Jordi Vilaprinyó Del Perugia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Vilaprinyó Del Perugia
Jordi vilaprinyo Trio1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1953 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari, compositor, pianista i professor de piano Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori Municipal de Música de Barcelona
Escola Superior de Música de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvilaprinyo.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7ba718fb-b117-44ab-b201-c5a8ceff0a05 Discogs: 1622566 Allmusic: mn0002202500 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Vilaprinyó Del Perugia (Barcelona, 6 d'octubre de 1953) és un pianista, professor i compositor català.[1] Ha gravat diversos discos per als segells discogràfics Copland, Etnos, Ars Harmónica i Roland.[2]

Es va graduar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on obtingué diversos premis d’honor.[1] Els seus mestres van ser Maria Teresa Balcells i Llastarry i Sofia Puche de Mendlewicz, que contribuïren a ampliar els seus coneixements juntament amb Monique Deschaussées, Albert Attenelle, Rosa Sabater, Ramon Coll, Luiz de Moura i Josep Colom.[1] En el camp de la música de cambra, ha actuat amb el tenora Jordi Figaró a Sant Petersburg, amb qui també gravà el disc titulat Passió per la tenora, amb obres originals per a tenora i piano.[3] Ha enregistrat un disc amb la primera gravació de les sonates inèdites del compositor Carles Baguer (1768-1808), editat per la casa Etnos de Madrid.[4] Com a solista, participà de l'estrena del Concert per a piano i orquestra Auguris de Francesc Taverna-Bech, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[5]

Ha musicat poemes de poetes catalans com L'Evangeli del vent, amb textos d'Agustí Bartra,[6] o bé Diumenge, de Joan Maragall,[7] així com d'altres de Salvador Albert i Joan Salvat Papasseit. Ha fet arranjaments sobre obres de mestres com Johann Sebastian Bach, Salvador Brotons, Albert Guinovart i Eduard Toldrà. Les obres per a cobla tornen el protagonisme al tible, la tenora, el fiscorn o el flabiol.[8][9] El 2014, va publicar Fent equilibris, per a flabiol solista i cobla, obra d'encàrrec per al Memorial Joaquim Serra.[10]

El 1970, va ser un dels fundadors del grup de rock progressiu Gòtic,[11] amb un únic disc, Escenes, publicat el 1978,[12] que participà al Festival Canet Rock del mateix any.[13] El 2016, els Gòtic van enregistrar el disc Gegants i serpentines per micromecenatge a partir de gravacions que 36 anys abans no havien trobat cap editor.[11]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jordi Vilaprinyó Del Perugia». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Copland Presenta by Jordi Vilaprinyó Del Perugia» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2019].
  3. «Perfil de Jordi Figaró». ESMUC.
  4. «Baguer*, Jordi Vilaprinyó Del Perugia* - Sonatas» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2019].
  5. «Músiques per al Record (Obra Orquestral) (Orquestra Simfònica de Barcelona i National de Catalunya/Rumon Gamba; Franz-Paul Decker; Jordi Vilaprinyó) by Francesc Taverna-Bech». [Consulta: 8 maig 2019].
  6. «Departament de Cultura: Presentació del llibre L'Evangeli del Vent».
  7. «Homenatge a Joan Maragall». Revista Musical Catalana, 10-11-2011.
  8. Roura, Jordi. «Jordi Vilaprinyó del Perugia» (àudio). Ràdio 4 – Club Trébol. RTVE, 16-03-2019.
  9. «Biblioteca de Catalunya».
  10. «El Memorial Joaquim Serra 2014 estrena una obra de Jordi VIlaprinyó del Perugia». Revista Musical Catalana, 22-10-2014 [Consulta: 15 febrer del 2016].
  11. 11,0 11,1 Vidal, Guillem «Gòtic, trenta-vuit anys després». El Punt Avui, 15-06-2016, pàg. 38.
  12. Melgar Morey, Iván. «Gòtic» (en anglès). Porogarchives, s.d. [Consulta: 29 setembre 2019].
  13. «Temps de cançons - Canet Rock 1978» (vídeo). Arxiu TVE Catalunya, 6 setembre1978.