Mariona Moncunill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1984  (39/40 anys)Ciutat de Tarragona (Tarragonès) |
| Formació | Universitat Oberta de Catalunya - doctorat Universitat de Barcelona - màster |
| Director de tesi | Natalia Cantó Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | artista |
| Lloc web | marionamoncunill.com |
Mariona Moncunill (Tarragona, 1984) és una artista catalana. Actualment viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Fa el doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha cursat part dels estudis a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten de la Haia. Des de la seva primera mostra individual al 2007, ha tingut un excel·lent recorregut, que l'ha portat a ser una de les artistes de la seva generació amb major projecció al nostre país.[1] Entre les seves exposicions destaquen Especialització de la biblioteca (Espai Cultural Caja Madrid, Barcelona, 2010), Requalificació del cub (La Capella, Barcelona, 2009) i Institut d'Estadística Alternativa de Valls (Capella de Sant Roc, Valls, 2007).[2]
Al 2009 va presentar un documental, Requalificació del Cub. Espai Cub, a La Capella, Barcelona, la qual esta estretament relacionada amb el món de l'art. En el documental es mostra el desmuntatge del cub blanc de la capella destinat a artistes emergents i la seva conversió en una escultura.[1]
El 2012, Mariona Moncunill va dur a terme una obra de crítica institucional traslladant a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró el registre fotogràfic dels diferents menjadors de museus i centres d'art de la ciutat. Visibilitzant un lloc de trobada fonamental per al desenvolupament de la feina i les relacions col·lectives a la institució artística, però mai visible per al públic en general, aconseguia establir diferències comparatives entre institucions. Això es feia més evident a la revista que recollia aquests diversos menjadors tot apropiant-se de l'estètica d'una publicació o catàleg comercial sobre decoració domèstica.[3]
L'any 2013 Moncunill, va passar dos mesos al Centre d'Art i Educació Rupert, ubicat en un bosc als afores de Vílnius, Lituània. Un edifici revestit interiorment i exteriorment de fusta. L'artista es va proposar estudiar la relació del centre amb tres espais diferents que contribueixen a fer del bosc una representació simbòlica i ho presenta a través d'una instal·lació fotogràfica. Els espais són: el Parc Regional de Verkiai, el Jardí Botànic de la Universitat de Vílnius i l'Uno Park.[1]
Obra:
Des de les seves primeres creacions, Mariona Moncunill, implica el públic en el procés creatiu. També, en els seus treballs, mostra una càrrega de crítica i de compromís social i polític amb l'art.[1]
- Premi Miquel Casablancas (2008)
- Beca a la creació artística de la Fundació Guasch-Coranty (2010)
- Beca Ramón Acín de Artes Plàsticas (2011)
- Premi Generación (2013)
- Premi Artiga (2022)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. L'emergència 1976-1990, Diputació de Tarragona, Tarragona
- ↑ Biografia a hangar.org
- ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
Enllaços externs
[modifica]- web oficial
- Menjadors, dins el cicle The End Is Where We Start From de l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró