Vés al contingut

Masih Alinejad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMasih Alinejad
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Qomi Kola (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBrooklyn Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Oxford Brookes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, bloguera, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat2001 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorU.S. Agency for Global Media (en) Tradueix (2013–) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm6515661 TMDB (persona): 3722788
Facebook: masihalinejad X: masih_alinejad Instagram: masih.alinejad Youtube (canal): UCRAyI6Ofz89qJa80MofaluA Modifica el valor a Wikidata

Masih Alinejad (persa: مسیح علی‌نژاد), nascuda Masoumeh Alinejad-Ghomi (persa: معصومه علی‌نژاد قمی) (Qomi Kola, Iran, 11 de setembre de 1976), és una periodista, escriptora i activista pels drets de les dones[1] iraniano-estatunidenca.[2][3] És presentadora i productora a la cadena estatunidenca en llengua persa VOA Persian Service, corresponsal de Radio Farda, col·laboradora del canal internacional de televisió en llengua persa Manoto i editora i col·laboradora d'IranWire.[4]

Alinejad ha estat sempre molt crítica sobre l'estatus dels drets humans a l'Iran, especialment els drets de les dones a l'Iran.[5] Va criticar el president Mahmoud Ahmadinejad, que en la seva campanya electoral havia dit que els polítics iranians en compte de centrar-se el cabell de les dones, haurien d'ocupar-se de combatre la pobresa, crear llocs de treball i fer justícia, però un cop elegit va establir un codi de conducta que, entre altres coses, prohibia a les joves mostrar massa cabell o un excés de maquillatge.[5] A causa de les acusacions contra ella, va haver de marxar del seu país i ara viu exiliada a la ciutat de Nova York.[6] Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi dels drets de les dones de la Cimera de Ginebra per als Drets Humans i la Democràcia del 2015, el premi Omid de periodisme de la Fundació Mehdi Semsar i un premi a l'excel·lència en mitjans de l'Associació Internacional de Televisió i Radiodifusió (AIB, de l'anglès Association for International Broadcasting).[7]

L'any 2018 va publicar un llibre anomenat The Wind in My Hair, que tracta de les seves experiències de créixer a l'Iran, on escriu que les noies «són educades per mantenir el cap baix, per passar tan desapercebudes com sigui possible i per ser submises».[8][9] El 2019, Alinejad va demandar el govern iranià davant un tribunal federal dels Estats Units per assetjament contra ella i la seva família.[10] El 2021, els fiscals nord-americans van acusar quatre funcionaris d'intel·ligència iranians de conspirar per segrestar una persona crítica amb el govern iranià; tot i que no es va fer públic el nom de la persona que volien segrestar, Alinejad està convençuda que era ella.[6][11]

Alinejad s'oposa fermament a l'obligatorietat del vel islàmic.[12] Des de 2014 demana a les dones iranianes que li enviïn fotos o vídeos d'elles en l'acció de treure's el vel perquè ella ho publiqui en els seus comptes d'Instragram, Twitter i Faceook. Tot i el bloqueig d'aquestes xarxes pel govern iranià, en el país moltes persones hi accedeixen a través de connexions que eludeixen el bloqueig.[13] El setembre de 2022, quan la jove iraniana Masha Amini va morir —a causa d'un infart, segons la policia, tot i que era una persona en perfecte estat de salut—[13] després d'haver estat detinguda per no dur el vel ben posat, Alinejad va començar una campanya a través del seu compte de Twitter per demanar solidaritat amb les dones de l'Iran.[14] En el seu compte de Twitter va escriure:[15]

« Les dones de Saghez es van treure els seus vels com a protesta per la mort de la jove de 22 anys Masha Amini, a mans de la policia de la moral mentre cridaven «mort al dictador!» A l'Iran, treure’s el hijab és un delicte punible. Fem una crida a homes i dones de tot el món perquè mostrin solidaritat. »
— Masih Alinejad

En unes declaracions a la revista The New Yorker, Alinejad va afirmar: «El règim iranià serà enderrocat per les dones. Això és el que jo penso.»[13]

Referències

[modifica]
  1. (en anglès) , 15 juliol 2021.
  2. «Iran: Family of women's rights activist arrested in despicable attempt to intimidate her into silence», 25 setembre 2019.
  3. «VOA Persian Awarded Journalism Contract to Controversial Former Trump Campaign Operative», 7 gener 2020. [Consulta: 20 març 2020].
  4. «USAGM» (en anglès americà). USAGM. [Consulta: 22 juliol 2020].
  5. 1 2 Morris, Cheryl. «Masih Alinejad» (en anglès). New Internationalist, 01-11-2007. [Consulta: 19 setembre 2022].
  6. 1 2 «The Journalist Iran Allegedly Sought To Kidnap Says She Would Have Been Killed» (en anglès). NPR.org.
  7. «Radio Farda and Radio Free Afghanistan Honored By AIB». Radio Free Europe/Radio Liberty, 7 novembre 2013. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2013. [Consulta: 30 maig 2018].
  8. «The wind in my hair: one Iranian woman's courageous struggle against being forced to wear the hijab». The Guardian, 2 juny 2018.
  9. Smith, Jordan Michael. «How Voice of America Persian Became a Trump Administration PR Machine» (en anglès americà). The Intercept, 13 agost 2019. [Consulta: 22 juliol 2020].
  10. «Anti-headscarf law activist sues Iran in US over harassment». AP News, 21 abril 2021.
  11. Inskeep, Steve. «The Journalist Iran Allegedly Sought To Kidnap Says She Would Have Been Killed» (en anglès). NPR, 15-07-2021.
  12. Nobre, Andreia. «Hundreds of Women Speaking Out against Compulsory Hijab Despite Threats» (en anglès). 4w.pub, 13 gener 2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
  13. 1 2 3 Nast, Condé. «The Exiled Dissident Fuelling the Hijab Protests in Iran» (en anglès). The New Yorker, 24-09-2022. [Consulta: 26 setembre 2022].
  14. «Decenas de mujeres se quitan el velo en señal de protesta por la muerte de la joven detenida» (en castellà). RTVE.es, 18-09-2022. [Consulta: 19 setembre 2022].
  15. «https://twitter.com/alinejadmasih/status/1571134616974790656». [Consulta: 19 setembre 2022].