Mataparent ferruginós
Xerocomus ferrugineus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Xerocomus | ||||||||
| Espècie | Xerocomus ferrugineus Alessio, 1985 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus ferrugineus | ||||||||
| Sinònims | Boletus citrinovirens Boletus ferrugineus Xerocomus spadiceus Boletus spadiceus Xerocomus spadiceus var. gracilis Boletus spadiceus var. gracilis Xerocomus subtomentosus var. ferrugineus Xerocomus subtomentosus var. variicolor Boletus variicolor Boletus spadiceus var. furcatus Boletus spadiceus var. rufobrunneus Suillus spadiceus Suillus variicolor Versipellis spadicea
| ||||||||
El mataparent ferruginós[1], també anomenat mataparent vellutat ferruginós[2] (Xerocomus ferrugineus) és una espècie de mataparent del grup dels mataparents xerocomoides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals. És un bolet de mida mitjana a petita, de barret brunenc a bru ataronjat fosc, finament vellutat; cama groguenca que sovint presenta venacions vermelles; carn blanca, sovint groc pàl·lida sobre els tubs i sempre amb miceli groc al peu[3][4]
Taxonomia[modifica]
Va ser descrita com Boletus ferrugineus pel micòleg alemany Jacob Christian Schäffer[5] i il·lustrat (Tab. CXXVI). Alessio va combinar-la a Xerocomus[6]
Descripció[modifica]
Barret de fins a 12 cm de diàmetre; primer hemisfèric, després convex a aplanat; color molt variable, d'ocraci groguenc o ocraci pàl·lid a bru fosc o bru ferruginós, sovint amb tonalitat olivàcia, de vegades completament de color verd oliva; superfície seca, vellutada, no separable, de vegades esquerdada i deixant entreveure la carn groguenca entre les esquerdes; marge excedent en el jove.
Tubs de color groc pàl·lid a groc, més olivacis amb l'edat, blaus o no blaus quan es lesionen; porus grans, inicialment rodons, angulars en madurar; concolors amb els tubs, immutables o tan sols blavegen lleument a la pressió o al frec.
Cama de fins a 10 cm; cilíndrica, es pot aprimar cap el peu; de groc pàl·lid a cremosa en el jove, bru vermellosa en l’adult, més acolorida a la part apical, de manera homogènia o en forma de costelles o estriacions en forma de pseudoreticle; miceli basal groc llimona.
Carn blanquinosa a blanquinosa, bru rogenc sota la cutícula, groc palla sobre els tubs; immutable; al tast dolça; olor no distintiva; lleugerament àcida al tast[4][7][8]
Distribució i hàbitat[modifica]
Ocasional, probablement sigui més corrent però menys descrit per confusió amb el mataparent vellutat (Xerocomus subtomentosus) i altres espècies properes.
Des de l’estiu a finals de tardor; sobre sòls acids, silícics; des de l’estatge subalpí a la muntanya mitjana; principalment en bosc de coníferes (pins i avet) i planifolis, principalment vora roures i faig[1][4][7][9][8]
Comentaris[modifica]
Molt proper al mataparent vellutat (Xerocomus subtomentosus), amb qui s'ha posat en dubte que no fossin una única espècie, separació que s'ha confirmat per estudis moleculars[10]
La confusió més corrent és amb el mataparent vellutat (Xerocomus subtomentosus). Els caràcters que permeten diferenciar aquesta espècie del mataparent ferruginós són el color groc de la carn de la cama, més bru vermellosa al peu i la presència de restes de miceli blanc en el peu[7]
Comestibilitat[modifica]
Comestible; de baixa qualitat gastronòmica.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Schäffer, Jacob Christian. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur. 2. Ratisbonae: Ratisbonae : Typis Henrici Godofredi Zunkelii, 1763, p. 130.
- ↑ Alessio, Carlo Luciano. Boletus Dill. ex L. (sensu lato). Fungi Europaei. Vol. 2.. Libreria editrice Biella Giovanna, Saronno., 1985, p. 705.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Muñoz, Jose Antonio; Cadiñanos, Jose Antonio; Fidalgo, Eduardo «Contribución al catálogo corológico del género Xerocomus en la peninsula iberica». Bol. Soc. Micol. Madrid, 32, 2008, pàg. 249-277.
- ↑ 8,0 8,1 «X. ferrugineus « boletales.com». [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ Taylor, Andy F.S.; Hills, Alan E.; Simonini, Giampaolo; Both, Ernst E.; Eberhardt, Ursula «Detection of species within the Xerocomus subtomentosus complex in Europe using rDNA–ITS sequences» (en anglès). Mycological Research, 110, 3, 2006-03, pàg. 276–287. DOI: 10.1016/j.mycres.2005.11.013.