Vés al contingut

Maria Güell i Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:08, 1 juny 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMaria Güell i Puig

Retrat de la fundadora, ca. 1920
Biografia
Naixement24 de juny de 1848
Valls (Alt Camp)
Mort14 de juny de 1921
Cervera (Segarra)
SepulturaCapella de les Filles del Cor de Maria (Cervera) 
religiosa, fundadora
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióProclamada venerable el 6 d'abril de 1998, per Joan Pau II
Esdeveniment significatiuFundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria

Maria Güell i Puig (Valls, Alt Camp, 24 de juny de 1848 - Cervera, 14 de juny de 1921) va ésser una religiosa, fundadora de la congregació de l'Institut de la Caritat de l'Immaculat Cor de Maria (actualment, Missioneres Filles del Cor de Maria), dedicades a l'atenció a malalts i l'educació. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica.

Biografia

Va néixer a Valls, segona dels nou fills de Francesc Güell i Albareda i Antònia Puig i Queralt; va ésser batejada com Maria Teresa Úrsula. L'ambient familiar era de profunda devoció cristiana, i de jove va manifestar la seva inclinació envers la religió. Ajudava la família treballant el camp a la granja de Doldellops, on el seu pare era parcer, i a un taller de costura. Als 23 anys decideix de fer-se religiosa i marxa a Cervera, on ingressa en la congregació de les Germanes de la Caritat de l'Hospital de Cervera que serveix l'hospital, el 21 d'abril de 1872.

Era una comunitat autònoma que seguia el carisma de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i, d'acord amb la seva missió, hi professa després d'un any de noviciat, el 14 de novembre de 1873. En aquell moment va atendre les víctimes de la tercera guerra carlina i d'una epidèmia de verola negra, demanant permís per a atendre'ls directament, tot i el risc de contagi. Poc després, la comunitat de Cervera s'agregà a l'Institut de la Sagrada Família que havia fundat Anna Maria Janer, però la unió no durà: la comunitat de l'hospital tornà a separar-se i continuà de manera autònoma.

Mentrestant, Güell vol que la tasca de la comunitat arribi a més malalts i necessitats, atenent-los fins i tot a casa seva, i exercint alhora una tasca d'apostolat i educació cristiana. Amb aquest objectiu, reuneix algunes joves i comencen a atendre malalts a domicili, naixent així el que serà la congregació religiosa de l'Institut de la Caritat de l'Immaculat Cor de Maria. El 14 de setembre de 1899, el bisbe de Solsona, Ramon Riu i Cabanes, n'aprova les constitucions, redactades per Francesc Naval, conseller espiritual de Maria Güell. El 1909 adoptarà el nom d'Institut de la Caritat[1] i el 1911 renova les constitucions, que inclouen ara l'exercici de la caritat amb els malalts i l'educació dels nens; són aprovades el 24 d'abril d'aquell any pel nou bisbe Lluís d'Amigó i Ferrer.

Maria Güell és elegida superiora general el 17 d'agost de 1911, càrrec que va tenir fins a la mort, el 14 de juny de 1921 a l'hospital de Cervera.

Notes

  1. En 1966 canvià el nom a l'actual de Missioneres Filles del Cor de Maria.

Vegeu també