Marta Ascoli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarta Ascoli
Marta Ascoli - 2004.jpg
modifica
Biografia
Naixement9 novembre 1926 modifica
Trieste (Itàlia) modifica
Mort23 març 2014 modifica (87 anys)
Trieste (Itàlia) modifica
Activitat
OcupacióEscriptora modifica

Marta Ascoli (Trieste, 9 novembre 1926 – Trieste, 23 març 2014) va ser una escriptora italiana filla de pare jueu, supervivent de l'Holocaust, testimoni de la Xoà italiana i autora d'un llibre de memòries que descriu la seva experiència com a deportada al camps de concentració d'Auschwitz.

Biografia[modifica]

Marta Ascoli neix a Trieste de pare jueu (Giacomo Ascoli) i mare catòlica (Ida Tommasini). La bategen i eduquen en la fe cristiana catòlica, però per al nazis era una mischling (terme usat pels nazis per designar les persones que tenien un o dos avis jueus). Als disset anys va ser arrestada, el 19 març 1944, juntament amb el pare i la mare i conduïts al Molí arrosser de San Sabba, que era l'únic camp de concentració nazi que hi havia a Itàlia. La mare va ser alliberada, però el 29 març de 1944 ella i el seu pare van ser deportats al camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau.[1]

Quan la mare va demanar informació sobre el marit i la filla va rebre una carta del comandant del Molí arrosser de San Sabba en què li comunicava que havien mort durant el trasllat a un camp d'Alemanya quan el tren en què viatjaven va ser destruït per un bombardeig aeri.[1] En realitat, el marit va morir en les cambres de gas després de l'arribada del comboi el 4 abril 1944. En canvi, Marta (a qui es va assignar el número 76749) va sobreviure a les seleccions, a les duríssimes condicions de treball, a la fam, al fred i, a les malalties.[2]

El 31 de desembre 1944, quan s'apropaven a Auschwitz les tropes soviètiques, Marta va ser transferida al camp de concentració de Bergen-Belsen. Aquí, ja extenuada, pren una decisió i penetra a la zona prohibida prop de la tanca de filferro espinós que envoltava el camp. Un sentinella que la va veure, li va demanar que s'apartés, però no va disparar-li. El 15 abril de 1945 va ser lliberada pels anglesos.[3]

Durant el viatge de tornada a Itàlia, del 19 de juny al 9 de juliol de 1945, va escriure un diari que s'ha conservat, juntament amb una carta que va enviar a la mare a través dels oncles materns.[1] El 1957 va casar-se amb Onofrio Puzzolo, amb el qual va tenir dos fills, Davide i Miriam.

L'octubre de 1986 Marta torna per primera vegada a Auschwitz en un viatge organitzat per l'Associació Nacional [Italiana] d'Exdeportats als Camps Nazis ANED. En el 1998 va decidir posar per escrit les seves memòries d'Auschwitz en el llibre Auschwitz è di tutti (Auschwitz és de tots; Lint, 1998), que ha estat publicat també en anglès[4] i eslovè. Tot i que durant molts anys havia esta incapaç d'afrontar els seus records, es decideix a escriure el llibre perquè sent el deure de mostrar el seu testimoni "abans que el vel de l'oblit faci oblidar -amb la desaparició dels últims supervivents que van ser als camps de concentració nazis- el genocidi del poble jueu". Esdevé un testimoni actiu de la Xoà italiana, i participa en nombroses trobades públiques, entre les quals amb estudiants.[5] Marta Ascoli va participar en el documental Gli anni negati (Els anys negats), produït pel Museu de la Comunitat Jueva de Trieste el 2004.[6] El 2019 va estrenar-se a Roma una obra de teatre (Cosí per caso) basada en el seu llibre.[7]

«El Lager - repetia sempre - mai no ha sortit del meu cor i del meu cervell. Res no podrà reparar la ferida soferta, però estic convençuda que nosaltres, els ex-deportats, podem fer alguna cosa pels altres, el meu record no pot i no ha de romandre tancada entre les parets de casa, a l'interior de la família, sento que la meva desgràcia concerneix tothom, que les víctimes de cada violència, però també qui continua pensant en l'altre com a un enemic d'eliminar, de liquidar».[3]

Marta Ascoli va morir a Trieste el 2014.[3] El 2015 li va ser concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Honor del president de la República Italiana als ciutadans, militats i civils, deportats i internats en camps de concentració nazi. El seu fill, Davide Puzzolo va recollir-la.[8]

Obres[modifica]

Auschwitz è di tutti, Trieste, Lint (1998); nova edició, Milano, Rizzoli (2011)

Auschwitz Belongs to Us All (traducció anglesa), RCS Libri (2013)

Auschwitz je tudi tvoj (traducció eslovena de Magda Jevnikar), Trieste, Mladika (2014)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Fattorini, Stefano «Tracce scritte, storie individuali» (pdf) (en italià). Basta, qui siamo finiti 1938: le leggi razziste a Trieste. Edizioni Università di Trieste, 2019, pàg. 160-191 [Consulta: 20 gener 2020].
  2. «Ascoli, Marta - CDEC - Centro di Documentazione Ebraica - Digital Library». [Consulta: 20 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Addio a Marta Ascoli sopravvissuta al lager» (en italià), 24-03-2014. [Consulta: 20 gener 2020].
  4. Ascoli, Marta. Auschwitz belongs to us all: a memoir (en anglès). RCS Libri, 2013. ISBN 978-1-4804-4204-7. 
  5. «Testimonianze» (en italià). Istituto Tecnico Industriale "Enrico Fermi". [Consulta: 20 gener 2020].
  6. «trieste film festival 19 edizione». [Consulta: 21 gener 2020].
  7. «COSI' PER CASO: La recensione» (en it-it), 09-12-2019. [Consulta: 21 gener 2020].
  8. «Celebrato a Trieste il Giorno della Memoria» (en italià). Ministero dell'Interno. Prefettura - Ufficio Territoriale del Governo di Trieste. [Consulta: 21 gener 2020].