Meditacions en el desert: 1946-1953

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreMeditacions en el desert: 1946-1953
Tipusdiari personal Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGaziel Modifica el valor a Wikidata
Publicació1974 Modifica el valor a Wikidata

Meditacions en el desert: 1946-1953 és un dietari d'Agustí Calvet «Gaziel», escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.[1][2]

Gaziel

El llibre s'organitza a partir d'anotacions discontínues, que s'acaben així que Gaziel perd del tot l'esperança en el derrocament del franquisme. El periodista de preguerra, incapaç d’abandonar els hàbits de l'ofici, continuava veient el món en forma d'article. Al capdavall, doncs, aquestes anotacions no són sinó articles nonats. Per motius de censura, la versió d'aquest llibre incorporada a l'Obra catalana completa es publicà molt mutilada, raó per la qual no aparegué sencer fins el 1974 i a París.[3]

Contingut de l'obra[modifica]

Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l'exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus. L'autor hi adopta sovint el to d'un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques. El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la Segona Guerra Mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a la dictadura franquista, que durant la conflagració les havia combatudes aferrissadament. Damunt d'aquest canemàs de fets viscuts, Gaziel sustenta un seguit de consideracions d'ordre moral (com ara una concepció històrica antiidealista), un discurs ideològic intemporal de tons pessimistes (al voltant de la condició humana) i una anàlisi desolada del propi cas personal.[4]

El llibre també ofereix reflexions freqüents sobre Catalunya i, sobretot, Espanya (objecte de violents dicteris), i sobre les ideologies en pugna en el món contemporani i una dissecció permanent del panorama internacional al compàs dels esdeveniments que hi tenen lloc. Així, la repugnància instintiva pel comunisme va de bracet amb el desdeny per la inexperiència política dels Estats Units d'Amèrica, incapaços d'assumir la direcció política mundial que una Europa, aleshores exsangüe i prostituïda, havia exercit durant segles.

Un altre ingredient decisiu del llibre és la denúncia de l'acatament servil a la dictadura per part de la intel·lectualitat espanyola de més gruix (Gregorio Marañón, José Ortega y Gasset, Azorín), que va renunciar al paper de consciència pública que hauria pogut orientar la convivència de postguerra.[4]

Referències[modifica]

  1. «Entrevista a Jordi Amat, filòleg i escriptor, acaba de prologar la reedició del llibre "Meditacions en el desert", de Agustí Calvet "Gaziel".». TV3, 05-09-2018. [Consulta: 14 abril 2020].
  2. Claret, Jaume. «La nostra història és pura zoologia». Ara, 06-10-2018. [Consulta: 14 abril 2020].
  3. Asensio, Josep. «El cas Gaziel». Núvol, 05-10-2018. [Consulta: 14 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 «Meditacions en el desert». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 14 abril 2020].