Maria Teresa Balcells i Llastarry

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Teresa Balcells i Llastarry
Biografia
Naixement20 desembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Dusfort (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de les Corts Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata

Maria Teresa Balcells i Llastarry (Dusfort, Anoia 20 de desembre de 1912 - Barcelona, 6 de desembre de 1996) fou una pianista i pedagoga catalana.[1]

De ben petita va demostrar els seus dots musicals. Inicià els seus estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on cursà sis anys de solfeig i teoria i tingué com a professor de piano el mestre Tomàs Buxó i Pujadas. Obtingué tres premis per solfeig i dictat de grau mitjà i un premi de grau superior en dictat.[2] El 1947 comença a exercir com a professora auxiliar de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i l'any següent va ingressar al Conservatori per concurs oposició. L'any 1978 contribuir a crear l'Escola de Música a l'Orfeó Gracienc, juntament amb Josepa Català i Antoni Pérez Simó, i s'hi incorporà com a professora fins al curs 1984-85.[3][1]

Filla de Rosa Llastarry i Balcells [nts 1][4] i Joan Balcells i Garcia, fundador de l'Orfeó Gracienc, director, compositor i professor de solfeig.[3]

En la seva tasca com a pianista es dedicà també a acompanyar cantants, entre els quals Conxita Badia, Mercè Plantada, Mercè Capsir, Gaietà Renom, Manuel Ausensi, Raimon Torres, Emili Vendrell, Bartomeu Bardagí o instrumentistes com Joan Manén (violinista), Josep Trotta (violoncel) o la seva germana Rosa Balcells (arpa).[3][1] Entre els seus deixebles, hi ha els pianistes Jordi Vilaprinyó o Delfí Colomé.[1] L'any 2012, amb motiu del centenari del seu naixement se li van fer homenatges a l'Associació de Mestres i Directors de Música i a l'Orfeó Gracienc.[2][5]

Notes[modifica]

  1. Encara que algun cop hom li ha canviat el seu segon cognom pel de Llastarri, a la necrològica de la seva mare consta ben clarament Llastarry

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biografies. Maria Teresa Balcells i Llastarry». Associació musical de mestres directors. [Consulta: octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Personatges il∙lustres». Mapa del Patrimoni Cultural. Calonge de Segarra. Memòria tècnica. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Calonge de Segarra, agost 2013, pàg. 76.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Maria Teresa Balcells i Llastarry». Ajuntament de Barcelona. Dones de Gràcia. [Consulta: octubre 2020].
  4. «Necrològica de Rosa Llastarry i Balcells». La Vanguardia, 17-11-1964, pàg. 20.
  5. «Centenari del naixement de Maria Teresa Balcells i Llastarry». Fundació Orfeó Gracienc, 2012. [Consulta: 31 octubre 2020].

Enllaços externs[modifica]