Maria Angela Ardinghelli

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMaria Angela Ardinghelli
Petrus Joannes Windler Tentamina de causa electricitatis (010).png
Dades biogràfiques
Naixement 28 maig 1728
Nàpols
Mort 17 febrer 1825 (96 anys)
Nàpols
Activitat professional
Ocupació Física, escriptora de no-ficció, traductora, matemàtica i escriptora
Modifica dades a Wikidata

Maria Angela Ardinghelli (Nàpols, 28 de maig de 1728Nàpols, 17 de febrer de 1825) era una traductora italiana, matemàtica, física i noble, majoritàriament coneguda com la traductora a l'italià dels treballs de Stephen Hales, un fisiòleg newtonià. Va traduir dos dels seus treballs: HaemastaticksVegetable Staticks. Malgrat la invisibilitat històrica d'Ardinghelli, s'ho va manegar per seguir sent rellevant sense ser rebutjada, evitant l'aïllament social o la burla al compartir les seves obres amb un públic específic.[1][2]

Biografia[modifica]

Portada de la traducció a l'italià del llibre "Haemastaticks" de Stephen Hales (1677-1761), feta per M.A. Ardinghelli

Maria Angela Ardinghelli va néixer a Nàpols (Regne de Nàpols) dins d'una família noble d'origen Florentí. Havent perdut el seu germà durant la seva infantesa, Maria Angela va esdevenir filla única. El seu pare es va ocupar de la seva educació i als catorze anys era fluent en llatí. Va estudiar filosofia i ciències físiques imatemàtiques amb el físic i matemàtic Pietro Della Torre i Vito Caravelli. També va estudiar anglès i francès.[3]

Ardinghelli no era ni una aristòcrata ni formava part de l'ascendent classe mitjana. La seva família era de Florència, descrita com “una de les més distingides i antigues d'Itàlia”, en el setzè segle. Quan la família Medici va ascendir al poder a la Toscana la família Ardinghelli va anar de la Toscana a Nàpols.

Tal com era obligatori per les dones aristocràtiques d'aquell temps, Maria Angela era una poeta culta i llatinista, així com experta en física matemàtica. Va pertànyer al cercle del príncep de Tarsia, fundat el 1747, el qual, en els cercles intel·lectuals en Nàpols, va tenir un fort lligam amb Newton, l'electricitat i la física experimental. La biblioteca i el laboratori de Tarsia va ser de molta utilitat per a ella.[1]

Ardinghelli mai va voler marxar de Nàpols. Va deixar clar que mai deixaria la seva família, refusant el matrimoni amb l'arquitecte francès Julien Leroy i la possibilitat d'esdevenir la tutora científica de les princeses reials a Versailles. Es va quedar a Nàpols on va hostatjar moltes conversazioni com punts de trobada per viatgers naturalistes, amb correspondència amb l'Acadèmia Francesa de les Ciències.

Maria Angela Ardinghelli va actuar com una corresponsal informal per l'Acadèmia Francesa de les Ciències. Va connectar les comunitats científiques de Nàpols i França. Quan Maria Angela va assolir la cúspide de la seva popularitat va enginyar estratègies per mantenir el seu anonimat, i ho va aconseguir. Malgrat la seva històrica invisibilitat, Ardinghelli va escollir selectivament els treballs que va voler fer visibles a audiències específiques per tal de protegir-se d'aïllament social.

Ardinghelli I Nollet[modifica]

Com a corresponsal i membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, Maria Angela va ser catapultada a fama per Jean-Antoine Nollet (dit Abbé Nollet). Nollet va conèixer l'Ardinghelli el 1749 a les conversazioni, allotjades per ella mateixa a Nàpols durant el seu viatge a través d'Itàlia. Nollet, una aclamada celebritat, va publicar un volum sobre electricitat en el que defensava les seves teories en contra de les de Benjamin Franklin. Nollet va escriure nou cartes a nou diferents savis distingits en el camp de la física. La primera carta va ser a Ardinghelli. En la carta escriu sobre la seva traducció del Haemastaticks  de Hales i  escriu: “una jove senyora molt virtuosa, que en poc temps ha fet molt de progrés en el camp de la física.” Aquesta declaració pública de la seva estima va fer que Ardinghelli es donés a conèixer.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ardinghelli Maria Angela — Scienza a due voci» (en it). [Consulta: 10 febrer 2017].
  2. Ogilvie, Marilyn Bailey. Women in science : antiquity through the nineteenth century : a biographical dictionary with annotated bibliography (en anglés). Cambridge, Mass.: MIT Press, 1986. ISBN 0-262-15031-X. 
  3. Bertucci, Paola. The Invisible Woman. The University of Chicago Press, 2013, p. 231.