Martirià Font i Coll

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMartirià Font i Coll
Martirià Font.jpg
Martirià Font a la Festa de Sant Martirià de Banyoles el 21 d'octubre de 2007
Biografia
Naixement 1923
Mort 3 febrer 2011 (87/88 anys)
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Sardana
Modifica les dades a Wikidata

Martirià Font i Coll (Bordils, Gironès, 1923 - Banyoles, 3 de febrer de 2011) fou instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla, que va estar vinculat durant gairebé 30 anys a la cobla Els Montgrins.[1]

Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla, fou un dels fundadors l'any 1943 de la cobla-orquestra La Caravana, de Torroella de Montgrí, encara que abans ja havia actuat amb la cobla Victòria de Verges (1939-1940), amb l'Emporitana (1940-1941) i amb La Principal de l'Escala (1941-1942). La major part de la seva vida artística però l'ha dedicat a la cobla-orquestra Els Montgrins, en dues etapes: del 1946 al 1963 i del 1978 fins a la seva jubilació l'any 1988. També n'esdevingué director.

Va escriure més de setanta sardanes, amb títols tan populars com ara Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, i l'obra per a tres cobles Reminiscències, estrenada el 1998 arran de l'homenatge que El Foment de Banyoles li va fer pels seus 75 anys, juntament amb el compositor Manel Saderra i Puigferrer, que en feia 90. Les seves composicions han estat enregistrades en diversos treballs discogràfics, dels quals destaca El mestre Martirià Font dirigeix les seves sardanes (1989), amb obres exclusivament seves interpretades per Els Montgrins.

També exercí de professor de tible, amb alumnes destacats com Joaquim Portas, de La Caravana, i Joan Parés, de La Principal de la Bisbal.

Tot i que en la seva joventut va viure uns anys a Torroella de Montgrí, des del 1957 vivia a Banyoles, ciutat a la que sempre va estar estretament vinculat i que l'octubre del 2009 li va lliurar la medalla d'or de la ciutat. Les agrupacions sardanistes de Palamós, Malgrat de Mar, Artés, Sant Sadurní d'Anoia, Mataró, Lloret de Mar, Martorell, Olot, Sant Hilari Sacalm, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Riudellots de la Selva, Lleida i les Roquetes de Barcelona, entre altres entitats, li van fer també sengles homenatges [2] i l'ajuntament de Torroella el distingí el 1988 [3] amb la Medalla del Montgrí.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]