Martina Pierra de Poo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 febrer 1833 Camagüey (Cuba) |
| Mort | 31 maig 1900 (67 anys) l'Havana (Cuba) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, actriu, escriptora |
Martina Pierra de Poo (Camagüey, 8 de febrer de 1833 - l'Havana, 31 de maig de 1900) nom de ploma de María Martina de Pierra y Agüero,[1] va ser una poeta, actriu i revolucionària cubana.[2]
Biografia[modifica]
Va nàixer a Camagüey el 8 de febrer de 1833, filla de María Francisca del Rosario de Agüero y Arteaga i Simón Joseph de Pierra y Ruiz del Canto, tinent d'infanteria de l'exèrcit espanyol.[3] Amb onze anys va escriure els seus primers versos,[4] i als quinze va publicar el seu primer poema Una Noche de Luna al periòdic El Fanal de Puerto-Príncipe.[2][4]
Poc abans del juliol de 1851 va enviar el sonet A los camagüeyanos al entregarles su Bandera al seu oncle Joaquín de Agüero, independentista cubà i alliberador d'esclaus, i el dia 4 de juliol va participar junt amb ell en una revolta independentista, vestida amb roba masculina de soldat i muntada a cavall.[3][5] En diverses ocasions i sobretot quan escrivia poemes sobre la independència, escrivia des d'una veu masculina, de la mateixa manera, es vestia amb roba masculina quan es trobava en aquests ambients.[6][7]
Amb el fracàs de la revolta, el seu oncle va ser comdemnat a mort i ella desterrada.[3] Va marxar a l'Havana en 1859, on va iniciar la seua carrera com a actriu al drama de Rodríguez Rubí La trenza de sus cabellos amb el paper de protagonista, i poc després va tornar a participar a l'obra Borrascas del corazón.[4] L'abril de 1961 es va casar amb José Desiderio de Poo y Álvarez,[3] amb qui va tindre cinc fills.[2] En aquesta època no va abandonar les seues activitats a favor de la independència cubana,[2] i va escriure en diverses publicacions peròdiques, com La Tertulia,[8] La Niñez i Mensajero de las Damas.[9]
El 1898 va morir el seu marit per les ferides causades per una explosió d'una bomba al teatre on es trobava.[3] El 1899 es va fundar l'Asociación de Damas Patrióticas, de la qual Martina va ser vicepresidenta.[10][11] Va morir el 31 de maig del 1900 a l'edat de 67 anys.[3]
Obra[modifica]
Entre molts altres poemes, va escriure:
- Una noche de Luna (1847)
- El numen (1848)
- Ser algún dia hijos de un pueblo libre
- A los camagüeyanos al entregarles su Bandera (1851)
- A la muerte de Joaquín de Agüero
- Desaliento (1852)
- A Manuel de Nápoles y Fajardo (1855)
- El amor (1860)
- El viajero
- Improvisación al pasar el entierro de don José de la Luz y Caballero (1862)
- Al ateneo
- La Habana y el Camagüey (1868)
- Lucrecia (1878)
- El león y el esclavo (1878)
- A Italia (1883)
- Al Bélico (1883)
- A María de la Concepción Chacón y Calderón (1883)
Referències[modifica]
- ↑ José Miguel Isamat, Aurelio. «Doña María Martina de Pierra y Agüero» (en castellà). La Musoteca, 1968. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Martina Pierra de Poo» (en castellà). Ecured. Arxivat de l'original el 11/09/2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 García de Coronado, Domitila. Album poético fotográfico de escritoras y poetisas cubanas (en castellà). Tercera edició. University of Miami. Library. Cuban Heritage Collection: Imprenta de "El Figaro", 1926. OCLC 567871.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 García de Coronado, Domitila. Album poético-fotográfico de las escritoras cubanas (en castellà). L'Havana: Imprenta Militar de Viuda e Hs. de Soler, 1868.
- ↑ Galletti Hernandez, Danay. «Mujeres vestidas de hombres para eludir tabúes de su época» (en castellà). Prensa latina. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ Moris Campos, Judith; Aznar Soler, Manuel. «Hacia una desarticulación del tópico de la ’virgen triste’ en el Epistolario de Juana Borrero» (en castellà). UAB, 2007. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Masculinidades en conflicto: una mujer vestida de hombre» (en castellà). [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «20 de novembre de Fundación de “La Tertulia» (en castellà). Radio Cadena Agramonte. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ Diversos autors. Diccionario de la literatura cubana III, 2019. ISBN 9788499539522.
- ↑ «La Historia el 8 de febrer» (en castellà). Agencia Cubana de Noticias. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ «Proyecto del centro cultural padre felix varela» (en castellà). Espacio Laical. Arxivat de l'original el 19/01/2021. [Consulta: 11 setembre 2021].