Megafauna
La megafauna són el conjunt d'espècies d'animals terrestres grans. El concepte "grans" varia segons l'autor, i va des de 40 kg,[1] passant per 44 kg,[2][3] 45 kg,[4] 100 kg,[5] fins a 250 kg.[6] En aquest darrer cas, s'acostumen a dividir en megafauna petita (250–500 kg), mitjana (500–1.000 kg) i gran (més de 1.000 kg).[6]
La megafauna està constituïda tant d'espècies existents com d'espècies que s'han extingit en temps geològics recents. Els animals classificats com a megafauna són normalment estrategs de la K, amb una llarga longevitat, taxa de creixement baixa, taxa de mortalitat també baixa, i amb pocs depredadors capaços de matar adults. Aquestes característiques han fet a la megafauna extremadament vulnerable a l'explotació humana. Els grans animals amb popularitat, sovint anomenats megafauna carismàtica, són sovint utilitzats pels grups ecologistes per a promoure l'atenció de la gent respecte al mal que estem infligint als ecosistemes.
Referències[modifica]
- ↑ Defense of the Earth. Past consequences of climate change: Evolutionary history of the mammals. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
- ↑ Stuart, A. J. (1991). Mammalian extinctions in the Late Pleistocene of northern Eurasia and North America. Biol. Rev. 66: 453–562.
- ↑ Anon. Quaternary Paleobiology Update Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. The Quaternary Times 29 (1): (1999).
- ↑ Corlett, R. T. (2006). Megafaunal extinctions in tropical Asia Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine.. Tropinet 17 (3): 1–3.
- ↑ Martin, P. S. & Steadman, D. W. (1999). Prehistoric extinctions on islands and continents. In: Extinctions in near time: causes, contexts and consequences (MacPhee, R. D. E., ed.), pp. 17–56. New York: Kluwer/Plenum.
- ↑ 6,0 6,1 Choquenot, D., & Bowman, D. M. J. S. (1998). Marsupial Megafauna, Aborigines and the Overkill Hypothesis: Application of Predator-Prey Models to the Question of Pleistocene Extinction in Australia. Global Ecology and Biogeography Letters 7 (3): 167-180.