Megan Rosenbloom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMegan Rosenbloom

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1981 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Darby (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Drexel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecària, autora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles (2020–)
Universitat del Sud de Califòrnia (2014–2018)
Universitat del Sud de Califòrnia (2009–2014) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables

Lloc webmeganrosenbloom.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): libraryatnight Instagram: libraryatnight LinkedIn: meganrosenbloom Flickr: 51332976@N00 Goodreads author: 19914225 Modifica el valor a Wikidata

Megan Curran Rosenbloom[1] és una bibliotecària mèdica nord-americana i experta en bibliopegia antropodèrmica: la pràctica d'enquadernar llibres amb pell humana.[2] És membre de l'equip de The Anthropodermic Book Project, un grup que prova científicament els llibres lligats a la pell per determinar si els seus orígens són humans.[3]

El 2004, Rosenbloom va obtenir el títol de Llicenciada en Periodisme per la Universitat Drexel. Rosenbloom va rebre el seu MLIS a la Universitat de Pittsburgh el 2008.[4]

Rosenbloom treballa com a bibliotecari mèdica a la Biblioteca Mèdica Norris de la Universitat del Sud de Califòrnia i com a editor de necrològiques a la revista Journal of the Medical Library Association.[5]

Amb la seva tasca de biblioteca, Rosenbloom va tenir accés a un gran nombre de llibres de metges antics i rars que tractaven sobre la mort.[5] I va començar a fer conferències públiques sobre com es relaciona la història dels avenços mèdics amb l'ús de cadàvers sense nom i va conèixer a Caitlin Doughty ; junts s'encarregaren dels actes del Death Salon.[6] Rosenbloom creu que com més persones neguen la inevitabilitat de la mort, "més persones es destrueixen psíquicament quan succeeix en les seves vides".[7] Ella co-fundà i dirigí Death Salon, el grup d'esdeveniments de The Order of the Good Death, on les persones poden tenir converses i discussions amb altres persones sobre la mort.[8] Els Death Salon són una combinació d'esdeveniments privats de l'empresa Good Death i esdeveniments públics, que es fan gairebé anualment des del 2013.[9][10]

Com a membre del The Anthropodermic Book Project, Rosenbloom i els seus col·legues Daniel Kirby, Richard Hark i Anna Dhody utilitzen l'empremta de masses peptídiques per determinar si l'enaquadernació dels llibres és d'origen humà.[11] Rosenbloom forma part de l'equip de divulgació, intentant convèncer les biblioteques de llibres rars perquè obtinguin el seu test.

Escriptura[modifica]

Referències[modifica]

  1. «About Megan Rosenbloom». meganrosenbloom.com. [Consulta: 27 març 2020].
  2. «The Team». The Anthropodermic Book Project, 19-10-2015. [Consulta: 5 febrer 2020].
  3. «Dark Archives – Megan Rosenbloom». US Macmillan, 14-06-2016. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2021. [Consulta: 5 febrer 2020].
  4. Journal, Library. «Megan Rosenbloom – Movers & Shakers 2016 – Educators». Library Journal, 16-03-2016. [Consulta: 5 febrer 2020].
  5. 5,0 5,1 Price, Sallyann. «Newsmaker: Megan Rosenbloom». American Libraries Magazine, 22-10-2019. [Consulta: 5 febrer 2020].
  6. «About Us». Death Salon, 04-11-2013. [Consulta: 5 febrer 2020].
  7. Hayasaki, Erika. «Death Is Having a Moment». The Atlantic, 25-10-2013. [Consulta: 6 febrer 2020].
  8. «Megan Rosenbloom». USC Libraries. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2020. [Consulta: 5 febrer 2020].
  9. O'Connor, Kim. «A Profile of the Order of the Good Death». Pacific Standard, 16-05-2013. [Consulta: 6 febrer 2020].
  10. Ortiz, Jen. «Death Positivity Movement – I'm Afraid of Dying». Marie Claire, 21-10-2019. [Consulta: 6 febrer 2020].
  11. Davis, Simon. «The Quest to Discover the World's Books Bound in Human Skin». Mental Floss, 19-10-2015. [Consulta: 6 febrer 2020].

Enllaços externs[modifica]