Max Besora i Mascarella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMax Besora i Mascarella
Biografia
Naixement21 gener 1980 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Max Besora (Barcelona, 21 de gener de 1980) és un escriptor català.[1][2]

Va començar recitant poesia en espais culturals de Barcelona. Ha publicat el llibre de poemes L’espectre electromagnètic (Pagès Editors, 2008) i les novel·les Vulcano (LaBreu Edicions, 2011), La tècnica meravellosa: una novel·la de campus (Males Herbes, 2014) i Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Editorial Males Herbes, 2017), pel qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2017 i pròximament serà editat als Estats Units per Open Letter Books, amb traducció de Mara Faye Lethem. També ha participat en diverses antologies de relats i de poesia, i ha publicat amb l'escriptor Borja Bagunyà Trapologia (Ara Llibres, 2018), un llibre de no-ficció sobre el món de la música trap.[3] La seva última novel·la es titula La Musa Fingida i ha estat editada en català (Males Herbes, 2020) i en castellà (Orciny Press, 2020) al mateix temps i en dues versions lleugerament diferents.

Obra publicada[modifica]

Poesia
  • L'espectre electromagnètic, XLIV Premi Recull – Benet Ribas de poesia (Pagès Editors, 2009)[4]
Novel·les
  • Vulcano (LaBreu Edicions, 2011)[5]
  • La tècnica meravellosa (Editorial Males Herbes, 2014)[2]
  • Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Editorial Males Herbes, 2017). Premi Ciutat de Barcelona 2017 Literatura en Llengua Catalana.[6][7]
  • Trapologia (Ara llibres, 2018) amb Borja Bagunyà
  • La musa fingida (Editorial Males Herbes en català i editorial Orciny Press en versió en castellà, 2020)[8]
Antologies
  • Els caus secrets: Antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, edició a cura de Sebastià Bennasar (Editorial Moll, 2013)
  • Punts de fuga: 26 relats sobre viatges en el temps (Editorial Males Herbes, 2015)
  • 10 relats ecofuturistes (Cryptshow & Males Herbes, 2016)[9]

Referències[modifica]

  1. Max Besora i Mascarella al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. 2,0 2,1 Tort, Lluís «Exuberància intel·ligent». El Punt Avui, 16-01-2015.
  3. «Barcelona ciutat literària». [Consulta: 16 març 2019].
  4. «Paraules al Vent - Max Besora». [Consulta: 6 maig 2017].
  5. Guillamon, Julià «On ara? Quan ara? Qui ara?». Cultura(s), La Vanguardia, 26-10-2011, p. 8.
  6. Puigdevall, Ponç «Des de Waterloo». El País, 30-03-2017.
  7. «Entrevista de Laeticia Rovecchio a Max Besora» (en castellà). PliegoSuelto, 19-04-2017.
  8. Puigdevall, Ponç. «La broma infinita», 26-03-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  9. Fernández, Laura «L'apocalipsi ecològic» (en castellà). El Mundo.