Menèrba (Erau)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Menerba)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMenèrba (Erau)
Minerve
Escut de Menèrba (Erau)
110527-Minerve-03.jpg
Menerba

Localització
Map commune FR insee code 34158.png
43° 21′ 15″ N, 2° 44′ 47″ E / 43.354166666667°N,2.7463888888889°E / 43.354166666667; 2.7463888888889
Estat França
Regió Occitània
Departament Erau
Districte Districte de Besiers
Cantó Cantó de Sant Ponç de Tomièiras
Població
Total 132 (2013)
• Densitat 4,73 hab/km²
Geografia
Superfície 27,89 km²
Altitud 227 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 34210
Fus horari UTC+01:00
INSEE (municipi) 34158
Altres dades

Web http://www.minerve-tourisme.fr/
Modifica dades a Wikidata

Menerba (Menèrba en occità, Minerve en francès) és un municipi del departament de l'Erau, regió de Occitània.

Capital històrica del menerbès, Menerba acull cada any la visita de més de 300.000 persones. El turisme i la producció de vins de qualitat són la base de l'activitat econòmica d'aquest municipi, que pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.[1]

Escut de Menerba

Geomorfologia[modifica | modifica el codi]

Menerba està situada al capdamunt d'un altiplà rocós, en la confluència dels rius Cesse i Brian. Aquests dos rius han erosionat el terreny calcari formant les gorges que envolten el nucli històric de Menerba.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom de Menerba ha estat relacionat tradicionalment amb nom de la deessa grega homònima. Tanmateix, alguns estudiosos posen en dubte aquesta teoria, ja que el desenvolupament de la població es donà durant l'època romana. Una altra teoria agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació geogràfica de Menerba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població INSEE[2]
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
250 226 285 276 309 357 395 403 403
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
386 350 326 289 266 265 246 261 240
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
240 225 235 240 204 213 217 189 166
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2004
138 125 106 112 104 111 - - 112


Gràfic de l'evolució de la població 1794-1999

Economia[modifica | modifica el codi]

Els voltants de Menerba
  • El turisme: Des de finals del segle XX, la història dels Càtars i el turisme verd han significat per a Menerba una nova revolució en la seva història. Milers de turistes visiten el poble cada any provocant-hi desequilibris importants. Entre aquests problemes hi ha els causats per l'adequació al turisme amb l'emplaçament des pàrquings, acusats d'envair el terreny calcari, així com els cartells comercials del poble que n'enlletgeixen les façanes.
  • Viticultura: Producció de vins amb la Denominació d'origen AOC Menerbès.

Llocs i monuments[modifica | modifica el codi]

Entre el patrimoni humà de Menerba es pot destacar:

S'hi pot trobar també una rèplica de la catapulta anomenada la Malvoisine, així com l'escultura d'un Colom (de Jean-Luc Séverac), monument commemoratiu a les víctimes càtars (1210).

Personnalitats lligades a la comuna[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menèrba (Erau) Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal d'Occitània