María Teresa Hincapié
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1956  Armenia (Colòmbia) |
| Mort | 18 gener 2008 (51/52 anys) Colòmbia |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de mama ) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, artista de performance, il·lustradora |
María Teresa Hincapié (Armenia, Colòmbia, 1956-Bogotà, Colòmbia, 18 de gener de 2008) va ser una de les figures més influents en el camp de l'art corporal i l'art d'acció llatinoamericà. La seva obra és una reflexió sobre la quotidianitat on subratllat sempre la condició femenina, la destinació de la condició domèstica, en què la precisió de moviments i la repetició són les estratègies mitjançant les quals transforma tasques rutinàries en actes simbòlics. Després de la seva defunció, el Frost Art Museum (Museu Patricia and Phillip Frost) va presentar una gran retrospectiva de la seva obra a Miami el 2010.[1]
Inicialment es va formar en teatre com a membre del grup Acto Latino i influïda per les idees de Jerzy Grotowski i pel teatre antropològic d'Eugenio Barba, el qual se centra en el moviment del cos basant-se en principis de la dansa i del teatre de diferents cultures, sobretot orientals.[2] Va viatjar a França, Indonèsia, l'Índia i el Japó per a estudiar el teatre experimental, el butoh i el nō a més del balls tradicionals de l'Índia. Les seves actuacions tenien un intens caràcter gestual i poètic i posaven de manifest problemàtiques de gènere, com l'opressió, la solitud i l'abandonament i el camí sense sortida de la maternitat i de les dones. Sovint actuava en espais museístics en les quals els actes quotidians elementals es revelaven com a metàfores per generar emoció i reflexió. També va realitzar accions que portaven l'esforç físic a límits i posaven de manifest el dolor com a expressió íntima i universal com per exemple les seves maratonianes travesses de caràcter simbòlic, realitzades a Colòmbia, Mèxic i altres països, en què assenyalava fites culturals i circumstàncies polítiques a través d'extensos recorreguts geogràfics realitzats a peu.[2]
El 1989 va obtenir la menció d'Honor en la II Biennal d'Art en el Museu d'Art Modern de Bogotà,[2] el 2001, la seva obra va formar part de l'exposició Versiones del Sur: Cinco propuestas en torno al arte en América. No es sólo lo que ves: Pervirtiendo el minimalismo en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia a Madrid [3] i el 2022 la seva obra va ser exposada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) sota el títol María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d'infinit.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «MARÍA TERESA HINCAPIÉ, VITRINA» (en castellà), 09-03-2015. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, Marta. María Teresa Hincapié y El "Actor Santo" Sacralizar Lo Cotidiano (en castellà). Antípoda: Revista de Antropología y Arqueología, 2009, p. 113-130.
- ↑ «Versiones del Sur: Cinco propuestas en torno al arte en América. No es sólo lo que ves: Pervirtiendo el minimalismo | Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Exposició - María Teresa Hincapié. Si aquest fos un principi d'infinit | MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona». [Consulta: 18 octubre 2022].
Bibliografia[modifica]
- Elemental, vida y obra de María Teresa Hincapié. Investigación y selección de textos e imágenes del grupo de investigación "en un lugar de la plástica". Autores: Julián Serna, Nicolás Gómez y Felipe González. Editorial: Laguna Libros. Bogotá, noviembre de 2010.
- AGUILAR, José Hernán, "María Teresa Hincapié", catàleg Ante América. Biblioteca Luis Ángel Arango. Banco de la República, Bogotá, 1992
- GUTIERREZ, Natalia. "Las acciones de María Teresa", Revista Arte Internacional, número 18, Museo de Arte Moderno de Bogotá, 2006