Mataparent perfumat
Lanmaoa fragrans  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Lanmaoa |
| Espècie | Lanmaoa fragrans Vizzini, Gelardi i Simonini, 2015 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Boletus fragrans |
| Sinònims | Leccinum fragrans Boletus fragrans Suillus fragrans Versipellis fragrans
|
El mataparent perfumat[1] (Lanmaoa fragrans), també anomenat sureny perfumat,[2] és una espècie de mataparent del grup dels mataparents butiroides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals.[3] És de talla robusta, de color bru, vellutat i de cama sense cap resta de reticle[4]
Taxonomia[modifica]
Lanmaoa fragrans va ser descrit l'any 1835 com Boletus fragrans per Carlo Vittadini.[5]
Vizzini, Gelardi i Simonini (2015) combinen Boletus fragrans amb Lanmaoa fragrans[3]
Descripció[modifica]
Bolet de gregari a cespitós; barret de fins a 15 cm de diàmetre; barret d’hemisfèric de jove a convex i estés en l’adult; de bru a bru fosc o bru vermellós; superfície de color uniforme; no separable; seca; lleugerament vellutada; immutable al frec; marge excedent; irregular; ondulat.
Tubs curts; de groc pàl·lid a grocs o groc verdosos; blavegen al tall; porus fins de joves; de grocs a groc olivacis; blavegen al frec.
Cama robusta; massissa; de cilíndrica a inflada al peu, sovint radicant; molt enterrada en el sòl; de crema a groga, de vermella a bru vermellosa o bru ataronjada a la meitat inferior, coberta de puntejadures vermelles o bru vermelloses de jove, bru rovell en els adults; blaveja o ennegreix al tacte i al frec.
Carn consistent; de blanca a blanquinosa en el barret, groga a la cama, groc més viu al peu; blaveja al tall; olor lleugerament fruitada; un poc àcida al tast.[6][7]
Distribució i hàbitat[modifica]
Ocasional
Des de principis d’estiu a finals de tardor; en sòls silícics; termòfil; des de la muntanya mitjana fins a la terra baixa i la muntana mediterrània; només en boscs de planifolis, vora alzines, sureres, castanyers i roures (roure reboll i roure de fulla gran).[2][4][6][7]
Comentaris[modifica]
Mataparent d’identificació poc complexa, es caracteritza pel color bru homogèni en el barret, la cama dilatada però aprimada cap al peu, puntejada però sense cap mena de reticle i l’hàbitat. Són similars el mataparent dels Emilis (Baorangia emileorum), de barret més vermellós; el mataparent dolç (alzinenc) (Hemileccinum impolitum) de carn, tubs i porus immutables, i la cutícula esdevé violeta amb vapors d’amoníac; i el mataparent bai (Imleria badia), de cama cilíndrica i llisa.
Lanmaoa és relacionat filogenèticament amb Cyanoboletus, un gènere proposat per Gelardi et al. (2014).[8] Ara bé, les espècies de Lanmaoa tenen els tubs de l'esponja curts i un canvi de color lent quan es lesionen, mentre que les espècies de Cyanoboletus es caracteritzen pel color fosc i blaveja ràpidament quan es lesiona[6][7]
Comestibilitat[modifica]
Comestible; de carn consistent en el jove, blana en l’adult; en assecar fa olor de xicoira, pel que recomanem consumir en fresc.
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 Vizzini A. «Nomenclatural novelties». Index Fungorum, 235, 2015, pàg. 1. ISSN: 2049-2375.
- ↑ 4,0 4,1 Eyssartier, Guillaume; Roux, Pierre. Le guide des champignons: France et Europe. París: Belin, 2011. ISBN 978-2-7011-5428-2.
- ↑ «Descrizione dei funghi mangerecci più comuni dell'Italia e de'velenosi che possono co'medesimi confondersi». Milano, Rusconi,, 1835.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «b-spretus/ « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ Gelardi, Matteo; Vizzini, Alfredo; Ercole, Enrico; Voyron, Samuele; Sun, Jingzu; Liu, Xingzhong «Boletus sinopulverulentus, a new species from Shaanxi Province (central China) and notes on Boletus and Xerocomus». Sydowia-Horn-, 65(1), 2013, pàg. 45-57.