Martha Goldstein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartha Goldstein
Martha Goldstein Erard piano 1851.jpg
Biografia
Naixement 10 juny 1919
Baltimore (Maryland)
Mort 14 febrer 2014 (94 anys)
Seattle (Washington)
Formació Juilliard School
Peabody Institute
Activitat
Ocupació Pianista, clavicembalista i professora de música
Instrument Piano i clavicèmbal

Musicbrainz: e0ef8e76-94bc-4f2c-8295-d4208524b6d1 Discogs: 5063450 IMSLP: Category:Goldstein,_Martha
Modifica les dades a Wikidata

Martha Goldstein (nascuda Martha Svendsen; Baltimore, Maryland, 10 de juny de 1919Seattle, Washington, 14 de febrer de 2014) va ser una intèrpret de clavicèmbal i piano que va donar concerts als Estats Units, al Nord d'Àfrica, a l'Orient Mitjà i a Europa.[1][2] Va presentar obres, entre d'altres, de Georg Friedrich Händel, Frédéric Chopin, Georg Philipp Telemann, Franz Liszt i Ferruccio Busoni.[3]

Trajectòria[modifica]

Va realitzar els seus estudis en el Conservatori Peabody i a l'Escola Juilliard i va estudiar amb Audrey Plitt, Eliza Woods, James Friskin i Mieczysław Munz. Va ensenyar en el Conservatori Peabody durant 20 anys i en el Col·legi de Cornualles de les Arts. També va actuar com a artista convidada amb el Quintet de Vents Ventorum Soni, quintet de vent en residència a l'Escola de Música de la Universitat de Washington des de 1968.[4][5]

Moltes de les gravacions de Martha Goldstein van ser publicades per primera vegada en el segell discogràfic Pandora Records, fundada l'any 1973 i en actiu més de deu anys. L'empresa va sortir del negoci amb l'arribada dels CDs. L'arxiu complet de les seves gravacions ja està disponible per a descarregar-se sense restriccions i es poden trobar en molts llocs web de descàrrega, inclosa la Viquipèdia (vegeu Commons:Martha Goldstein).[6] Sovint les seves gravacions reflecteixen una interpretació històrica informada, amb l'ús d'instruments originals i afinacions de l'època.[7][8]

Gravacions[modifica]

  • Bach: Flute sonates.Completi and Authentic Works from the Neue Bach Gesellshaft. Alex Murray (flauta barroca); Martha Goldstein (clavecín). Pandora Records (1974) cat. no. PA 104.
  • Chopin: Études, Op. 10; Études, Op. 25. Pandora Records, cat. no. PA 107.
  • Bach: Flute Sonates. Incomplete and Controversial Sonates. Alex Murray (flauta barroca); Martha Goldstein (clavecín). Pandora Records, cat. no. PA 105.
  • Bach / Martha Goldstein - The Sound of the Keyboard Lute. Pandora Records, cat. no. PA 111.
  • Brahms: Waltzes. Pandora Records (1987), cat. no. PA 119.
  • Bach: Music for Només Traverso, Volume I. Alex Murray (flauta barroca); Martha Goldstein (clavecín). Pandora Records, cat. no. PC 176.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. «Obituary - Martha Goldstein 1919 - 2014» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2014].
  2. «Liner notes for The Sound of the Italian Harpsichord». Pandora Records, 1973. [Consulta: 27 juliol 2010].
  3. «Martha Goldstein - Pianist at Piano Society». Piano Society. [Consulta: 10 setembre 2009].
  4. "Soni Ventorum Wind Quintet - Artists" at soniventorum.com. Retrieved 2010-04-05.
  5. Megan, Lyden (2000). The story of the Soni Ventorum Wind Quintet. University of Washington, 338 pages. OCLC 46797558
  6. Pandora Records
  7. Chopin: Etudes, Op. 10 and Op. 25. Interpretades en un piano Erard de 1851. (Fitxers d'àudio: commons:Études (Chopin). «Més informació i biografia». duck.fm. Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2013. [Consulta: 6 abril 2010].
  8. PAN 101 es menciona pel American Record Guide com a exemple pioner de l'ús d'afinacions històricament informades, en una revisió de Early Italian Harpsichord Music (1520–1670); Edward Parmentier, clavicordi; Wildboar WLBR 8001 (Harmonia Mundi): «Encara hi ha en impressió una gravació de Martha Goldstein de música italiana i alemanya de Pandora (PAN 101). Goldstein utilitza un instrument modern en diverses afinacions temperades, anticipant les execucions de Parmentier en la seva versió anterior de Wildboar del Concert italià de Bach en el temperament Werckmeister». American Record Guide, gener/febrer de 1986, pàg. 42.

Bibliografia complementària[modifica]