Florence Price

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFlorence Price
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1887
Little Rock
Mort 3 de juny de 1953 (66 anys)
Chicago
Ètnia Afroamericà
Alma mater Universitat de Chicago
American Conservatory of Music
New England Conservatory of Music
Chicago Musical College
Activitat professional
Ocupació Compositora
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Florence Price (Little Rock, Arkansas, 9 d’abril de 1887 – Chicago, 3 de juny de 1953) va ser compositora, pianista, organista i pedagoga musical. La seva figura destaca pel fet que es tracta de la primera compositora d’ètnia afroamericana en rebre un ample reconeixement en el terreny de la música clàssica. La seva obra simfònica va situar-la en una posició prominent durant la dècada de 1930, juntament amb autors com William Grant Still i William Dawson; el seu estil compositiu, que combina la tradició europea del Romanticisme amb la sonoritat melòdica i rítmica del blues afroamericà del sud dels Estats Units, és un reflex del sincretisme cultural del país i metàfora de la vida del col·lectiu afroamericà de l’època a les grans ciutats nord-americanes.

Biografia[modifica]

Infantesa[modifica]

La seva iniciació a la música va estar guiada per la seva mare, pedagoga musical de professió, mentre que la situació benestant de la família (el seu pare era dentista) va facilitar-li un alt nivell educatiu. Considerada infant prodigi, Florence oferia la seva primera actuació als 4 anys, i publicava la seva primera obra als 11. Els seus estudis continuen al Conservatori de Nova Anglaterra (Boston), on estudia amb professors de composició i contrapunt com George Chadwick o Frederick Converse.[1] El 1906 es gradua amb matrícula d’honor, títol de professora de música i en interpretació a l’orgue.

Carrera[modifica]

Acabada aquesta fase d’estudis torna al sud del país, on passa una època exercint docència musical en diversos centres, entre els quals la Cotton Plant-Arkadelphia Academy (1906–7), el Shorter College (1907–10) de Little Rock, i el departament de música de Clark College (Atlanta), on s’està com a cap del departament fins a 1912.

Aquest mateix any se’n torna a Little Rock per a casar-se amb Thomas J. Price, un advocat; la família es queda a Little Rock fins l’any 1927, quan els episodis d’odi racial es radicalitzen; arrel d’un linxament particularment violent, la família decideix traslladar-se a Chicago.

Al mateix temps que reprèn els seus estudis en les àrees de la composició, l’orquestració i la interpretació amb l’orgue (amb els professors més reconeguts de la Chicago del moment, com ara Arthur Olaf Anderson, Carl Busch, Wesley La Violette i Leo Sowerby,[2] entre d’altres), Price comença a desplegar la seva creativitat com a compositora: el seu treball comença a destacar amb les quatre peces per a piano que publica el 1928. A pesar que el seu divorci, el 1931, la deixa a càrrec de dues filles i en una situació financera precària (durant un cert període es muda a la llar de Margaret Bonds, amiga i alumna seva, i treballa als cinemes com a organista per a les pel·lícules mudes), el 1932 esdevé guanyadora del Premi de la Fundació Wanamaker amb la seva Simfonia en E menor: el debut de la peça, el 1933, no només la converteix en la primera compositora afroamericana que és interpretada per una gran orquestra, sinó que resulta un gran èxit de crítica, situant-la en una posició de prestigi i d’èxit al panorama nacional.[3]

Després de l’èxit de la seva Simfonia, la seva música comença a ser interpretada per altres orquestres; les interpretacions que la famosa contralt Marian Anderson (amb qui Price mantenia amistat des de l’època del seu divorci) féu dels seus arranjaments per a espirituals com My soul's been anchored in de Lord o bé Songs to the Dark Virgin van contribuir enormement a la visibilitat de la seva carrera, que la crítica va continuar rebent amb els braços oberts: al Chicago Daily News s’escrivia, referint-se a Songs to the Dark Virgin: ‘one of the greatest immediate successes ever won by an American song[2]’. Així, el seu estil està estretament lligat a la idea de sincretisme ètnic i religiós com a senya identitària dels Estats Units: la tècnica clàssica “tradicional” es combina amb les seves arrels al sud dels Estats Units, de manera que l’ús de melodies i ritmes negres a moltes de les seves obres és fonamental per a entendre les seves aportacions; peces com Concert Overture on Negro Spirituals, la seva Simfonia en E menor, Negro Folksongs in Counterpoint per a quartet de corda), són exemples d’aquesta mescla idiomàtica com a metàfora del seu pensament sobre la idea d’Amèrica.

Florence Price va morir d’un atac de cor a Chicago l’any 1953. Des d’aleshores, la velocitat amb què s’han superposat els gèneres musicals a la indústria americana ha allunyat del centre d’atenció les seves contribucions, fins que, el 2001, la Chicago Women's Philharmonic va publicar un àlbum que inclou algunes de les seves peces.[4] Més recentment, el 2011, la pianista Karen Walwyn i el  New Black Repertory Ensemble han interpretat el "Concerto in One Movement" i la  seva Simfonia en E menor”, en  un concert enregistrat per la BBC National Orchestra of Wales sota la direcció de Daniel Blendulf; retransmès per televisió el dia internacional de la dona a BBC Radio 3's Live in Concert program del 8 de març de 2015.

Referències[modifica]

  1. Slonimsky,, Nicolas The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th edition. Schirmer [New York], 1994, pàg. 791.
  2. 2,0 2,1 Brown, Rae Linda «Price, Florence Bea». Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press.
  3. Brown, Rae Linda «The Woman's Symphony Orchestra of Chicago and Florence B. Price's Piano Concerto in One Movement». American Music Vol. 11, No. 2, Estiu 1993, pàg. 185-205.
  4. «"Florence Price: Symphony No. 3, Mississippi River"». [Consulta: 6 juliol 2016].