Vés al contingut

Mario Corso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMario Corso
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri major de Milà Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMariolino
Alçada175 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes75 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1975), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipExtrem esquerre Modifica el valor a Wikidata
Clubs juvenils
- A.C. Audace SME
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1957-1973 Inter 413 (75)
1973-1975 Genoa CFC 26 (3)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1961-1971 Itàlia Itàlia 23 (4)
Equips entrenats
1978-1982 Napoli Primavera
1982-1983 US Lecce
1983-1984 Catanzaro
1984-1985 Inter Primavera
1985-1986 Inter
1987-1989 Mantova FC
1989-1990 Barletta


UEFA: 36651 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1956–1957 AC Audace 15(2)
1957–1973 FC Inter de Milà 413(75)
1973–1975 Genoa C&FC 26(3)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1961–1971   Itàlia 23(4)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
U.S. Lecce Modifica el valor a Wikidata

Mario Corso (Verona, 25 d'agost de 1941 - Milà, 20 de juny de 2020),[1] conegut com a Mariolino, fou un exfutbolista italià de la dècada de 1960 i entrenador.[2]

Un dels futbolistes italians més important del seu temps,[3][4] fou conegut com "la cama esquerra de Déu".[5] La major part de la seva carrera la passà a l'Inter de Milà, formant part de l'equip d'Helenio Herrera conegut com el Grande Inter.[6]

Va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1964, que l'Inter va guanyar contra el Reial Madrid per 3 a 1 al Praterstadion de Viena, la primera victòria del club en la competició.[7] També va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa de 1965, que l'Inter va guanyar contra el SL Benfica per 1 a 0 a San Siro, la segona victòria consecutiva de l'Inter en la competició.[8]

El 1967 va jugar com a titular la final de la Copa d'Europa, que l'Inter va perdre contra el Celtic FC per 2 a 1 a l'Estádio Nacional de Lisboa.[9] Acabà la seva carrera al Genoa CFC.[2][6]

Fou 23 cops internacional amb la selecció italiana.[2][6]

Palmarès

[modifica]
Inter de Milà[6]
Mario Corso i Dino Zoff.
Mario Corso el 2008.

Referències

[modifica]
  1. Periódico, El. «Mor Mario Corso, històric jugador de l'Inter», 20-06-2020. [Consulta: 20 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mario Corso» (en italià). EnciclopediaDelCalcio.it. [Consulta: 31 març 2017].
  3. «La vita mancina di Mario Corso "Io, tra Herrera, Pelè e Berselli"» (en italià). La Repubblica, 21-04-2010. [Consulta: 28 febrer 2017].
  4. «I 70 anni dell' insolente Mariolino il sinistro che creò la foglia morta» (en italià). La Repubblica, 23-08-2011. [Consulta: 28 febrer 2017].
  5. Foot, John. Winning at All Costs: A Scandalous History of Italian Soccer. Basic Books, agost 2007, p. 163-164. ISBN 978-1-56858-368-6 [Consulta: 22 agost 2010]. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Mario CORSO» (en italià). Storie di Calcio. [Consulta: 29 desembre 2014].
  7. «Final de la Copa d'Europa de 1964». UEFA.com.
  8. «Final de la Copa d'Europa de 1965» (en anglès). UEFA.com. [Consulta: 13 juliol 2025].
  9. «Final de la Copa d'Europa de 1967» (en anglès). UEFA.com. [Consulta: 16 juliol 2025].