Max Besora i Mascarella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1980  (44 anys)Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, novel·lista, poeta |
| Gènere | Poesia |
| Premis | |
| |
Max Besora (Barcelona, 21 de gener de 1980) és un escriptor català.[1][2]
Va començar recitant poesia en espais culturals de Barcelona. Ha publicat el llibre de poemes L'espectre electromagnètic (Pagès Editors, Premi Benet Ribes 2008) i les novel·les Vulcano (LaBreu Edicions, 2011), La tècnica meravellosa: una novel·la de campus (Males Herbes, 2014) i Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Editorial Males Herbes, 2017), pel qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2017 i editat als Estats Units per Open Letter Books, amb traducció de Mara Faye Lethem. També ha participat en diverses antologies de relats i de poesia, i ha publicat amb l'escriptor Borja Bagunyà Trapologia (Ara Llibres, 2018), un llibre de no-ficció sobre el món de la música trap.[3] El 2020 publica La Musa Fingida, editada en català (Males Herbes, 2020) i en espanyol (Orciny Press, 2020) al mateix temps i en dues versions lleugerament diferents. El 2021 s'ha reeditat la seva primera novel·la, Vulcano, en l'edició definitiva i il·lustrada per Nino Cabero (català per Labreu edicions i en espanyol per Hurtado y Ortega editores). El 2022 edita La veu del seu amo: autobiografia d'un gos traduïda de l'original en llenguatge caní (Males Herbes), una novel·la amb esperit animalista.
Obra publicada
[modifica]- Poesia
- L'espectre electromagnètic, XLIV Premi Recull – Benet Ribas de poesia (Pagès Editors, 2009)[4]
- Novel·les
- Vulcano (LaBreu Edicions, 2011)[5]
- La tècnica meravellosa (Editorial Males Herbes, 2014)[2]
- Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya (Editorial Males Herbes, 2017). Premi Ciutat de Barcelona 2017 Literatura en Llengua Catalana.[6][7]
- Trapologia (Ara llibres, 2018) amb Borja Bagunyà
- La musa fingida (Editorial Males Herbes en català i editorial Orciny Press en versió en espanyol, 2020)[8]
- Vulcano (edició definitiva, LaBreu edicions/ Hurtado y Ortega editores, 2021).
- La veu del seu amo (Males Herbes, 2022).
- Antologies
- Els caus secrets: Antologia d'escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, edició a cura de Sebastià Bennasar (Editorial Moll, 2013)
- Punts de fuga: 26 relats sobre viatges en el temps (Editorial Males Herbes, 2015)
- 10 relats ecofuturistes (Cryptshow & Males Herbes, 2016)[9]
- Somia Philip Marlow amb xais elèctrics?: distopies criminals en temps de pandèmia (Alreves editors).
Referències
[modifica]- ↑ Max Besora i Mascarella al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ 2,0 2,1 Tort, Lluís «Exuberància intel·ligent». El Punt Avui, 16-01-2015.
- ↑ «Barcelona ciutat literària». [Consulta: 16 març 2019].
- ↑ «Paraules al Vent - Max Besora». [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ Guillamon, Julià «On ara? Quan ara? Qui ara?». Cultura(s), La Vanguardia, 26-10-2011, p. 8.
- ↑ Puigdevall, Ponç «Des de Waterloo». El País, 30-03-2017.
- ↑ «Entrevista de Laeticia Rovecchio a Max Besora» (en castellà). PliegoSuelto, 19-04-2017.
- ↑ Puigdevall, Ponç. «La broma infinita», 26-03-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Fernández, Laura «L'apocalipsi ecològic» (en castellà). El Mundo.