Mas Ventós (Olot)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia i masia  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura popular | |||
| Altitud | 455 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| Localització | Barri de les Fonts, Olot | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1884-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0007063 | |||
| Id. IPAC | 3796 | |||
El mas Ventós és una mas del municipi d'Olot declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
El primitiu nom d'aquest mas era mas Soler. L'any 1393 n'era amo Pere Soler, fins que tres-cents anys més tard, el 24 de juny de 1684, Joan Marcillo de Foixà vengué la finca a Joan Ventós i Papagalls. És un gran casal de planta quadrada amb un teulat a quatre aigües. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes-colomar. Les galeries que corren de llarg a llarg de la façana principal i de la lateral de ponent donen la personal fesomia al mas. Els interiors, amb notable mobiliari, han estat objecte de recents restauracions. La seva actual propietària és Pilar de Ventós i de Rocafiguera.[1]
Béns mobles integrants de la declaració de BCIN[modifica]
- Calaixera de fusta tallada, envernissada i amb elements de fosa, dels segles XVII-XVIII
- Làmpada de vidre, metall i fil de la segona meitat del segle XIX
- Tocador de fusta tallada, daurada i policromada de la segona meitat del segle XIX
- Dues taules raconeres de fusta tallada, daurada i policromada del segle XIX
- 8 llits de fusta daurada i policromada, sis d'ells dels segles XVII- XVIII, dos dels segles XVIII-XIX
- Llit de fusta tallada i envernissada del segle XIX
- Banc de fusta del segle XVI[1]
Història[modifica]
Els Ventós procedeixen de la zona de Sant Aniol de Finestres. El primer Ventós conegut és Guillem (1394). L'any 1581 un cavaller de la casa Ventós, de nom Benet, va contraure noces amb la pubilla del mas Papagalls (veïnat de Sant Martí, Santa Pau). Havent mort sense successió llur hereu Bartomeu, s'unificaren les dues cases, Ventós i Papagalls. Els primers passaren a viure a Santa Pau, fins que a les darreries del segle xvii es traslladaren definitivament als afores d'Olot, rebatejant el Mas Soler amb el nom de Ventós.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Ventós |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mas Ventós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].