període inclouen, Songs of the Seasons i Three Dream Portraits, i música per a la obra de Hughes, Shakespeare in Harlem. El debut de la seva cantata de Nadal, Ballad of the Brown King, que va tornar a utilitzar paraules de Hughes, va ser televisat per CBS el desembre de 1960.[9] Els encàrrecs van continuar venint-li, incloses les sol·licituds de les cantants Leontyne Price i Betty Allen. Un dels treballs més coneguts de Bonds va ser l’arranjament de "He's Got the Whole World in His Hand", compost per Price el 1963.[8]

Quan Langston Hughes va morir el 1967, Bonds va decidir de sobte traslladar-se a Los Angeles, deixant enrere Lawrence Richardson, el seu marit, i la seva filla de 21 anys, Djane.[6] Va treballar amb el Los Angeles Inner City Cultural Center i el Repertory Theatre, i va oferir ensenyament musical als joves de la comunitat al soterrani del centre.[11]

Malgrat els seus molts èxits professionals, les tragèdies personals de la seva vida, especialment la mort de la seva mare el 1957[12] i Hughes deu anys després, van afectar profundament a Bonds. Va confiar cada cop més en l'alcohol per fer front als atacs de depressió.[13] Finalment Margaret Bonds va morir el 26 d'abril de 1972 amb 59 anys.[6]

Referències[modifica]

  1. «Margaret Bonds» (en anglès). Margaret Bonds, 28-11-2022.
  2. 2,0 2,1 «Bonds, Margaret Jeannette Allison (3 Mar», 22-06-2006. [Consulta: 24 gener 2023].
  3. 3,0 3,1 «Relatos de Creadoras: "Margaret Bonds, música y compromiso"». [Consulta: 24 gener 2023].
  4. «Meet composer Margaret Bonds, the first Black soloist to perform with Chicago Symphony» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2023].
  5. Jackson, Barbara Garvey «Florence Price, Composer». The Black Perspective in Music, 5, 1, 1977, pàg. 30. DOI: 10.2307/1214357. ISSN: 0090-7790.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Toca, Maria. «Margaret Bonds» (en castellà), 13-04-2022. [Consulta: 24 gener 2023].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Margaret Bonds: Composer and Activist | Georgetown University Library». [Consulta: 24 gener 2023].
  8. 8,0 8,1 Hoch, Matthew; Lister, Linda. So You Want to Sing Music by Women: A Guide for Performers (en anglès). Rowman & Littlefield, 2019-03-15. ISBN 978-1-5381-1607-4. 
  9. 9,0 9,1 Schenbeck, Lawrence «From Spirituals to Symphonies: African-American Women Composers and Their Music (review)». Notes, 59, 3, 2003, pàg. 628–630. DOI: 10.1353/not.2003.0037. ISSN: 1534-150X.
  10. 10,0 10,1 «Margaret Bonds: Composer and Activist | Georgetown University Library». [Consulta: 24 gener 2023].
  11. «archives.nypl.org -- Margaret Bonds papers». [Consulta: 24 gener 2023].
  12. Magazine, Harlem World. «Harlem's Margaret Bonds, Composer, Pianist, Arranger, Teacher And One Of The First Black Composers, 1910-1970» (en anglès americà), 25-03-2022. [Consulta: 24 gener 2023].
  13. Green, Laura Gayle. «Research Guides: Lesser-Known Composer of the Month: Margaret Bonds» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2023].