Margarida de Borgonya (reina de Sicília)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarida de Borgonya
Margaret of Burgundy, wife of Charles of Anjou.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1250 Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1308 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Tonnerre Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentTonnerre Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of the Albanian Kingdom (1928–1939).svg Rei d'Albània
Reina consort
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNoble Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei consort de Sicília (1268–1282)
Countess of Tonnerre (en) Tradueix (1262–1308) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles I d'Anjou (1268 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesEudes de Borgonya Modifica el valor a WikidataMatilde de Borbó-Dampierre Modifica el valor a Wikidata
GermansAlix de Borgonya-Auxerre i Yolande de Bourgogne Modifica el valor a Wikidata

Blason Ducs Bourgogne (ancien).svg Modifica el valor a Wikidata

Margarita de Borgonya (?, 1250–Tonnerre, 4 de setembre de 1308), comtessa de Tonnerre, va ser la segona esposa de Carles I, comte d'Anjou, Maine, Provença i Forcalquier, que després es convertiria en rei de Sicília, Nàpols, Albània i Jerusalem.

Biografia[modifica]

Era la segona filla d'Odó de Borgonya i Matilde de Borbó-Dampierre. Margarita va ser comtessa de Tonnerre per herència des de 1262 fins a la seva mort. Es va convertir en reina consort de Sicília, Nàpols i Albània pel seu matrimoni amb Carles I d'Anjou, el 18 de novembre de 1268. La seva única filla, Margarita, va morir en la infància.[1]

També es va convertir en reina consort de Jerusalem, després que Carles comprés a Roma el títol a la princesa Maria d'Antioquia el 1277. Ella i el seu espòs van perdre el títol de rei i reina de Sicília el 1282, i es convertiren en rei i reina només de Nàpols.[2]

Després que Carles morís el 1285, Margarita es va retirar a les seves terres de Tonnerre, per viure al castell amb Margarida d'Acre, vídua de Bohemond VII d'Antioquia i Caterina de Courtenay, emperadriu titular de Constantinoble, néta de Carles d'Anjou i la seva primera esposa. A Tonnerre les tres dones van viure vides de caritat i oració. Margarita va fundar a la vila l'hospici de Fontenilles, i va proporcionar els fons necessaris per al seu manteniment.[3][4]

Va morir el 1308 sense descendència. L'hereu de les seves possessions va ser el seu renebot Joan II de Châlon. Va ser enterrada a l'hospici. El 2008, la vila de Tonnerre va commemorar la mort de Margarida durant les festes medievals, el 5, 6 i 7 de setembre d'aquest any.

Referències[modifica]