Masuyita
 Masuyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb(UO₂)₃O₃(OH)₂(H₂O)₃ |
| Epònim | Gustave Masuy (en)  |
| Nom IUPAC | dihidròxid triòxid de tris(dioxidourani) i plom—aigua (1/3) |
| Localitat tipus | Shinkolobwe mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | hidròxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudohexagonal |
| Color | taronja vermellós, taronja, taronja marronós |
| Exfoliació | perfecte a {001}; bona a {010} |
| Lluïssor | adamantina a resinosa, sedosa en superfícies d'exfoliació |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,08 g/cm³ |
Mineral radioactiu  | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Msy |
La masuyita[1] és un mineral de plom, urani, oxigen i hidrogen, químicament és un òxid i hidròxid de plom(II) i de dioxidourani trihidratat, de fórmula Pb(UO₂)₃O₃(OH)₂(H₂O)₃,[2] de color taronja amb diferents tonalitats, una densitat de 5,08 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La presència d'urani fa que sigui un mineral radioactiu. El seu nom fa honor a Gustave Masuy (1905-1945), un geòleg belga que estudià els minerals a la regió de Katanga, Congo belga.[3]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masuyita
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Masuyite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].