Marie-Hélène Lefaucheux
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie-Hélène Postel-Vinay  26 febrer 1904 7è districte de París (França) |
| Mort | 25 febrer 1964 (59 anys) Llac Pontchartrain (Estats Units d'Amèrica) |
| Senador de la Quarta República Francesa | |
| 19 desembre 1946 – 17 desembre 1947 | |
 Diputada a l'Assemblea Nacional | |
| 6 novembre 1945 – 10 juny 1946 Legislatura: Assemblea Constituent de 1945 Circumscripció electoral: Aisne Electe a: 1945 French legislative election (en)  | |
| Présidente du conseil national des femmes françaises (fr) | |
| Vicepresidenta Comité parisien de la Libération (fr) | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | política, membre de la Resistència Francesa |
| Ocupador | Organització de les Nacions Unides |
| Partit | Moviment Republicà Popular |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Pierre Lefaucheux (1925–) |
| Germans | André Postel-Vinay |
| Parents | André Étienne Postel-Vinay, avi Anise Postel-Vinay, esposa del germà Olivier Postel-Vinay, nebot Claire Andrieu, neboda |
| Premis | |
Marie-Hélène Lefaucheux (26 de febrer de 1904 – 25 de febrer de 1964) fou un activista francesa pels drets humans.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Resistència francesa i organitzà l'alliberament del seu marit del camp de concentració de Buchenwald després que fos capturat per la Gestapo.[1]
Marie-Hélène Lefancheux fou l'única dona en la delegació francesa a la primera Assemblea General de les Nacions Unides. En la seva qualitat de Presidenta de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona del 1948 al1953, va defensar amb èxit la inclusió d'una menció a la no discriminació sexual en l'Article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans.[2] Així, doncs, el text final de l'article diu el següent: «Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció d'ètnia, gènere, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició».[3] Va ser signatària de la Carta oberta a les dones del món.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Musée de la résistance en ligne». [Consulta: 4 gener 2019].
- ↑ «Les dones que van humanitzar la Declaració Universal de Drets Humans – Eulàlia Lledó Cunill». [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ «Día de los Derechos Humanos, 10 de diciembre» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2019].
- ↑ «An open letter to the women of the world | UN Special» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2019].