Mat de Legal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
d8 negres dama
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
e7 negres rei
f7 blanques alfil
h7 negres peó
d6 negres peó
g6 negres peó
d5 blanques cavall
e5 blanques cavall
e4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 negres alfil
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
El mat de Legal

El mat de Legal és un esquema de mat que es pot produir en diferents posicions durant l'obertura d'una partida d'escacs, i que es fonamenta en un parany basat en el tema de la clavada. El seu nom prové d'una miniatura que s'hauria jugat[1] entre Kermur de Legal i Saint-Brie el 1750 a París.

La partida epònima[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
h7 negres peó
d6 negres peó
g6 negres peó
e5 blanques cavall
c4 blanques alfil
e4 blanques peó
g4 negres alfil
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
La partida Legal vs Saint Brie després de 5. Cxe5 (versió canònica)

La partida Legal vs Saint Brie, suposadament jugada a París el 1750, va ser publicada per primer cop el 1835.[1]

1. e4 e5
2. Ac4 d6
3. Cf3 Ag4?! (jugada dubtosa)[2]
4. Cc3 g6?
5. Cxe5!! (un cop excel·lent) Axd1?? (moviment perdedor)[3]
6. Axf7+ Re7
7. Cd5 mat

L'ordre de les jugades mostrat aquí és el donat per Xavier Tartakover[4] i Nicolas Giffard.[5] Però també podem trobar l'ordre 1. e4 e5 2. Cf3 d6 3. Ac4 Ag4 4. Cc3 g6, i fins i tot d'altres.

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
d6 negres peó
e5 blanques cavall
c4 blanques alfil
e4 blanques peó
g4 negres alfil
c3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
La partida Legal vs Saint Brie després de 5. Cxe5? (segons George Walker)

No obstant això, George Walker, el primer editor de la partida, indicava que els moviments foren: 1. e4 e5 2. Ac4 d6 3. Cf3 Cc6 4. Cc3 Ag4 5. Cxe5? Axd1?? 6. Axf7+ Re7 7. Cd5 mat.[6] Segons François Chevaldonnet, qui presenta aquesta posició dins un recull de combinacions,

« El sacrifici 5. Cxe5?? és simplement absurd si les negres eviten de precipitar-se menjant la dama amb 5... Axd1?? i responen amb la sòlida 5... Cxe5!, defensant l'alfil de g4. »

.[7] Si els moviments indicats per en George Walker són realment els jugats a la partida, el moviment 5.Cxe5 de Legal seria un engany destinat a abusar d'un jugador novell, en l'estil dels primers jugadors documentats d'escacs moderns, com Greco.

La partida a ChessGames.com

La partida Chéron vs Jeanloz[modifica]

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres cavall
d6 negres peó
e5 negres peó
h5 negres alfil
c4 blanques alfil
e4 blanques peó
c3 blanques cavall
f3 blanques cavall
h3 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
a1 blanques torre
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
La partida Chéron vs Jeanloz després de 5... Ah5? (segons George Walker)

Es tracta d'una miniatura jugada per André Chéron amb blanques, dins una exhibició de simultànies a Leysin el 1929.[8]

1. e4 e5
2. Cf3 Cc6
3. Ac4 d6
4. Cc3 Ag4
5. h3[9] (i no 5. Cxe5? com hem vist anteriorment.)
5... Ah5? (Perd com a mínim un peó. 5... Axf3[10] o 5... Ae6 són jugables.)
6. Cxe5 Axd1?? (6... Cxe5 7. Dxh5 Cxc4 8. Db5+ c6 9. Dxc4 o 7... Cf6 8. De2[11] només perden un peó)
7. Axf7+ Re7
8. Cd5 mat

5. h3 ha desviat l'alfil negre de g4, casella en la qual hauria estat protegit pel cavall després de 6... Cxe5.

La partida a ChessGames.com

El pseudo-sacrifici de Legal[modifica]

La partida Legal vs Saint Brie és l'origen d'un tema tàctic, el pseudo-sacrifici de Legal. El desplaçament del cavall de f3 (o f6), que es troba clavat per un alfil rival, permet que la dama de d1 (o e2, d7 o e8) sigui capturada. No es tracta d'un vertader sacrifici, ja que en cas de ser acceptat, el jugador que mou el cavall clavat guanyaria la partida, en fer una combinació de mat.

Aquí hi ha una llista, no exhaustiva, de partides que es basen en el pseudo-sacrifici de Legal, consultables al lloc web ChessGames.com:

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nota biogràfica de Kermur de Legal (francès)
  2. És perillós de clavar aquest cavall, en tant que les negres no s'han enrocat, i s'arrisquen a la seqüència de cops Ac4xf7+, Cf3-g5+ (protegit per l'Ac1 un cop el peó de d2 hagi mogut) i Dd1xAg4
  3. Després de 5...dxe5, segueix 6. Dxg4, i les blanques han guanyat un peó i la parella d'alfils
  4. Bréviaire des échecs, Stock, 1933, p.99-100.
  5. Le guide des échecs: traité complet, Editions Robert Laffont, Paris, 1993, p. 37-38 et 343.
  6. George Walker, A Selection of Games at Chess, actually played by Philidor and his Contemporaries, London, Sherwood, Gilbert and Piper, 1835 p. 91.
  7. François Chevaldonnet, L'art de la combinaison, Paris, Editions Payot et Rivages, 2003, p.108 exercici 452, solució p.185.
  8. Xavier Tartakover, Bréviaire des échecs, Stock, 1933, p. 105.
  9. La base de dades Big Database 2010 indica que 5. h3 ha estat jugat en 130 partides, la primera el 1892. No obstant, la base no conté la partida Chéron/Jeanloz.
  10. Xavier Tartakover, Bréviaire des échecs, Stock, 1933, p. 105.
  11. Variants calculades per Fritz12.
  12. «Bernhard Horwitz vs Ludwig Bledow (1837)».
  13. «Joseph Henry Blackburne vs NN (1885)».
  14. «Siegbert Tarrasch vs Mikhail Chigorin (1893)».
  15. «Jacques Mieses vs Johannes Vilhelm Ohquist (1895) "You Don't Know Jacques"».
  16. «Alexander Alekhine vs Oscar Tenner (1911) "Octave Above Tenner"».
  17. «Sergey Smagin vs Dragutin Sahovic (1990)».