Max Besora i Mascarella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMax Besora i Mascarella
Naixement 21 de gener de 1980 (37 anys)
Barcelona
Ocupació escriptor
Modifica dades a Wikidata

Max Besora (Barcelona, 21 de gener de 1980) és escriptor.[1][2]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Poesia
  • L'espectre electromagnètic, XLIV Premi Recull – Benet Ribas de poesia (Pagès, 2009)[3]
Novel·les
  • Vulcano (LaBreu, 2011)[4]
  • La tècnica meravellosa (Males Herbes, 2014)[2]
  • Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Males Herbes, 2017)[5][6][7]
Antologies
  • Els caus secrets: Antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, edició a cura de Sebastià Bennasar (Moll, 2013)
  • Punts de fuga: 26 relats sobre viatges en el temps (Males Herbes, 2015)
  • 10 relats ecofuturistes (Cryptshow & Males Herbes, 2016)[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Max Besora i Mascarella al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. 2,0 2,1 Tort, Lluís «Exuberància intel·ligent». El Punt Avui, 16-01-2015.
  3. «Paraules al Vent - Max Besora». [Consulta: 6 maig 2017].
  4. Guillamon, Julià «On ara? Quan ara? Qui ara?». Cultura(s), La Vanguardia, 26-10-2011, p. 8.
  5. Puigdevall, Ponç «Des de Waterloo». El País, 30-03-2017.
  6. Nopca, Jordi «Entrevista a Max Besora». Ara.cat.
  7. «Entrevista de Laeticia Rovecchio a Max Besora» (en castellà). PliegoSuelto, 19-04-2017.
  8. Fernández, Laura «L'apocalipsi ecològic» (en castellà). El Mundo.